DIARI DE LA MAR

Diagnostic: herpes primaveral!

2010-05-21T09:27:00.000+02:00

L'alcalde assegura que l'oposició és com un "herpes primaveral"

L'oposició va ser ahir titllada per l'alcalde com a "herpes primaveral", referint-se a que cada any per aquestes èpoques els tres grups "fan una minicampanya per desestabilitzar el govern". En aquesta ocasió, segons Benaiges, "toca fer discurs polític" sobre la Policia local.

Tota Revista Cambrils

Sense visitar el metge m'han diagnosticat herpes primaveral. Sense seguir els consells dels professionals el primer que faig és visitar el meu amic google. Em pregunto, serà greu això de l'herpes? crec que no, el sr.wikipedia em diu: "lesió o malaltia cutánea inflamatoria que es caracteritza per l'aparició de petites vesículas, causada pel virus herpes hominis dels tipus I i II". Res que no tingui solució.

De fet aquest herpes primaveral se l'haguessin pogut diagnosticar el tripartit de Cambrils fa uns anys, pels voltants del 2002. La gravetat dels fets d'aquell moment tenen molt a veure amb els d'ara. A veure si sortiran del govern per la porta que van entrar. És el que té governar amb una majoria justa com un pany de cop.

Potser caldria que els companys de govern, ICV i ERC també diguessin alguna cosa sobre tot el que està passant a la Policia local. Recordo altres episodis, on la foto era de suport absolut entre totes les forces i si realment estan d'acord amb el tarannà de la Sr Forcadell potser que li donin suport, ella segur que ho faria.

Que a la Poloicia Local hi han hagut irregularitats no és cap novetat. En tot cas poc projecte i havia sobre la taula quan han portem 4 cap i tres projectes. Sort que hi havia un estudi que els deia molt bé cap on havien d'anar. Això si el punt n. 1 aviat el van tenir fet.

Espera el dimecres per a donar alguna explicació a la població quan la premsa anava farcida d'aquesta noticia frega l'insult. L'altre vegada ja van fer exactament el mateix, van esperar que parles la premsa per després sortir a donar respostes. Ara veig que a banda de contestar ens diagnostiquen malalties.

La ciutadania que hagut d'esperar 4 dies per saber que deia el màxim responsable de la ciutat, no és pas un cas aïllat, l'oposició que representa el 50% dels ciutadans tampoc no van ser informats de res. És més, el dimarts el Diari de Tarragona amb declaracions de la Regidora Laura Forcadell, a banda de negar els fets deia que s'havia activat el protocol de la Grip A. Per favor, després s'enfaden si utilitzem la paraula còmic!

La resposta la sabem tots, aquí no passa res, no hi ha conflicte però hem buscat un mediador, el Sr Bergadà va plegar sense tenir cap pressió política, i a la policia cada dia porten un coc ràpid per esmorzar junts amb quatre sucs, es fa una negociació col.lectiva per acabar fen un curs per decret d'alcaldia, i podriem seguir...... Amb tot això l'oposició té herpes primaveral.

Ja em perdonareu però tinc que anar ràpidament a la farmàcia perquè em pica molt això del herpes.

Per cert us recomano aquesta noticia avui.

Cambrils ingresó 1.505 euros diarios de multas en los dos últimos años

Los vecinos ‘festejan’ la relajación de los agentes, como consecuencia de las bajas laborales, durante estas semanas . Hasta ahora, la tolerancia había sido cero.

L'oposició de l'Ajuntament de Cambrils demana la dimissió de la Regidora Laura Forcadell.

2010-05-18T18:19:00.000+02:00

COMUNICAT ÍNTEGRE DELS GRUPS DE L'OPOSICIÓ

Els partits que en aquest moment ens trobem exercint tasques d’oposició a l’Ajuntament de Cambrils, Plataforma Independent Cambrilenca, Convergència i Unió i Partit Popular, hem seguit amb preocupació els esdeveniments ocorreguts al si de la Policia Local i que s’han fet públics per part del SINDICAT DE POLICIES LOCALS DE CATALUNYA-UGT I el SINDICAT PROFESSIONAL DE POLICIES LOCALS DE CATALUNYA mitjançant comunicats amb el descriptiu títol de “ELS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL DE CAMBRILS: LES TITELLES DE LA REGIDORA DE SEGURETAT CIUTADANA I MOBILITAT” i "LA DEGRADACIO DE LA IMATGE DELS AGENTS DE LA POLICIA LOCAL DE CAMBRILS DAVANT LA CIUTADANIA".

En aquests escrits es descriu la situació laboral dels agents com de “crispació constant”, arribant a qüestionar la direcció política i operativa del col•lectiu.

Les queixes van des d’imposicions i vulneracions de les condicions de treball a les amenaces d’obrir expedients per part de la Regidora i els Caps.

Tot plegat coincideix amb les diferents denuncies publiques que l’oposició de Cambrils hem anat presentant contra la gestió política de la Regidora Forcadell, que ens van portar fins i tot a presentar una moció de reprovació.

Evidentment aquella moció venia generada per un conjunt de fets que aquests escrits ratifiquen en tots els punts, tot i que el detonant en aquell moment va ser la polèmica de les zones blaves.

Entre d’altres assumptes, aquesta oposició ens vam mostrar contraris al procés de selecció del primer Cap, realitzat per lliure designació, que va portar molts problemes i que va acabar amb la dimissió del Sr. Bergadà. Per cert, en una noticia apareguda al Diari de Tarragona, el mateix Sr. Bergadà denunciava pressions politiques.

Un fet objectiu és que per la Policia Local han passat quatre Caps en només tres anys, fet insòlit i força il•lustratiu.

Aquesta estructura operativa es va complicar amb el nomenament de Coordinadors d’Àrea, que tot i amb els vots en contra dels grups de l’oposició van comportar la creació de la figura dels Coordinadors d’àrea.

La Regidoria de Mobilitat i Seguretat Ciutadana en crea tres: el cap de grup de la Unitat Administrativa de l’àrea de seguretat i vialitat, el cap de grup de la unitat d’inspecció i el coordinador de la policia local.
Un altre punt d’inflexió va ser el procés formatiu de la Policia, que bàsicament es posava en mans d’na empresa vinculada al PSC i que es va imposar als agents mitjançant un Decret d’Alcaldia. Ara ens trobem en que aquests no eren els únics problemes, si no que aquesta formació els obligava fins i tot a anar-hi fora de l’horari laboral.

El sindicat de policies va presentar una denúncia al Jutjat i se’ls va donar la raó declarant que no els podien obligar a l’esmentada formació.

La pràctica d’imposicions i la manca de diàleg han estat reiteradament assenyalats per part dels grups polítics aquí presents, ja que les hem patit en primera persona al llarg d’aquest mandat.

No cal oblidar que el Sr. Alcalde pretenia exercir la censura prèvia als escrits de cada grup que tradicionalment eren inclosos al Butlletí Municipal, i que la nostra negativa va portar a l’eliminació dels mateixos, comportant una resolució del Síndic de Greuges donant-nos la raó.

Però el més greu es que aquest procés degeneratiu de la convivència interna a la Policia Local, institució que durant molts anys ha estat exemple de resultats a tot Catalunya, ha acabat afectant directament a la població de Cambrils.

Hem pogut saber que durant els últims dos mesos un gran numero d’agents, que no desvetllarem per responsabilitat i pensant en la seguretat de la ciutat, no es trobava en condicions d’exercir les seves responsabilitats.

És molt greu que l’equip de govern, i en especial la regidora, no ens comuniqués aquesta situació excepcional a l’oposició, que representem a la meitat de la ciutadania.

També trobem indignant que aquesta situació vingui derivada per les actuacions erràtiques i capritxoses de la Sra. Forcadell, el que ens demostra definitivament la seva incapacitat per desenvolupar el càrrec que ocupa.

Per això no ens queda més remei que demanar la seva dimissió immediata, o, en tot cas la seva destitució per part de l’Alcalde, així com la renúncia de l’actual Cap.

El Sr. Benaiges va tancar files amb la Regidora i es va fer responsable de les accions de la mateixa, segons consta a l’acta del Ple de 3 de juliol i que literalment diu: “El Sr. Alcalde recolza la gestió de la regidora que ha demostrat ser capaç de gestionar una àrea com és la Policia Local. Que té la seva absoluta confiança, que ell demanaria la reprovació de tota la oposició, però no cal perquè ja els hi va donar el poble de Cambrils.”

En el cas de que mantingui aquesta actitud, i degut a la gravetat dels fets que estem patint, el Sr. Alcalde hauria de fer el mateix.

En tot cas no podem acabar aquest comunicat sense fer menció al col•lectiu de la Policia Local, del que no posem en dubte ni la seva professionalitat ni la seva dedicació, demostrada al llarg de molts anys de servei a aquesta població.

El Sindicat de Periodistes es mou i això pica.

2010-05-12T08:25:00.002+02:00

El passat dimecres vaig assistir a una xerrada del Sindicat de Periodistes de Tarragona sobre el paper dels caps de premsa.

Pel que fa a la xerrada us haig de dir que poques conclusions noves en vaig treure. Les redaccions dels diferents mitjans estan tallades de personal. No podem posar a tothom en un mateix sac però si que estic d'acord amb allò que algun cap de premsa acaba com a comissari polític. Tot i així, haig de dir a favor dels caps de premsa que tenen un paper difícil a jugar ja que es troben entre dos fronts oberts, el polític de torn i el periodista.

Resulta que aquest tipus de xerrades obertes molesten. Entre els molestats es troba el col.legi de periodistes, fins el punt de criticar de manera poc professional als companys que es trobaven en aquella taula. D'aquest fet ens en vam assabentar quanva intervenir el director de Canal Català Tarragona, el Joan Martiinez.

Em sembla indignant que un col.lectiu com el col.legi de periodistes faci aquestes aportacions tan poc professionals i menys originals.

He acabat deduint que evidentment que molesta el sindicat. Des de l'arribada d'en Ricard Checa no sabria dir-vos la quantitat d'activitats que s'estan realitzant però són moltes. Inquiet, crític, sense pèls a la llengua, original, amb sentit de l'humor, amb caracter fort, amb hiperactivitat i unes quantes coses més, en Ricard ha entrat a Tarragona com una ràfega d'aire. Per alguns aquest aire és pura tramuntana, que molesta i que per provoca mal de cap, per altres és aquell aire que t'acaricia la cara quan et mors de calor.

Senyors del col.legi de periodistes, crec que a la demarcació de Tarragona hi ha coses molt més importants en les que esmerçar comentaris i esforços. M'hagués agradat escoltar-los quan l'Ajuntament de Cambrils va prohibir incloure dins del seu butlletí municipal els articles d'opinió de l'oposició perquè molestaven i no tenien la línia que volia l'equip de govern. Aquí és on han de ficar-hi esforços, amb aquest exemple i en molts altres que hi ha a la demarcació.

"Cuando uno se atreve amar, arriesga mucho"

2010-05-10T09:42:00.002+02:00

Els apunts més íntims de la princesa Filippa de Sayn són el cònsol de tota una família després de la seva mort només als 21 anys. Just quan havia trobat l'essència de l'amor i l'equilibri emocional un fatídic accident la va porta a viure en un altre món. Aquest llibre que és de l'editorial Palabra ha arribat a la seva tercera edició. Un fet que no em va estranyar gens després de llegir-lo. Les reflexions de Filippa escrites en el seu diari fan palès l'evolució d'una jove adolescent. Una primera part que us pot fins i tot avorrir dóna pas a una segona que no us deixarà indiferent.

Podria parlar de moltes reflexions de Filippa però de totes les que vaig seleccionar em quedo amb aquesta:

"cuando uno se atreve amar, arriesga mucho".

Els santíssims collons de l'església.

2010-05-06T19:36:00.005+02:00

En Sistach fot fora la unitat mòbil de TV3 quan el periodista Xavier Bosch entrevistava el secretari d'Estat del Vaticà cardenal Tarsicio Bertone. El motiu d'aquesta absurda decissió va ser perquè la unitat mòbil porta una publicitat del genial, magnific incomparable programa Polònia.

Es veu que el fet de que en el Polònia tingui una parodia del Papa molesta. Fins aquí hem arribat. ( noticia).

Sr Sistach,

Un cop més l'església a la que vostè representa la tornat a cagar. Si creu que es tan immoral el Polònia tingui una mica de criteri i directament no faci res amb aquest canal. Em continuaria semblant una bajanada però com a mínim tindría una mica de sentit comú. Si al contrari accepta participa a TV3 perquè l'interessa l'afecte mediàtic, si us plau no faci el ridícul.

No sé si riure o plorar després de llegir aquesta noticia. Li puc assegurar que més aviat em fa plorar, cosa que no em fa l'afecte de veure el Polònia. Cada dia sou més patètics, teniu poca clientela i al pas que aneu en quedarà menys. Decepcioneu fins i tot aquells que algun dia vam creure amb vosaltres.

Adopteu posicions passives davant d'actituds que tindrien que ser castigades amb tota la duresa de la vostra jerarquía. Manteniu fortunes en països que moren per un tros de pa. Accepteu el poc que tenen els pobres per vestir les vostres imatges. Prediqueu l'amor quan entre vosaltres us esgarrapeu, i així podria fer una llarga llista, podría seguir parlant de política (dels dos sectors que hi ha catalunya etc etc), de les bones costums i de l'enxufisme.... però no en tinc ganes. Evidentment hi ha un sector ben petit que es salva, però com li dic és una minoria.

M'agradaria passar la resta del dia amb un somriure i si parlo de vostès li puc assegurar que això no serà aixi. Serà un post sense foto perquè la única que i queda bé fa molta pudor, o sigui que millor ho deixem aquí.

Que passi un feliç dia!

Adrián Goizueta, m'enamora.

2010-05-06T09:01:00.006+02:00

Aquest ha sigut el meu descobriment musical d'aquests darrers mesos. Vaig tenir la sort de poder compartir un dinar amb l'Adrián i la seva banda conjuntament amb els companys de Mediterrània. Hi ha coses que no s'obliden fàcilment i aquest és un gran exemple.

Ja sabeu que les meves preferències musicals són molt diverses. L'Adrián ha entrat en el meu top 10 com aquell qui no vol la cosa i per la porta gran. Escoltar-lo m'aporta pau. Una veu dolça amb missatges plens de tendresa acompanyada per ritmes càlids. Una composició de notes que donen com resultat final cançons plenes. La saviesa del cantautor es nota en cada un dels passos que dóna sobre l'escenari. Si teniu l'oportunitat de assistir a un dels seus concerts segur que us enamora.

Tarragona de tapes un 10.

2010-05-03T19:00:00.003+02:00

Tarragona de tapes ha sigut un gran èxit. Aquesta iniciativa d la Cambra de comerç en aquesta segona edició s'ha consolidat.
Vaig tenir la sort de poder anar al barri del Serrallo aquest dijous i me'n vaig emportar una gran sorpresa. Un ambient excepcional per un dia entre setmana i sens dubte una generació de negoci per els restaurants participants.
A Catalunya, aquesta cultura d'anar de tapes no la tenim gaire, però després de veure el moviment que ha generat potser que els restaurants s'ho plantegin.
La participació s'ha multiplicat el 100%, entre setmana cada un dels establiments ha servit 600 tapes i en cap de setmana 1000. Jo no faré els números però només cal donar-li el preu a cada una per tendria les xifres clares.
L'esforç dels restaurants per poder donar aquest servei ha sigut monumental però de be segur que un cop passat i amb la tornada del moviment normal ho trobaran a faltar.
Suggereix-ho que per properes edicions es faci un seguiment per tal de que la qualitat al llarg dels dies no vagi. Ho dic en concret per un restaurant que per falta de bona conservació va servir la seva degustació amb sabors poc o gens agradables. D'aquesta forma aquells restaurants que enguany no han pogut participar podran tenir l'opció de lluir les seves tapes en properes edicions.
Vull felicitar a Rafael Olivier, ell amb la seva geladeria va voler arriscar i els paladars ho vam saber apreciar. Crema d'espàrrecs, amb un gelat de formatge i cruixent de parmesà. Era un risc perquè la cultura del gelat precisament és amb sabors dolços, aquí no hi ha punt mig ho t'agrada o no. Personalment el vaig trobar genial.
M'agradaria que la meva ciutat, Cambrils, tingues iniciatives com aquestes que enriqueixen els paladars, les relacions socials i el moviment empresarial.

Jordi Estadella, et recordaré amb un somriure.

2010-04-30T08:49:00.008+02:00

Un dia més el món periodístic es vesteix de dol. Avui per acomiadar en Jordi Estadella. La seva carrera periodística va començar a la ràdio, el seu primer treball a la televisió va ser " No te rias que es peor", el recordo en el programa Filiprim de Tv3 i sobretot a TV1 amb 1,2,3. El seu darrer treball era un programa de ràdio dedicat a una de les seves passions la gastronomia.
Ha tingut una llarga carrera i ens ha fet passa moments molt divertits. Una veu profunda per un home excel.lent.
Amb el Jordi hem coincidit diferents cops, però recordo un dia molt especial a Cambrils on vam poder compartir un sopar. Es tractava de la inauguració d'un restaurant i un cop va marxar tota la gent ens vam quedar a fer-li una entrevista que va acabar amb una tertúlia. La seva veu et quedava impregnada a la pell, escoltar-lo a parlar de gastronomia era un plaer. Un home intel·ligent, senzill, amable que transmetia pau i tranquil·litat.
Estimat Jordi, et recordaré amb un somriure

Set dones i un home sol

2010-04-29T07:09:00.007+02:00

Quina llàstima que l'ordinador hagi substituït en molts casos el poc temps que dedicava a la lectura. Aquests dies que no he tingut accés a Internet les pàgines han sigut una bona companya. Són uns moments tan íntims els que s'estableixen entra tu i el llibre que no vull pas perdre'ls per molt que sigui una fanàtica de les noves tecnologies.
Els requisits que té que tenir un llibre que m'enganxi s'ha de trobar en les primeres quinze pàgines. Aquella historia que ens vol transmetre l'escriptor m'ha d'aportar sentiments, reflexions i poca ficció. Si l'autor té aquesta habilitat després va tot sobre rodes. És un defecte més que ens aporta la vida a les persones que som impacients.
Set dones i un Home sol, de Víctor Alexandre té totes aquestes virtuts, per a mi imprescindibles. Un home és atropellat per una dona i cau en coma. És aquí on entren a ser protagonistes set dones que en més o menys intensitat han format part de la seva vida. Monòlegs, reflexions, sentiments, pors i altres estats d'ànims són els que van desfilant dins la sala on es troba el Ricard.

Totes elles tenen un sentiment en comú. Han passat part de la seva vida cercant el verdader amor. No deix de ser una realitat pràcticament de tots nosaltres.

Amb un llenguatge planer i amb una part d'erotisme, d'infidelitats i de vivències, Víctor Alexandre fa que aquest llibre hagi sigut un bon company de viatge.

Set dones i un home sol, premi Mercè Rodoreda 2008.

Diari d'una regidora. Consultes, 25 d'abril 2010.

Posats a demanar, que sigui un 4-0!

2010-04-27T18:38:00.007+02:00

Et despertes al matí, encara amb els ulls mig tancats i ja notes un neguit estrany. Et fas la pregunta, quin dia som avui? llavors que de cop i volta et venen els colors al cap.
Només són les set del matí i qui més qui menys ja té el cap a tres quarts de nou del vespre.
Com “collons” podem passar el dia. Aquestes jornades tindrien que ser festives per decret.
Amb una mica de sort si Laporta es presenta a la Generalitat i té la paella pel mànec podria aplicar aquesta llei. Total en tenim un munt de lleis que són ben ximples, una més no és notarà.
La setmana passada a Itàlia vaig tenir que veure i viure el partit envoltada de seguidors de l’Inter. No vaig poder aguantar i em vaig fer la “xul.la” tot dient, - a casa us vull veure!-.
M’he encomanat a tots els Sants/es, la Camí, la Cori, la Moreneta, el Fèlix, la Mercè i així fins a una llarga llista.
Confio amb els jugadors del Barça, amb alguns bastant més que en d'altres, però sobretot confio amb el Guardiola gairebé com si d’un Sant es tractes.
No us podeu imaginar el dur que és haver de treballar cada dia amb quatre tios del Madrid. Estaran tot el dia allà donant tombs i posant aquella cara que no se pas com definir, bé si que ho sé però no ho faré pas, us deixo aquesta tasca per el vostre pensament!.

Mare de déu dels set Dolors! Si només son dos quarts de vuit del matí, ufffff quin dia m’espera! El cor em diu que si, serà una nit màgica!

Diari d'una regidora. Ara toca la EPEL de Turisme.

Han tornat les ganes...

2010-04-27T08:26:00.002+02:00

Després d’un llarg temps començo avui una nova etapa dins d’aquest diari. M’ho vaig proposar aquesta setmana passada quan estava de vacances.
Durant tots aquests mesos de silenci, la meva vida ha patit diferents canvis, no sabria molt bé en quina part es troben, si en la part positiva o negativa, en tot cas sóc conscient que són canvis.
He hagut de prendre decisions importants i que marcaran un abans i un després en la meva vida. Tenir que prendre decisions ja em comença a fatigar. Potser enyoro que algú les prengui per mi. Però això és gairebé impossible quan ho apliques a dones de caràcter i de personalitat “marcada” i gens fàcil. O sigui que acabo deduint que som fruit de la nostre pròpia conseqüència.
Aquest diari, que ha patit un llarg parèntesis, tindrà la mateixa línia que ha tingut sempre. O sigui que hi trobareu poques sorpreses. Lletres que parlaran de moments, pensaments, vivències, sentiments i com no, de política.
Em pregunto perquè he estat tant de temps sense escriure. Suposo que he aplicat una màxima de les meves, “ no facis i no diguis res, si no ho tens clar”, filosofia barata que dona bons resultats.
Ara tampoc se si ho tinc clar, però hi ha ganes d’escriure. O sigui que si vols, ens llegim demà.

Ja ho tenim tot a punt!

2009-06-13T14:37:00.003+02:00

Recull de premsa de diferents mitjans que han donat suport a la diada i el blog de Joan Sol, l'home casteller.
Radio Vilafranca i TV Vilafranca
El Cargol
Farcint la faixa
Penedesfera
A poques hores per aquesta celebració, per aquesta gran diada en homenatge a tots els que van lluitar tant perquè els castells fossin un símbol de la nostra terra, només em resta tenir la camisa preparada.

Si us sóc sincera estic immersa en un sac de nervis, demà seà un dia especial, i pels que no em coneixeu sóc una persona que acostuma a viure els moments amb molta intensitat. Així doncs demà no podrà ser d'altre manera. Retrobar-me amb els xicots sempre és motiu d'alegria, demà encara més.

Us hi espero a tots!

Nèix el blog de Joan Sol, l'home casteller.

2009-06-08T17:04:00.003+02:00

Aquests són els meus avis Joan i Pepita quan eren joves. Sempre he trobat aquesta fotografia d'una qualitat absoluta. Semblen artistes de cinema de l'època.

Avui però no us vull parlar de fotografia. Avui és un dia especial. D'aquí a una estona aniré cap a Vilafranca per a participar en una roda de premsa amb els Xicots de Vilafranca.

El meu avi, com molts ja sabeu, fundador d'aquesta colla i casteller de socarrel va ser una persona que va lluitar molt perquè després de la guerra no desapareguessin els castells n'hi les costums i folklore catalanes. De fet us puc dir, que l'avi és la camisa castellera més antiga de Vilafranca. N'estic orgullosa d'això.

Avui en aquesta roda de premsa es presenta la primera diada castellera JOAN SOL. Serà aquest pròxim diumenge, és farà davant mateix del local de cal NOI-NOI, seu dels Xicots i a pocs metres d'on ell tenia l'esparteria, el carrer Montserrat.

Aprofitant aquesta diada i la il.lusió que em feia tenir l'avi en la finestra virtual, avui neix: "Joan Sol, l'home casteller".

Fa dies que vaig començar entrar cosetes però la veritat ens que en queden moltes i el temps a vegades no és massa. Us convido a que feu una ullada!

El futur del nostre fill en un tovalló. Estrella Damm, grans missatges, grans anuncis!

2009-06-04T07:58:00.005+02:00

Fantàstiques les campanyes que ens aporta cada temporada Estrella Damm.

Fa pocs mesos ens va sorprendre amb la campanya dels "tovallons". Quina idea més senzilla, més ben plasmada i més real. Un deu sobre deu.

"Estem acostumats a fer negocis amb un tovalló de paper, a respectar-los. " Missatge clar, amb sentiment i de país.

Ara a les portes de l'estiu ens tornen a sorprendre. L'espai del rodatge íntegre és la fantàstica illa de Formentera. L'espot ens trasllada a poder sentir, olorar i viure l'estiu, amb gust a sorra, a l'albada, a garbí, a festa ... tot això amenitzat amb una música que t'arriba a la pell, que s'enganxa i que per a mi ja és la cançó de l'estiu, Summercat dels suecs Billie the vision and the dancers. Aquesta cançó està inclosa dins del seu primer àlbum l'any 2004.

Un consell si no teniu ganes de cantar tot el dia aquesta cançó no feu click, s'enganxa!!!

LA BOJA HISTÒRIA DE L’AIGUA A TARRAGONA

2009-06-01T12:36:00.002+02:00

Editorial Silva

Vaig conèixer el Napi per Sant Jordi en la presentació del seu llibre, que per cert em va fer una dedicatòria genial. La imatge que em va quedar d'ell va ser la que et dona una persona persona extremadament enginyosa. Avui m'ha arribat aquesta nota de premsa la qual vull compartir amb vosaltres.

"Un còmic de Napi editat per Ematsa, amb rerefons pedagògic i ecologista, explica de manera divertida la relació històrica de Tarragona amb l’aigua.

..I al vuitè dia va crear l’Ebre, el Francolí i el Gaià. És clar que llavors no es deien així, ni tampoc els pobladors es deien com ara. Els primers tarragonins que dibuixa el Napi són uns homínids amb el cul enlaire pelant canyes, o sigui, els “pelacanyes”. A partir d’aquí Napi passa de manera lúcida i de vegades irreverent per com van utilitzar l’aigua els romans, en l’Edat Mitja, la Il·lustració o l’època actual, sempre d’una perspectiva alegra i sense ofendre ningú.

És en l’època actual on el Napi mostra el seu vessant més ecologista, mostrant el difícil equilibri que s’ha de tenir amb els recursos naturals. Les petroquímiques però també les actituds de cadascú queden en entredit. Precisament Ematsa, l’empresa municipal que gestiona l’aigua en el nostre municipi, té la difícil tasca de anivellar aquest equilibri entre consum, ecologia i benestar.

L’obra es desenvolupa amb el traç lleuger i precís propi d’en Jose Manuel Álvarez, Napi, el dibuixant més actiu i mediàtic de la ciutat Tarragona, que no ens té gaire acostumats al còmic, ens demostra que sap adaptar-se amb una narració eficaç i amb uns punts irònics i brillants característics de l’humor que ens té acostumats.

Una iniciativa lloable del dibuixant, editada a color i format DINA4 per Silva Editorial, i sobretot de l’empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (Ematsa) promovent aquesta proposta cultural, pedagògica i ecologista, que podrem trobar a les llibreries pel més que simbòlic preu de 3 euros."

Ja va bé que sigui el preu simbòlic perquè amb els temps que corren aviat no podrem n'hi llegir.

Felicitats a tots per aquesta iniciativa, segur que tots passarem una agradable estona.

Ara sí, que n'aprenguin!

2009-05-31T11:06:00.003+02:00

Setmana marcada sens dubte per les múltiples victòries del Barça. Feia tants anys que no sentia tant pel Barça que gairebé ho havia oblidat. El Pep és d'aquelles persones que sempre m'ha tingut el cor robat, primer com a jugador i ara com a únic i incomparable entrenador. Si per primera vegada ens ha portat les tres copes ara ja té sobre la taula un nou repte, aconseguir la segona copa de la champions en el camp del mateix Madrid. Olè, olè i olè. No podem demanar res més. Anirem a jugar la final en aquell camp que fa unes setmanes vam veure per primera vegada ( esperem que no sigui la última) com un barça fresc, tècnic i meravellós els clavava 6 gols.

Fins avui diumenge no m'he recuperat de la jornada del passat dimecres. De fet em sembla que no és un estat individual ja que molts companys m'han comentat la mateixa sensació.

Ara vacances realment les tenen més que guanyades i d'aquí a quatre dies a començar la campanya 2009-10 que ens heu de portar la Champions de l'any vinent. El dimecres un senyor de 84 anys després del partit i de compartir una copa de cava em va dir: ara ja em puc morir. Avui jo l'hi dic, Bernardo n'hi t'ho pensis, el millor encara té que venir.

Us deixo amb el reportatge que va fer TV3 tornar-lo a veure és un plaer.

Visca el Barça i visca Catalunya!

CALAIXERA ORDENADA

2009-05-29T08:48:00.007+02:00

M'ho heu escoltat dir i ho heu llegit en més d'una ocasió: "a vegades, no fer res és fer molt". És per aquest motiu que durant un llarg temps aquest diari ha estat inactiu. Motius molts i cap a la vegada, però sens dubte que fer un KIT-KAT, sempre és positiu.

Ara que ja tinc els calaixos ordenats, us puc dir que ja estic activa, fins i tot podríem dir que hiperactiva. M'explico.

A partir d'avui he dividit els meus diaris en dos. El Diari de la Mar, serà un espai dedicat exclusivament a aquelles coses personals, sensacions, vivències, música, llibres, viatges etc etc... Dit d'un altra manera, en aquesta pàgina hi podreu trobar de tot menys política.

Per altre banda, també en el dia d'avui inauguro un blog nou que s'anomena " DIARI D'UNA REGIDORA".

Com ja sabeu molts de vosaltres la política m'apassiona, i fa poc més de dos anys vaig decidir participar-hi activament des d'un partit polític independent, LA PLIC, en le passades eleccions municipals del 2007. Des d'aquell any sóc regidora a l'oposició de l'Ajuntament de la meva fantàstica ciutat, Cambrils.

En aquest nou diari hi trobareu únicament temes relacionats amb la política i amb l'agenda personal. Espero us agradi.

Vull donar-vos les gràcies a tots aquells que durant aquest temps no heu deixat d'enviar mails per tal d'activar-me. Gràcies de cor.

Doncs bé, explicat l'ordre de la calaixera, només em resta dir-vos, fins demà!

¿?

2009-03-26T08:33:00.001+01:00

Quants dies li queden a Saura?

Aquesta és la pregunta del milió. Podríem fer una “porra”, el problema és que no tinc un premi suficientment important per aquesta qüestió.
Avui nou capítol. A les 20.00 començarà la manifestació per denunciar l’actuació dels mossos. Una manifestació considerada d’alt risc on els estudiants tornaran al carrer. Els ciutadans de peu tindran que tenir cura i esquivar aquesta situació per tal de no rebre un cop de porra.
Els periodistes a banda dels seu material per treballar els recomano que es posin armilles per tal que els curts de vista dels mossos no els facin una cara nova.
Tots sabem que en aquestes manifestacions sempre hi ha gent radical, gairebé sempre són una minoria. El que potser no sabíem és la poca eficàcia a l’hora de preveure aquests aldarulls. Una mica de prevenció no aniria malament.
En definitiva una vergonya.
Demà Saura farà el seu discurs poc argumentat, patètic, avorrit i gris. Amb quatre paraules voldrà justificar la seva mala gestió i la imminent destitució d’Olmos.

Mentre Montilla, tal i com expliquen els que fan passadís per la Generalitat, continuarà negociant per arribar a un pacte amb ICV i dóna una sortida digne a Saura.
A banda de l’acció desmesurada de l’altre dia, algú tindria que explicar aquest col·lectiu de mossos quina és la seva funció en aquest país. Ja som masses els que pensem que la prepotència d’aquest cos de seguretat ratlla l’insult.

El "CASO", o sigui els informatius de TV5 i Antena 3, ja tornen a tenir tema per obri l'informatiu. "Suma y sigui".

Si no fas despesa, tots a l’atur!

2009-03-13T07:17:00.002+01:00

Part de la meva vida me la passo conduint. La companya fidel d’aquestes hores sempre és la ràdio i com no pot ser d’un altre manera el dial RAC 1.
Ja fa cosa d’un mes, que escoltava una ràfega publicitària, 3 segons, i ens deia.... SI NO FAS DESPESA, TOTS A L’ATUR. Aquest missatge anava així, sense patrocinador. No em va quedar cap dubte que aquest consell venia d’una administració forta de Catalunya, una percepció ( les percepcions estan de moda dins el PSC, sobretot a Cambrils).

Ara la cosa anat més amunt, la mateixa veu ha canviat l’eslògan. Ara diu, alguna cosa així: EN EL BANC N’HI UN EURO, FES DESPESA, evidentment sense cap patrocinador.
Em vaig quedar glaçada. Curiosament avui buscant a RAC 1 a la carta no ho he trobat, però segur que molts de vosaltres l’escoltarà.
Estaria bé saber qui paga aquesta campanya. Per una banda perquè si realment són diners públics potser que algú demani explicacions, i en segon lloc perquè el/els missatges tenen molt que desitja.

Suposo que la sector bancari del país també es va ficar molt content.

Hi ha comentaris dignes d'un premi!

2009-03-08T13:59:00.004+01:00

Avui he rigut molt amb un comentari de l’e-noticies. Hi havia la paraula màgica Presidència i Generalitat. Davant d’això he hagut de llegir el contingut que ja prometia. La noticia és una més del tristpartit. Ara es gasten 550.000 € per a fer unes bosses i repartir unes revistes. Més paper que no serveix n’hi per embolicar els calçots. . La veritat és que en el lector l’hi han ficat molt fàcil. El comentari que ha fet l'Ariel de Barcelona és digne d'un premi. Diu així:
“Jo demanaria que fabriquessin set milions de bosses més perquè tots els catalans tinguéssim la nostra bossa per poder vomitar. Senyors del Tripartit, dimitiu o us acabaran penjant l'escrot a la plaça pública.”.
Em fa mal la panxa de tant de riure.

Us deixo amb la foto del dia.

P.D un dia d'aquest faré una fotografia a un llibre que el tripartit va enviar a molts mitjans de comunicació. Serà el dia que tingui la despesa que va generar aquesta nova iniciativa.

"Catalonia, the next state in Europe".

2009-03-07T11:34:00.006+01:00

Més de 5000 persones, segons la organització estan avui dissabte a Brussel.les. Els moviments sobiranistes volen fer sentir la seva veu. A les onze del matí ha començat la manifestació i realment emociona veure aquesta riada de catalans amb estelades i senyeres. CIU i ERC són els únics partits polítics que han donat suport aquesta iniciativa. La manifestació vol reivindicar el reconeixement de Catalunya dins de la Unió Europea i el dret a l'autodeterminació

Els que ens hem quedat a casa podem complementar aquesta iniciativa ficant l'estelada a les nostres balconades. Una proposta que m'arriba via facebook i que en aquests moments ja oneja a la meva façana.

Benvinguts al club.

2009-03-06T09:27:00.006+01:00

Estimats ciutadans del País Basc, benvinguts el club.
Us esperen quatre anys de desgavell, de veure entrar i sortir germans, cosins, compromisos i tot allò que es belluga. Dit d’un altre manera, multiplicaran per tres el que ells han estat criticant per activa i per passiva.
Així és aquest país, no importa qui guanyi les eleccions. Importa qui pacte, encara que el suport per governar els vingui de les forces menys votades.
Sento amb el cor i l’ànima que malgrat hagueu guanyat les eleccions us deixin a l’oposició. Us esperen quatre anys durs i de molta feina.
Nosaltres ja fa anys que ho patim amb primera persona i amb totes les conjugacions possibles. Senyors del PNV ara ja saben que els toca fer a Madrid, a l’enemic ni aigua.

PD. Avui sense foto, la noticia no m'inspira absolutament res.

"SI TU NO VAS, ELLOS VUELVEN", ja, ja, ja !

2009-03-05T10:06:00.002+01:00

Ara fa un any, España ( amb dos ññ) es trobava a les portes de les eleccions generals. Unes eleccions enfocades als dos grans partits PSOE i PP. Unes eleccions manipulades per alguns mitjans de comunicació i plenes de mentides.
Els ciutadans hem de ser una mica més exigents i sobretot no perdre la memòria. No pot ser, que en Zapatero&Company ( això sí que és una indústria) es passés tota una campanya dient “alto y claro” com diu ell, que el país ni estava ni estaria en crisi. Després de 365 dies liderem i doblem la taxa d’atur Europa.
Les mesures que s’han pres des de l’executiu espanyol no han servit absolutament per a res, bé els únics que poden tirar coets és el sector bancari. Aquests sí que tenen la gallina dels ous d’or, estrangulen les famílies, maten les empreses i són premiats per l’estat.
Els autònoms estan deixats de la mà de Déu i no tenen altre solució que tancar els seus negocis, les empreses que volen guanyar el mateix que altres anys redueixen personal, les cues a l’atur fan plorar.
Però aquí no passa res, ells surten amb els seus sants “collons” per dir que cada vegada anem millor. Sens dubte els que van millor són ells, perquè la resta de mortals a banda de viure aquest moment no ens queda altre remei que aguantar les barbaritats que surten de les seves boques.
Suggeriment per el partit popular en les pròximes eleccions generals. Senyors del PP no cal que s’escarrassin pensant un “slogan”, utilitzin el propi del PSOE i segur que obtindran majoria absoluta. “SI TU NO VAS ELLOS VUELVEN”. A Catalunya quan ens omplin els carrers de cartellets, recomano al PP que les ombres que el PSOE utilitzava en la imatge gràfica, els donin forma de Chacón, Corbacho i Zapatero.

Qui dies passa anys empreny!

2009-03-03T13:12:00.005+01:00

Una ja en té el pap ple de sentir parlar del finançament i en conseqüència dels llargs aplaçaments. Ara que ja tenen les eleccions passades del país Basc i Galicia, a que nassos hem d’esperar? quin "As" té amagat ara ZP?
Realment és del tot desesperant veure com aquí ningú fa res, només quatre declaracions políticament correctes i punt. Tot plegat fa”tuf”, molt de “tuf”.
Cada un d’ells té molt ben assolit el paper que li toca ( nominats per obtenir un Oscar, Castells i Montilla), i amb el paper que els ha donat el “reparto” apliquen allò de : “ qui dies passa anys empeny”.
La sang em bull quan parlo d’aquest tema... uns que s’haguessin pogut cada a dormir a casa i deixar els vermuts aparcats.... els altres que amb tanta inauguració mundial d’oficines s’han oblidat del poble, i prefereixen més la cadira que no pas lluitar pels catalans Els altres coneguts com PSC/PSOE comencen a veure la fi de tot, més o menys com a Galicia.
Resumint, d’aquí a un mes, dos o potser tres encara estarem parlant del mateix. Encara no sabrem res de les xifres. Aquest silenci tant ben guardat només em fa pensar que ens faltarà oxigen per poder ressuscitar els que estarem a punt de palmar.
La única cosa que ens pot passar és que tot això acabi enfonsant el PSC i el tripartit . Que Catalunya torni a parlar i amb una mica de sort tinguem a gent més preparada davant del país. Seria la única cosa positiva de tota aquesta història.

Pepe Rubianes. Únic.

2009-03-02T09:14:00.008+01:00

De totes les males noticies que vaig rebre ahir la que més em va entristir va ser l’adéu de Pepe Rubianes.
Vaig tenir la sort d’entrevistar-lo fa uns anys, segurament entre el 1997/99, després de la seva funció “Rubianes solamente “ a Cambrils i per la seva emissora municipal.
Realment l’havia seguit poc i les entrevistes que havia vist d’ell em van fer pensar que la cosa no seria fàcil, una vegada més em vaig equivocar.
Vaig tenir una grata sorpresa d’aquell home que era capaç de vestir-se tot de negra, pujar a un escenari i fer riure absolutament a tothom. Em va semblar un personatge pròxim, sincer, senzill, amb un sentit irònic de la vida excepcional. Si la hora i mitja d’alt de l’escenari m’havia fascinat, els quinze minuts d’entrevista em van enamorar. És a partir d’aquell dia que he estat una admiradora en totes les seves facetes.
Ahir ens va fer la “putada” de deixar-nos, ho ha fet amb el seu tarannà, únic, amb dignitat i segons ens expliquen amb sentit de l’humor fins l’últim moment.

Actors, periodistes, amics, públic... molts som els que et recordarem sempre.

El tren
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera.
Poema inédito de Pepe Rubianes
escrito en Etiopía en junio de 2006

El pas del temps.

2009-02-27T08:16:00.003+01:00

Cada dia obrim nous horitzons i noves formes a mida que anem creixent, tant per la part física com psíquica.
Parlem primer de la psíquica.
Quan tinc poques coses a fer analitzo moments del passat, és un exercici divertit. Amb aquests records puc arribar gairebé a la infantesa aleshores sóc capaç amb els de visualitzar aquell instant. Quedo del tot perplexa de lo selectiva que pot arribar a ser la memòria. Dic això perquè si feu la prova podreu sentir i olorar aquella escena. És curiós que aquelles coses que m’horroritzaven ara les trobo del tot normals, i les que m’indignaven ara simplement m’indignen menys, o directament les trobo divertides. Tot té menys importància.

En definitiva els anys ens han fet evolucionar i tenim aquests nous “horitzons ”= a maduresa i noves preocupacions.
Pel que fa al tema físic, que és realment on volia arribar la cosa és diferent. És a dir, també agafem nous “horitzons” = envellim.
Passant els anys, i aquell que era més prim ara té més panxa i viceversa, surten les ratlles de la vida conegudes popularment com arrugues ( personalment m’encanten) i el pèl comença a ser canós, tot això per a resumir-ho en quatre ratlles. En canvi i curiosament hi ha una cosa que ens fa sentir sempre iguals i a la vegada diferents.
Iguals perquè malgrat el pas dels anys ella no envelleix i diferents perquè per sort cada un de nosaltres la tenim diferent. La podem tenir millor o pitjor, més contenta o més trista però de ben segur que la tinguem com la tinguem sempre serà la nostra, única i a la vegada inconfusible.
Ella ens parla quan nosaltres l’observem... expressa l’alegria o tristesa en un profund silenci.... la llum que desprèn és capaç de transmetre allò que tenim dins...realment és fantàstica i màgica.
Ella és totalment incontrolable, malgrat nosaltres volguem simular un estat diferent, ella va per lliure. Amb aquesta part del nostre cos expressem tot el que portem dins, l'alegria, el patiment, la tristesa, l'emoció.
Mireu la mirada dels qui teniu davant, dels més grans i també dels petits, d’aquells que han estat sempre el vostre costat, dels que fa temps que no heu vist.... mireu fixament als vostres avis, els pares, els amics i podreu observar que el pas del temps tot podrà canviar o probablement ja haurà canviat, però de ben segur que la mirada serà sempre la mateixa.

Amb les piles carregades!

2009-02-24T12:53:00.003+01:00

El 8 de gener vaig decidir fer vacances blocaires. El darrers mesos m’havien absorbit molt, necessitava un relax d’aquells que només un mateix es pot imposar. Hi ha moments en que el no fer res és fer molt, i això era el que jo necessitava. Però totes les decisions tenen data de caducitat.
Aquest matí, el Robert m’ha fet arribar un comentari que deia així:
“A veure si deixem la mandra i anem actualitzant el bloc, sra. Mar Roca “. Mira com dirien els castellans “mano de santo”, ha estat llegir això i posar a la pràctica el que dic tant sovint de “acció /reacció”, i mira aquí estic amb les piles carregades i el cap clar.
En aquests darrers mesos han passat moltes coses per escriure pàgines i pàgines: la crisi ens ha marcat a tots de prop, el país està cada vegada més desperfilat, el més calent de l’estatut ho tenim a l’aigüera, mestres i jutges consumeixen més que mai medicaments relacionats amb els nervis, ministres que tenen que dimitir amb accions ràncies com les seves cares... i podria estar fent una llista llarga que acabaria per deprimir-nos a nosaltres.
Avui comença la tercera temporada d’aquest bloc i com ja us podeu imaginar serà una continuïtat del que ha estat fins ara, opinió, crítica, pensaments, vivències... en definitiva reflexions en veu alta de totes aquelles coses que d’alguna manera em fan pensar, indignar, omplir de felicitat etc etc etc
Us deixo amb una cançó que cada dia que l’escolto m’agrada més . Ara sí, fins demà!

Serà l'hora de fer les maletes?

2009-01-08T10:39:00.003+01:00

Bonica conversa la que vaig tenir ahir amb un militant del PSC. Bonica i preciosa, em va pujar la pressió a 21 i em va costar dues valerianes.
Tot va començar amb el tema de la Chacón i de la seva brillant actuació el dia de la Pascua Militar. Parlàvem de coses poc importants, simplement perquè parlar amb ell de política és acabar malament i viceversa, està clar. Concretament el tema era amb la imatge que va voler donar la Chacon en aquesta festa que francament m’importa tan poc com l’àlgebra. Ell em defensava que era de les vegades que anava més adient, i jo tot el contrari. Aquesta imatge masculina, extremadament masculina, amb una cara seriota no la fa millor ministre. Aquest tema com podeu comprendre no em va fer pujar la pressió, no no, va ser just en aquell moment que després d’escoltar RAC 1 en una conversa el SR.X va treure la oonclusió que la propera proposta estatal per el país veí, o sigui ESPAÑÑA amb dos Ñ, en les eleccions generals serà aquesta senyora, la Carmen Chacón. Ostres noi, només ens faltaria això! Aquí si que la cosa va pujar de to i finalment va acabar com sempre, ell amb la seva veritat absoluta i jo amb els pèls de punta.

Què en penseu vosaltres? jo personalment només em faltaria veure aquesta senyora de presidenta. Seria potser el moment adient per fer les maletes, alguns ho agrairien però sens dubte qui més ho agrairia seria la meva salut. La condició d’anar a viure en un altre país és gairebé igual que la que tinc ara, seria una estrangera més en aquest suposat cas immigrant, amb una mica de sort, molt poca, fins i tot em tractarien més bé que a casa o sigui Catalunya.
A vegades penso que els seguidors, militants, simpatitzants del PSC-PSOE estan una mica/bastant hipnotitzats. Què ho fa que tot el que decideix el partit, malgrat la merda els arribi el coll, sigui el més bo i el millor? Jo d’això en dic bons seguidors, és amb l’única cosa que envejo aquesta formació.
Tinc pendent de parlar sobre la gran noticia del dia 23 de desembre sobre l’atur que podran accedir els autònoms a partir del 2011. El Sr Corbacho s’ha lluït una vegada més. En el fons és la màxima del PSC-PSOE, és allò que diuen de més val això que res. Ja ens tenen acostumats amb les seves formes i continguts.

ARE Cambrils, en resposta al Sr Pallejà.

2009-01-02T15:24:00.001+01:00

En resposta al Sr Daniel Pallejà i referent al post del seu nou i flamant blog:
Miri Sr. Pallejà tinc tantes coses per dir-li que no sé per on començar. Potser i abans d’entrar en matèria m’agradaria dir-li que lamento molt haver d’utilitzar el meu blog perquè el seu no permet la participació. Només hi pot haver tres respostes: una perquè en el seu blog anterior no hi havia participació, dues perquè no li agradaria el que s’opinaria o tres perquè és el seu tarannà. És bastant lamentable que utilitzi un mitjà de comunicació per a dirigir-nos cap un blog personal donant una resposta a la qual no podem dir res. En aquest apartat, en el d’opinar poc o gens, també hi estem acostumats. Jo en canvi li deixaré la porta oberta a vostè i a tots aquells que vulguin intervenir amb respecte, i em guardaré el dret de respondre si s’escau o bé hi ha ganes.
Pel que fa a la seva primera part de l’article, on diu que a vostè no li constava n’hi li consta la presentació de les al·legacions de l’oposició, tal i com l’hi va dir la companya de CIU i després de que l’oposició fés una roda de premsa, vostè s’havia d’informar. Segurament en el CD que té vostè no hi són les al·legacions, però si l’oposició fa una roda de premsa per parlar-ne deu ser que alguna cosa deuen haver fet. No li sembla?.

Parlem de cinisme? Vostè ens diu que nosaltres som cínics? Jo crec que estem en el nivell número 1 al costat d’alguns. Haurem d’esforçar-nos més per treure millor nota. Jo no ser si a vostè no el van informar, però malgrat és parlés de fer una Junta de Portaveus sobre aquest tema, li puc ben assegurar que molts companys del seu govern, en tertúlies de passadís ( que a vegades són més fructíferes que altres) estaven informats de les intencions de l’oposició.

Tot seguit li faré unes quantes aportacions sobre el seu article:

Participació. Gran paraula. És més, jo crec que és de les més escoltades a la nostra ciutat. No m’expliqui d’on ve el Pla, ja sabem que l’impulsa la Generalitat, però en tot cas qui té la última paraula és el municipi, i vostès governen un municipi en el que s’omplen la boca de participació. En alguns casos i puntuals fins i tot els puc felicitar. Vostè en el seu article ens diu que tothom i ha de dir la seva. Doncs sí Sr. Pallejà, tal i com vam dir a la roda de premsa aquest és un tema que afecta a tot Cambrils. Per tant què millor que una consulta popular?. Pel que fa a l’aclariment de la Generalitat tinc la sensació personal que aquests els han cridat a l’ordre, no tant sols a Cambrils sinó en altres poblacions gestionades pel PSC que en principi van dir NO al ARE i finalment han passat pel tub. D’això també ens en podria parlar, sona a molt interessant.

Vostè diu: “Democràcia representativa, legitimitat i gestió del govern municipal.Em deixo pel final tres qüestions. Per un costat la cantarella del govern despòtic, tralarà ... Si una crítica em sembla més burda que cap altra, ha estat la de qüestionar que el govern de la ciutat estigui menys legitimat que un col·lectiu absolutament indefinit que es queixa públicament d'un projecte per prendre decisions en el seu municipi. Al·lucinant!” Fantàstic comentari i sobretot molt demòcrata. Jo sí que estic al·lucinada.

Segueix dient: Al meu criteri, és més legítim i transparent deixar el futur d’una ciutat en mans d’onze regidors d’un govern elegit i constituït democràticament, que no pas en mans de les protestes que aquí i allà es puguin anar suscitant a cada pas que doni un govern. Sr. Pallejà ara hauríem de començar a parlar de la llei electoral que gràcies els partits de sempre mai s’arreglarà. Serà tant legítim com vostè vulgui, sobretot i si molt m’apura més legítim el que opina el PSC de Cambrils que va ser el clar guanyador de les darreres municipals, però perdoni que li digui, vostès governen amb les dues forces polítiques que menys suport tenen a la població, ICV i ERC.

I finalitza amb aquestes declaracions: Finalment, acabo amb una crítica al missatger. Fa temps que poso en dubte tant la imparcialitat de la Revista Cambrils en aquest tema com la professionalitat amb què es tracta la informació en general..... Per desgràcia, ja fa temps que llegeixo la revista (i especialment la seva edició digital) com a divertimento i no per estar informat, i crec que no es tracta d’això, tampoc. Jo dono tot el meu suport als grans professionals que treballen a la Revista Cambrils, l’únic mitjà que vostès no han aconseguit manipular i que continua sent imparcial i transparent mal que els pesi. Dient el que vostè ha dit, s’hi ha lluït. Felicitats!

Sr. Pallejà, jo visc al barri dels Ametllers. Hi vaig anar a parar de rebot i li puc dir que és una zona tranquil·la i que molts la defineixen amb qualificatius equivocats. La majoria de gent que viu aquí té la seva hipoteca com tot fill de mare. Amb l’esforç diari i donant prioritats a unes coses abans que a altres tirem endavant i travessem aquesta crisi que vostès PSC i PSOE van obviar per poder guanyar les eleccions. Vostès ens diran que som d’una manera i voldran vendre la imatge equivocada de la zona. Així trobaran més afiliats a aquesta brillant idea de la Generalitat.
Aquesta equivocació la pagarem tots, els que som veïns directes i també els indirectes. Tirant endavant l’ARE perjudicaran a tota la ciutat de Cambrils.
L’hi vaig preguntar a vostè que passaria amb Les Comes, i em va contestar que després de l’1 ve el 2. Mira que bé!!! Per cert, aquests darrers, els propietaris de les Comes deuen ser algun d’aquests col·lectius no definits que també han fet al·legacions com la Fecam, vull suposar.
Aquí Sr. Pallejà no es tracta de quatre veïns, aquí es tracta de moltes coses, parlem d’impacte visual, d’economia, de motor per la ciutat, de zones inundables, d’alçades no permeses al POUM, d’una densitat enorme per hectàrea etc etc.... és clar que potser si en aquesta legislatura no tira endavant l’ARE vostès pel 2011 no podran inaugurar res.
Llegia en aquest diari digital que a vostè el serveix de “divertimiento” ( ja m’explicarà perquè utilitza aquesta paraula en castellà, és que fa més gràcia?)
un propietari que cal escoltar. No crec que sigui el millor moment per arruïnar a persones privades que davant l’impossibilitat de fer front a aquesta inversió hauran de mal vendre el seu terreny, d’això se’n diu especulació. I no em vingui amb la cantarella de que la Generalitat els donarà facilitats, perquè aquestes també són per qüestionar.
També ens agradarà saber el tema de l’aigua. És clar que tractant-se d’un tema impulsat per la Generalitat aquest tindrà una sortida fàcil i ràpida. Un altre tema que ens hauríem de qüestionar. Que hi ha capitals ( i em refereixo als diners i no a les ciutats) de primera i capitals de segona per la Generalitat?. Han donat via lliure al tema de les Comes amb l’aigua perquè aquest no fos un impediment popular per parlar de l’ARE de Cambrils?.
Tots portàvem en els nostres programes l’habitatge protegit i li asseguro que cada partit té les seves fórmules, i en moments com aquests que hi ha moltes constructores i promotores a Cambrils amb seriosos problemes l’hi puc garantir que hi ha altres vies de solució. Ara bé, vostès en el seu programa i portaven l’ARE? Em sembla que no.
No crec que amb més de 3000 habitatges tancats a Cambrils aquesta sigui la millor solució.
Vostès i amb molt d’esforç van aprovar per on havia de créixer Cambrils, ara dona la sensació que els que estan governant siguin un altre equip i no pas la continuïtat de la darrera legislatura. En el supòsit que això ho hagués fet un nou govern, vostès des de l’oposició haguessin estat els primers en dir, que la única intenció que tindrien ( hipotèticament) els nous dirigents és tirar enrere el que vostès van aprovar. N’estic del tot segura.
P.D Perdoneu però el post és exagerat de llarg, però per molt que l’he volgut reduir no he pogut.
Tots els comentaris que faltin el respecte i el llenguatge formal seran anul·lats com sempre he fet.

M'ha agradat no m'ha agradat....

2008-12-31T20:11:00.005+01:00

Ja queda menys per dir adèu aquest 2008. Ja sé que les previsions pel 2009 no són gaire més bones, però francament us dic que a nivell personal ja tinc ganes de que marxi aquest malaït 2008.

En el darrer post us deia que gairebé podria fer una trilogia del balanç polític d'aquest 2008, després vaig reflexionar i em vaig dir: i què tornaràs a parlar del mateix? doncs ja és "cansino".

O sigui que us he estalviat el super rotllo que hagués fotut de tantes coses que han sigut protagonistes. Sens dubte s'emporta la palma d'or el PSO-PSC ( potser molt aviat només ens caldrà ficar PSOE, total no hi ha cap diferència). Aquest partit va començar l'any amb les eleccions al clatell, amb una campanya en la qual van enganyar a tot allò que es movia, començant per les comarques de Tarragona amb el tema transvasament (ostres encara estic escoltant a la Chacón i el ZP dient que era el PP que volia fer un transvassament, jajajja!). L'hi han fotut el pèl a un país sencer, el meu país, Catalunya. Dia 31 i el més calent està a l'aigüera. La paraula CRISI els sonava a no ser pas què i 9 mesos després les coses no poden estar pitjor. Tenim una ministra del exercit que m'ha causat un trauma després d'escoltar-la amb el - manden firmes!-. Total, una absoluta desgràcia. Clar que l'alternativa era la que era, i no van pas guanyar els més bons sinó els menys dolents... aquí podríem ficar matisos però el tema ja cansa.

Del 2008 em quedo amb les amistats trobades i ben cultivades que han entrat en el meu cercle, algunes vinculades directament al joc de la Butifarra i evidentment al Butinet. Un dels moments més orgàsmics d'aquests 365 dies van ser el de la campanya de l'estelada, aquesta em va apropar a gent molt genuïna del nostre país.

Un dia esperat des de feia anys i que va arribar aquest Novembre, les noves instal.lacions de CCTV Tarragona, nois esteu convidats, valen la pena! Va arribar en un moment que ningú esperava i ara anar a treballar és molt millor.

Ara toca parlar de Cambrils, acomiadem l'any amb un tema tant important com és l'ARE i que donarà molt a parlar, però l'any estat marcat per molts altres episodis, alguns d'ells lamentables del tot, sobretot pel que fa a la llibertat d'expressió que estat coartada al 100% malgrat el Síndic de Greuges aconselli als nostres governants que s'estan saltant a la valenta tota llei. Hi ha molts més temes però demà al matí encara estaria aquí amb el teclat treient fum! ( sobre el tema ARE, i sobre la llarga contesta del Regidor Pallejà al seu blog, ja contestaré el dia 2 de gener, resulta que en el seu blog no puc contestar!).

Una nota simpatica del darrer trimestre ha sigut la nova experiència amb Aladdin, m'ha encantat. A destacar la sorpresa que vaig tenir amb tot el procés electoral d'Amèrica i no cal que us ho digui amb el resultat final que vaig quedar fascinada i molt contenta. Segurament em deixo moltes coses, però aquestes són algunes de les més destacades.

Pel 2009 desitjo de tot cor que el tema de l'Estatut s'acabi com ha d'acabar-se, cumplint allò que els catalans van votar, i en el cas contrari que hi hagin eleccions anticipades i a veure si amb una mica de sort deixo de veure el Sr Montilla que com ja he dit mil i una vegades no em representa amb res. M'agradaria pensar que la meva ciutat realment tindrà l'oportunitat de poder parlar i dir la seva sobre el futur de la nostra població....

Però el que més desitjo per aquest 2009 per a tots vosaltres és molta salut, molta alegria i sobretot amor. Feliç 2009!

PD. Bé hi ha una cosa que desitjo molttttttttt però que no us puc explicar perquè és politicament incorrecte!

2008-12-24T07:54:00.004+01:00

Per fi vacances. Després de més d’un mes d’absència aquí estem, no sota la garrofa com alguns amics però gairebé.
Té nassos que a dia d’avui hem de continuar parlant exactament del mateix que a principis de novembre. Acabarem un any que personalment no calia ni que comences. Aquesta és la part que em té més animada, pensar que d’aquí a set dies el 2008 passarà a l’historia. Continuarem parlant de la crisi, del mal finançament i de tot els que ens acompanya aquests dies, però mira serà el 2009.
La setmana que ve ja faré una valoració del 2008 com cal, sobretot del que tinc més ganes de parlar és de la gran gestió que han fet els Socialistes en totes les seves grans administracions, m’estic plantejant de fer una trilogia perquè francament hi ha tema, començant per Madrid fins arribar a Cambrils.
Avui toca parlar de Nadal. Cada vegada estic més d’acord amb aquella màxima que diu que com més grans ens fem més s’accentuen els defectes i les virtuts. De fet no puc saber quan va començar aquesta poca simpatia que tinc cap el Nadal, però de ben segur va ser aquell fatídic dia que algú em va explicar que la màgia no existia. La tristesa que vaig sentir m’ha continuat acompanyant fins el dia d’avui.
No acabo d’entendre molt bé si realment hi ha algú que li agrada el Nadal. Tots, jo la primera, acabem fent allò que toca, però realment ho volem fer?
Aquesta és una pregunta que he anat realitzant i la resposta que guanya és: com m’agradaria que ja hagués passat tot !!!. La segona; ni fu ni fa!!!. I la tercera: mentre tens nens és molt bonic però després és un compromís!!!.
Això només m’ha servit per entendre que no sóc tan rara com em pensava. Hi ha força gent que pensa com jo.
Avui però m’hi fotaré de quatre potes i si ho poguéssiu veure per un forat de ben segur no entendriu res de res. Us vull dir que d’aquí a poques hores sortiré al carrer i l’esperit Nadalenc impregnarà tota la meva persona. De fet des del dia 22 amb la Loteria ja va venir la llàgrimeta, ara només em queda passar a l’atac i començar a comprar de manera compulsiva. La meva mare demà dirà la frase de cada any: nena ( a casa no tinc nom, sóc la nena), sort en tenim que no t’agrada el Nadal!. Té tota la raó del món, perquè si m’agradés tindria que està lligada en una cadira un mes.

Ostres el gran dilema d'avui és saber quin caganer compro, no ser si la versió Saura, Zapatero, Montilla o Carod? llàstima que la versió local no la trobaré sinó no tindria cap dubte.
Algú tindria que fer un estudi acurat de les tonteries que poden arribar a dir les Nadales, bé si som sincers on es diuen més tonteries és en els “villancicos”.
Jo sóc més dels Pastorets i si tinc que escollir un paper em quedo amb Satanàs, a mi això de fer d’angelet no em queda bé. O sigui que – sortiu fúries de l’infern que s’erberli la terra!!!
Blocaires, facebookeros, vaig a comprar tot allò que es fiqui pel mig i només desitjar-vos que aquests dies sigueu molt feliços.
BON NADAL!
P.D sobretot feu cagar el tió i deixeu les americanades pels americans.

La intensitat de les paraules. Silenci!

2008-11-10T17:33:00.008+01:00

Curiosament, dissabte fent de “maruja” em va caure a les mans un paper que havia escrit a principis dels 90. Amb la pinza el cap, la mala llet a la boca i el temperament de sempre, vaig fer un “kit-kat” i em vaig posar a llegir.
Paradoxes de la vida. Feia pocs dies amb un acte d’aquells que no pots dir que no em retrobava amb una coneguda que m’explicava el seu calvari. Vam tenir una tertúlia llarga i molt interessant. Mentre parlàvem vaig pensar: ostres noi només per aquesta conversa paga la pena haver estat aquí.
Parlàvem de la ignorància gratuïta que té molta gent a l’hora de posar etiquetes i fer valoracions sota cap coneixement.
Parlàvem d’experiències relativament paral·leles que cap de les dues mai podrem oblidar. Curiós que sempre s’acaba la mateixa conversa amb la mateixa frase “ coses de la vida”.

Tant aquesta coneguda com una servidora em tingut experiències negatives amb el que fa a la vida en parella.

Ara, això de la violència domèstica està a l’ordre del dia, fa uns anys només unes quantes valentes eren capaços de fer sentir la seva veu. Moltes d’aquelles veus van ser i són apagades pels mateixos maltractadors. Pel que fa a la meva amiga i una servidora no hem corregut aquesta mateixa mala sort. La meva companya, coneguda i fins i tot amiga va viure la violència domèstica, jo vaig viure la violència psicològica i la de la por en estat pur, sota els efectes de substàncies al·lucinògens. Aquelles subtàncies màgiques que a l’endemà tens que perdonar, perquè davant teu et trobes un desgraciat més de la vida el qual el justifiques i fins i tot el trobes víctima d’una vida, d’un moment. Té collons la cosa. Això només ho poden entendre aquelles i aquells que ho han viscut en primera persona. Resulta que la resta de mortals, acaben amb la típica frase de “ jo per aquí no hi passaria”. Això em fa més riure que els Morancos, Tricicle i el Teatre de Garrilla junts. El meu problema no era de mal tractament físic, encara que sincerament no se el que és pitjor, el de la meva companya/amiga retrobada era un poti-poti de tot plegat. La planyo per tot el que ha passat, la planyo i l’entenc. Ara sóc feliç quan la miro i veig aquella felicitat a la seva cara. Està tan guapa!!!!
Aquest paper que us dic que em va caure a les mans mentre feia de “maruja”, em va tornar altre cop a principis dels 90. Ja que veure lo selectiva que arriba a ser la nostra memòria que borra allò que vol fins que vol. Amb poc menys de segons vaig tornar a sentir aquell calvari.

En el fons sempre serem víctimes de qui ens va segrestar la llibertat, encara que fos temporalment sota els efectes de l'enamorament i l'estimació. Sort que tot a la vida té caducitat! Unes, no tantes com podeu imaginar hem trobat el camí, d’altres encara esperen veure aquesta llum escoltant entre finestres la fastigosa frase de: “a mi això no em passarà mai ”. Sincerament davant de qualsevol cas d’aquests i per curar-vos en salut no opineu, si teniu pares, fills, germans, etc... millor un silenci que dir frases tan frívoles quan no saps que passa a les parets de casa teva.

Us deixo amb unes imatges i una música que m'ajuden a donar un bon ritme al meu cor. A vegades res és molt, i molt és res....

P.D. aquest document és un moment d’aquells que tens i que vols compartir amb els lectors d’aquest modest diari. La P.D és per aquells que moltes vegades us feu creus del que puc arribar explicar. Doncs com sempre us dic, escric allò que lliurament crec que pot fer bé amb algú. Ningú és fruit de l'esforç d'un altre, en tot cas, el fruit pot arribar a ser millor amb l'esforç d'un altre.

Un moment insuperable!!!!!

2008-11-07T09:24:00.005+01:00

Hi ha moments que superen qualsevol guió del millor pensador. Aquí teniu un fragment del ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, davant de la pregunta de l'oposició a la Regidora de Patrimon: "f) Relación de inmuebles con uso cedido a ONG's. Situación de inmuebles sin uso." Aquí teniu la resposta...
Pobre funcionari. Pobre per dues coses, la primera perquè amb una resposta així de la Regidora el nivell queda més que palpat i segona perquè després de la gran defensa de l'alcalde el marró que li va caure amb aquest tècnic segurament va ser d'un nivell alt.Hi ha moments que superan qualsevol guió del millor pensador. Aquí teniu un fragment del ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, davant de la pregunta de l'oposició a la Regidora de Patrimon: "f) Relación de inmuebles con uso cedido a ONG’s. Situación de inmuebles sin uso." Aquí teniu la resposta...
Pobre funcionari. Pobre per dues coses, la primera perquè amb una resposta així de la Regidora el nivell queda més que palpat i segona perquè després de la gran defensa de l'alcalde el marró que li va caure amb aquest técnic segurament va ser d'un nivell alt.

Sobre el tall de veu no faré cap més comentari, només que cada vegada que tinc ganes de riure l'escolto!!!!!

Avui a RAC1 el Jordi Basté ha dit una frase d'aquelles que mai havia escoltat i que l'he trobat també molt divertida, aquí la teniu: " quan no hi ha gata les rates ballen!"

Bon cap de setmana.

A E.E.U.U,. tot és possible! Obama ja és president.

2008-11-05T07:50:00.005+01:00

Amb un físic que desborde lideratge per tot arreu Barack Obama ja enfila amb peu ferm el camí cap a la Casa Blanca.

Aquestes eleccions seguides per milions de persones han sorprès gairabé a tothom. Quantes pel.lícules Americanes hem vist que ens deien que qualsevol ciutadà americà podia ser president? moltes i a mi em provocaven atacs de riure. Els americans son diferents, si em quedava algun dubte ara ja no en tinc cap.

Avui s'ha escrit una nova pàgina que farà història mundial. Un abans i un després.

Barak Obama té aquest poder encisador que enamorat a una bona part d'americans i de ciutadans d'arreu del món. Ara arribat l'hora de la veritat. Necessitarà mans i mànigues per arreglar un país que cau a trossos i que arrossega a tot el globus terrenal.

La pregunta que em faig és, esperem massa d'Obama? el temps ens donarà totes les respostes.

Els mitjans de comunicació nacionals han seguit aquestes eleccions al 100%, en molts moments fins i tot vaig arribar a pensar que haviem perdut el nord. D'aquest seguiment espero i desitjo que algun polític hagi pres bona nota de com és una campanya política. Destacar la facilitat que tenen els líders d'aquest país en fer molts debats. Precisament en aquests debats és on Obama va guanyar un gran lideratge i on els americans van poder veure les llacunes de Mckein.

Més d'un 70 % dels Americans han participat en aquestes eleccions. La imatge d'aquelles cues esperant per poder votar son sorprenents. D'aquest tema també han de prendre bona nota els polítics nacionals.

Em quedo amb la màxima d'Estats Units... A E.E.U.U tot és possible!

1 any i 1 dia... Gràcies a tots!

2008-10-31T08:20:00.009+01:00

Ja hem fet el primer any de blog, per parlar amb exactitud un any i un dia.

L'experiència d'aquest petit diari estat molt gran per a mi. Després d'estar molt de temps escoltant l'Óscar parlant del seu blog un dia al matí em vaig tirar a la piscina. No sabia molt bé com seria ni cap a on aniria, per aquest motiu vaig pensar que en un "poti poti" el millor títol era un diari.

Amb aquests 12 mesos he escrit 188 articles, amb un total de 20.454 visites el 98% nacionals. Un total de 1087 comentaris. El dia de més visites va ser el 10 de setembre amb un total de 605 visites.

La valoració que faig d'aquests darrers mesos és del tot favorable. Tenir el blog m'ha servit per trobar amics que tenia perduts pel món que buscant coses per la xarxa han arribat a la meva pàgina. M'ha servit per donar la benvinguda a noves amistats.

En el fons aquest diari és una via d'escapament a tots aquells pensaments que tinc dins. La majoria dels articles dedicats a dos temes, la política catalana i espanyola, i a vivències personals. Hi ha una part molt petita dedicada a curiositats, música o llibres.

Curiós les diferents valoracions dels visitants perquè realment estan dividits en aquests dos temes. Quan estic una temporada dedicant els temes a la política hi ha un sector que em comenta que és molt avorrit i viceversa.

Si hagués de triar un article segurament em quedo amb la carta oberta que vaig dedicar al meu pare el 19 de març, "senzillament t'estimo". El dia més divertit, va ser "48 raons per dir-te per molts anys.....", aquell dia el David és va trobar amb molta gent que va utilitzar el blog per felicitar el seu aniversari. Els millors dies sense cap dubte, la posada en marxa de la campanya "posa una estelada el teu blog", van ser hores emocionants al 100%, que han deixat com a fruit moltes noves amistats. El dia més emotiu, el 18 d'abril, el dia dels meus 40 anys. El dia més trist quan vaig tenir que dir fins ara el Miquel el 2 de gener.

Una bona barreja de sentiments que m'ha fet molt feliç fins arribar aquí. Donar-vos les gràcies a tots de tot cor i molt especialment a l'Óscar, el culpable de que avui estiguem d'aniversari, "un any i un dia".... Gràcies a tots!

Sempre hi ha una cançó que defineix un moment, aquesta és la cançó per avui...

Canal Català Tarragona estrena instal.lacions. Felicitats!

2008-10-29T07:59:00.008+01:00

En menys de 24 hores un bon col.lectiu de Tarragona dirà adéu a una etapa de les nostres vides i donarem la benvinguda a una nova etapa plena d'il.lusions. En menys de 24 hores el Canal Català de Tarragona tancarà definitivament una porta per obrir-ne un altre. Deixarà les instal.lacions del carrer López Pelaez per anar el Port.

Quan tanquem aquesta porta deixem dins d'aquelles instal.lacions molts moments, tant bons com dolents, però el que està clar és que deixem en aquell espai moltes vivències. Els treballadors del Canal Català que no hem abandonat el vaixell en els darrers mesos hem escoltat i llegit tantes coses que de ben segur que amb un silenci individual fins i tot nosaltres creiem que el que viurem en menys de 24 hores no arribaria mai.

La il.lusió s'ha fet present entre tot l'equip en aquestes darreres setmanes quan realment ja no hem vist una cortina de fum i el nou local ha començat agafar forma.

L'octubre del 2007 quan la televisió va ser adquirida per un altre grup de comunicació i varem tornar a tenir la figura imprescindible del director en qualsevol mitja de comunicació tots ja vam començar a veure la llum. Semblava que les coses començaven agafar forma un altre vegada. Aquest traspàs de negoci no va arribar en el millor moment i el que estava previst per unes dates s'ha fet esperar. Aquest retràs ve fer que molts i en moments puntuals perdéssim les esperances. Finalment ja i som.

Demà a tres quarts de set s'obra la porta de les noves instal.lacions d'una televisió que ha sofert lo seu abans d'arribar aquest punt de partida. Amb aquesta inauguració també comença una nova etapa amb una programació local que ens tornarà a portar allà on érem.

No vull oblidar en aquest post un sector que en moments molt difícils han estat claus per poder arribar aquí, us parlo de totes les administracions, institucions i clients que en moments molt difícils i davant de unes promeses ens han donat suport per poder arribar en aquest punt. Grácies, moltes gràcies ! Un reconeixement que també vull fer publicament a una persona que m'ensenya molt dins d'aquest món com és el Cano. Treballar amb ell és realment un plaer.

Comencem aquesta nova etapa amb il.lusió, amb ganes i amb molt interès. Tres elements que junts només ens poden portar a fer les coses molt bé.

Companys des del més petit el més gran, moltes felicitats i sort!

P.D espero i deitjo a partir d'avui de poder tenir actualitzat el blog diariament! Mon gràcies per l'encarrec però nen quina feinada que ens fots a tots! petons...

Ja n'estem tips!

2008-10-14T08:48:00.009+02:00

Ahir quan vaig arribar a Tarragona el primer que vaig fer va ser anar a la Rambla Nova a ficar els dos peus. Vaig aplicar la màxima de que la força positiva treu la negativa, fins i tot vaig arribar a pensar: "pobres sabates, elles no en tenen cap culpa i els toca aquesta merderada". Vaig caminar una estona, i mira, em vaig sentir millor...

La imatge televisiva de diumenge el migdia no va ser com tots els anys la cabra, ni els tancs ni res de tot el que va desfilar, ni tan sols el "coñazo" del Rajoy que va guanyar un munt de simpatitzants. No pas. La imatge lamentable d'aquest diumenge van ser els 158 personatges que es van passejar per la Rambla Nova. Són exactament 158 perquè el periodista de RAC 1 estava avorrit i va fer allò que fem molts quan ens toca està de guardia, passa l'estona. Precisament en aquesta mateixa emissora l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros parlava ahir el matí de la enorme despesa que aquesta animalada ha suposat per la ciutat. Reforços de Barcelona, policia local de guàrdia i 20 membres de la brigada. Tota aquesta despesa perquè divendres malgrat els esforços del consistori, des de Subdelegació Govern declaraven que era del tot legal. Doncs bé, no i estic gens d'acord. A veure si som una mica seriosos a l'hora de prendre decisions. Aquests paios a la seva web fan apologia a tot allò que us pogueu imaginar. La mateixa institució en altres autonomies pren decisions per apologies varies. Aquesta manifestació, ridícula ha costat una despesa innecessària a una ciutat dirigida per Ballesteros que precisament si alguna qualitat té és el seu respecte davant de qualsevol pensament ideològic. Algun alcalde també caldria que prengués nota del saber estar en molt moments del Ballestero. Si aquest senyor escollit democràticament i de forma aclaparadora a la capital decideix que aquesta manifestació no la vol i els dona arguments perquè els senyors de la subdelegació del govern prenguin decisions, perquè nassos els hem d'aguantar? no ho entendre mai.

Estic segura que hi haurien ciutats d'españa ( amb ñ) que els posarien una "alfombra" ( catifa els queda gran), vermella perquè desfilessin amb els seus vestuaris de xandalls i altres complements. Té webs la cosa que sempre tenim que aguantar els mateixos. El millor de tot és el perquè van escollir Tarragona, ja, ja, ja... Ja n'estem tips!

---------------------------------------------

Avui la fotografia és l'altre cara de la moneda. Aquí tenim unes imatges del homenatge que es va fer ahir al Palau de la Música al patriota Xirinacs. Més de 1500 persones van poder gaudir d'aquest moment amb un homenatge espectacle que el Joel Joan va definir com: Un espectacle –barreja de concert, documental i míting políticament incorrecte, amb tocs teatrals–.

Per cert algun dia m'agradaria que algú m'expliques que és políticament incorrecte? aquesta frase té tela marinera.

Per frase la del presentador Josep Puigbó que es va declarar amic de Xirinacs, el periodista va criticar que l’acte no fos retransmès per cap ràdio ni televisió pública, “una constatació que tenim mitjans oficials però no públics”. Sr Puigbó, axiò fa molts anys que ho sabem i passa tant a gran escala, com a petita, ens entenem? Si no ens entenem ja li faré arribar uns quants DVD'S de la zona, estarà divertit i distret!

Espais amb solitud o espais amb plenitud? tu tens la paraula.

2008-10-08T09:30:00.003+02:00

Estimada amiga,
Ja saps que últimament vaig molt malament de temps. No m’agrada dormir i a tu menys. Per aquest motiu aquest matí he preferit no processar per dedicar-te tot el temps de la matinada. L’avantatge de parlar quan els carrers encara estan per ficar és que res ni ningú ens molesta. Veure i viure com desperta el dia és un plaer de pocs.
Avui el cel dibuixava cada una de les paraules que intercanviàvem, el mestral a punt de saltar, el cel amb núvols i el sol despertant les ànimes. Així ha sigut la nostra conversa.
Com t’he dit a la meva vida hi ha gent que passa i d’altres que se’ls obra la porta. Tu estàs dins del meu cor i em fas patir.
La vida està plena de persones que diuen allò que vols escoltar, apliquen la màxima d’aquella frase tan coneguda de “qui diu les veritats et fa perdre les amistats”.
El somriure de l’amor et va desdibuixar per un temps, però t’ha fet forta. T’ha fet una senyora de cap a peus. Sense ni tu saber-ho has obert portes que estaven tancades i que ni tan sols tu sabies que les podies obrir sense la protecció d’aquella figura masculina. A més, t’ha deixat el fruit de l’amor amb tres llavors envejables. Ara has d’anar més lluny, has de mirar el futur amb plenitud i amb les mans lliures.
Això sí, amb les mans lliures. No m’agrada gens que tinguis el cor ocupat amb una persona que sota la capa de la mentida no vol canviar res del seu entorn. No em serveixen de res les excuses inútils i falses per no donar un pas. Com et deia hi ha un llibre que explica molt bé aquest tipus de relacions. Aquest moment d’ara no deix de ser un somni del qual només tu pots obrir els ulls. La passió que ara t’omple acabarà per ésser un sentiment de soledat i de tristesa. A vegades no és fàcil lluitar contra el cor, però res és impossible i mentre vius aquesta historia tens la porta tancada a realment el que et mereixes.
Arribat el moment de passar a l’acció, les dues ho sabem. Ha sigut bonic però no és allò que et convé i menys el que et mereixes.
En el fons qui té el problema és ell, que ha decidit viure una doble vida i per molt mal que et faci qui ho fa una vegada ho fa tres. Estic segura que t’estima, és fàcil estimar-te, però les dues sabem que no donarà el pas. Ell estat enganyat i això sembla que li hagi donat carta blanca per a fer el mateix, o sigui, dit d’un altre manera, perdono però ja la tens a l’esquena, millor dit al front. Lleig molt lleig.
Arribarà el moment aquell que necessitaràs compartir cada un dels moments, perquè així és l’amor, i saps que i trobaràs al sofà? una ombra. Hauràs de veure que en temps de vacances la teva consciència et tindrà lligada mentre ell farà les maletes. Et dirà que no té cap ganes, però agafarà l’avió... i així podria escriure pàgines i pàgines. Espais amb solitud és la frase que ho resumeix.
Això et portarà a l’angoixa amb estat pur.
Desperta d’aquest somni, obra els ulls i recorda’l amb tota la seva dolçor ara que i ets a temps.
Amiga meva facis el que facis jo i seré, però el cor em diu que el destí et té preparada una grata sorpresa. Sigues valenta. Si realment t’estima tant ja donarà el pas en cas contrari no cal arribar a l’agonia. Ell, tancarà la porta i dins es trobarà allò que no vol deixar, tu en canvi no i trobaràs res de res. Si la porta la tanques tu ja veuràs com l’aire fresc d’una nova etapa omplirà tots els teus espais. Seran espais amb plenitud.

Espais amb solitud o espais amb plenitud? tu tens la paraula.
Amiga meva, no ploris i regala uns somriure a tots els qui t’estimem.
Aquestes són unes petites paraules per una persona molt gran, paraules que vull que t’ajudin entendre allò que dèiem ” escollir el que més ens convé i no pas el que més ens agrada.”
Et deixo una de les cançons del Dalma que com molt bé saps m’agrada molt.

Assassinat en tercer grau al debat polític. Felicitats!

2008-10-02T17:34:00.011+02:00

Dimarts a l'Ajuntament i va haver-hi Ple. El mateix dimarts vaig patir un colapse mental tot just després d'haver estat dues hores escoltant el punt 23 , precs i preguntes, valerianes, ioga i tila per a tothom!

Un Ple avorrit, molt avorrit. Tant avorrit que no us ho podeu ni imaginar. A Cambrils que som número 1 amb moltes coses ( aixó és la frase més utilitzada per l'equip de govern) també serem el número 1 en hipnotitzar la gent en una sessió plenaria.

Tot ve perquè aquest any vam aprobar un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal), i ara després de l'ordre del dia i en l'acció de control de l'oposició hem posat a la pràctica alló de que els partits de l'oposició fan una pregunta i l'equip de govern contesta sense dret a replica. Ostres noi quin invent!

Després de un llarg temps sense fer Ple Ordinari la imatge més trista la vaig viure aquest dimarts. La vaig viure de ple perquè amb aquest nou ROM votat per tots els partits polítics s'ha fet un assassinat en tercer grau al debat polític. Suposo que aquesta era la super aposta dels qui tenien tant d'interés en aprovar aquest nou reglament.

L'oposició fa preguntes concretes i la majoria de les vegades són preguntes parlades i posades a debat en les comissions informatives. Això no treu que l'oposició pregunti en el Ple alló que els ciutadans ens fan arribar. És un dret i una obligació que tenen els partits polítics. La resposta d'alguns regidors/RES va ratllar l'insult. Respostes escrites i ben guionades amb interpretació inclosa. Bé la part interpretativa l'hem de practicar una mica, una mica bastant, perquè va tenir molt poca qualitat i deixa molt a desitjar.

Em va sorprendre que les respostes tinguessin guió. Jo sempre dic que quan un parla del que toca cada dia li poden faltar alguns apunts, però guió? ...

Molts direu que som rucs, i en part us hauré de dir que teniu tota la raó... rucs al quadrat, però clar eren tan bones paraules que ens les vam creure.

El resultat és que els monòlegs de l'equip de govern estan fets amb dos sols objectius, (1) no respondre la pregunta i (2) explicar d'una manera sarcàstica i amb molt poca gràcia que bé que ho estan fent tot.

Bé aquesta és la nostra realitat.

Cal felicitar alguna regidora per la gran obra que ens va oferir. Li recomano els cursos de respiració per a tenir millor registre, però siguem sincers, apunta maneres.

El to de la tertúlia de l'endemà a la Ràdio va en la mateixa línia. Curiós que en aquesta tertúlia ERC, que més d'una vegada es desmarca de l'equip de govern, no hi fos present. Va ser una tertúlia tan o més avorrida que el propi Ple.

Bé, l'oposició no pot escriure el butlletí municipal perquè no agrada el que alguns partits van escriure, tampoc pot parlar al Ple perquè el ROM no ho permet, i a la Ràdio passem del que s'anuncia com una tertúlia a no se què?. De tot se'n diu llibertat d'expresió.

Per cert en l'altre post algú em preguntava amb qui m'agradaria que pactes ERC a Catalunya en cas de poder triar, entre CIU o PSC. Bé la resposta és clara, claríssima CIU tota la vida.

La tardor fa caure les fulles i alguna cosa més.

2008-09-28T09:20:00.008+02:00

Setmana una mica complicada per a poder seguir les noticies. Tot i així he vist com les coses no deixaven de sorprendrem per moments.

Per proximitat em vaig quedar gelada quan un company regidor em donava amb primícia la noticia de Valls i la decisió de l'ex-aldesa Dolors Batalla de deixar l'alcaldia. Malgrat Batalla s'hagi esforçat en dir que som temes personals, el personal no s'ho empassa. Unes veus parlant de la seva mala relació amb alguns membres forts de CIU, altres diuen que la sociovergència no agradat, un sector li fot totes les culpes a les forces vives i antigues de Valls de Ciu. Personalment no penso opinar del perquè, en canvi sí que em sap molt greu que la Batalla deixi el món de la política a Valls perquè era una dona ferma, amb caràcter i que havia fet callar a més d'un. Una llàstima per la política de la demarcació.

Seguint la setmana no m'agrada gaire o gens el paper que està fent ERC sense definir bé i amb les idees clares el que estan buscant entre CIU i PSC. Aquests moviments són els que desil.lusionen al personal. Crec que és moment de dir les coses clares i definir el perfil. La única sensació que arriba als ciutadans és el pànic a perdre el poder. S'haurien d'aplicar allò de quedar-se vermells una vegada a la vida i no sempre grocs.

Avui és el gran dia de Ciutadans amb la seva macro-manifestació sota un lema inventat, de mal gust, insultant i amb una falta d'ètica i estètica sense precedents. Uns quants catalans sortiran el carrer per dir aquesta colla de busca raons millor es quedaven a casa buscant arguments de pes perquè la gent els confiï alguna cosa.

Acabaré el repàs amb el mal humor que em va agafar ahir a la nit amb el programa de la Nória. Què dius, que fots mirant aquest programa? doncs també teniu raó, però ahir tocaven el tema del Marichalar i mireu per a mi és com veure "plats bruts", em fa riure aquest tema.

Les ganes de riure les vaig perdre just a la presentació, quan la periodista que presenta els temes va començar a parlar dels catalans, de la cremada de fotos i del petard de casa la Infanta. Van fer una barreja d'aquelles que dius, però el tema no era la coca i el Marichalar?...

Em va agafar mala llet perquè no entenc perquè el González no es revisa aquests temes i comença a posar a la pràctica allò que ell sempre en fa tanta gala i que és diu professionalitat.

El Jordi González el vaig entrevistar fa anys, quan feia el programa de les MIL I UNES a Ràdio Cambrils. ( les emissores municipals també tenen els seus minuts de glòria).

El Jordi em va fer patxoca ( professionalment) i des de llavors que l'he anat seguint pels diferents programes que a fet. Alguns no m'han agradat gens però sempre he pensat que quan estàs en aquestes esferes a vegades no pots escollir. Ahir però em va caure els peus. és més vaig pensar a veure si l'Espe Aguirre s'estira una mica i també li fa un contracte vitalici.

El tema de Merçè Milà i el vestit de pubilla millor no el comento, ja parlarem un dia de GH.

Aladdin, el musical. Un nou repte!

2008-09-24T08:14:00.007+02:00

Si alguna cosa he intentat en aquesta vida ha sigut treballar amb aquelles coses que m'il·lusionen. De fet el que em va il.lusionar quan tenia 18 anys no té res a veure amb el que finalment faig, però sempre he pensat que escollir que vols fer de gran amb 16 anys és molt difícil. De fet encara no ho sé ara que vull ser de gran! Bromes a banda aquesta idea que tenia clara des de molt jove he intentat respectar-la sempre i no em puc queixar.

Ara, tot just fa una setmana he començat un nou repte que m'il.lusiona i que em permet compartir amb les actuals obligacions laborals i polítiques.

No us explicaré alló de que una trucada em va canviar la vida però casi, casi. Des del dilluns passat formo part de l'equip de la productora Theatre Properteis.

Com podeu veure si visiteu la web, aquesta és la companyia més importants de l'estat amb producció de musicals. El seu ultim èxit va ser Peter Pan amb més d'1.000.000 d'espectadors i amb una gira que els va portar a fer historia en el West End de Londres.

Peter Pan dona pas a un altre posada en escena, "Aladdin, el musical". Una nova proposta per a tota la familia d'un clàssic com és Aladdin amb unes pinzellades d'actualitat. Una trama informàtica fa les delícies d'un públic entregrat sense oblidar la part amb més fantasia.

Cristina Fargas com a directora artística i Jordi Vall com a director adjunt, els dos de Reus, han trobat la sintonia perfecte per arribar a tots els públics.

Aladdin doncs és per a mi un nou repte professional. La meva tasca dins de la productora és premsa i comunicació i com us deia és un projecte personal que m'il.lusiona molt.

Aquest proper cap de setmana els tenim al teatre Fortuny, Reus serà la primera ciutat de Catalunya. Una gira que topt just acaba de començar i que ja ens porta a l'any 2010.

Aquí teniu unes fotos d'Aladdin el musical.

MÉS FOTOS

La baixada de l'Àliga a Tarragona. Sembla que voliiiii!!

2008-09-21T08:52:00.007+02:00

A Tarragona estem de festa, estem de Santa Tecla 2008. Durant tota aquesta setmana la ciutat ja ha viscut molts actes. Però avui arriba un dels plats forts per a molts, entre ells per a mi. Aquesta nit pels voltants de les onze ja serà difícil poder accedir a les escales de la Catedral. Centenars de persones estarem esperant més d'una hora a l'estrella de la nit, l`Àliga de Tarragona.

L'Àliga anirà acompanyada per altres elements del seguici i avui els ciutadans les poden fer ballar:

"L’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i els Gegants Moros són portats aquesta nit per tots els qui, amb el consell i assistència dels seus portadors titulars, ho desitgeu."

Aquesta part de la festa va surtir del moviment popular. És a dir, expliquen els tarragonins que un any mentre portaven l'àliga del local d'assaig a l'ajuntament es va començar afegir gent, la cosa va anar amb el boca orella en les edicions següents fins el punt que actualment és un dels actes més populars.

Tots els elements que sorten avui són aclamats per el públic que els acompanyen amb els cants del pas doble de l'Amparito Roca, però és cert que l'Àliga s'emporta la cirereta.

En el programa de l'Ajuntament donen algun consell per anar aquest acte, el que m'ha fet més gràcia és aquest:

" Salteu individualment o com a màxim en parella. No és possible evolucionar amb més colla. "

Us deixo amb un vídeo de la Baixada de l'any passat! Avui a les 24.00 h. amb o sense grip anirem a la baixada!

Tot el Camp. Renovador en les persones, renovador en la manera de fer.

2008-09-19T08:57:00.006+02:00

Albert Pereira nou President d'ERC Regional a les comarques de Tarragona.

El clan de l'avellana diu adéu a les comarques de Tarragona. Dit d'un altre manera, el sector Carod-Benach no han obtingut el suport suficient i reagrupament a donat la sorpresa.

El marge no és per tirar coets però és suficient i molt significatiu perquè a les comarques de Tarragona es respirin nous aires. Aquesta candidatura que es presentava sota el nom de Tot el Camp ha aconseguit 195 vots enfront dels 183 del candidat Adam Manyé.

Els que aneu seguint aquest diari ja sabeu que a mi el sector crític, tal i com els anomenen, m'agrada. Per ser més exacte crec amb les idees de Carretero. Amb el senyor Carod i clan de l'avellana no i tinc res ni a favor ni en contra, senzillament no m'agradat la política que han portat.

En el blog de TOT EL CAMP acaben l'article d'avui amb aquesta frase: "Renovador en les persones, renovador en la manera de fer". Ara toca treballar i molt.

Us deixo amb un acudit que l'he trobat genial!

Roger Mas guanya el Premi Puig Porret

2008-09-18T10:03:00.003+02:00

Premi Puig Porret

Avui no tinc temps per escriure, però de bon matí m'ha fet molta il.lusió aquesta noticia. Així que he pensat, doncs li dediques el post el Roger Mas.

FELICITATS!!!!

El 35 % de catalans diuen sí a la Independència.

2008-09-17T06:50:00.006+02:00

TOT L'ESTUDI

Aquest estudi realitzat pel Centre d'estudis Sobiranistes portarà cua, molta cua. Sobretot quan alguns mitjans de comunicació, comencin a fer els seus estudis particulars d'aquests .

Seran aquests mateixos periodistes que després d'un 11 de setembre marcat per la calma, van trobar la gallina dels ous d'or amb els actes d'alguns incontrolats. Una vegada més haurem d'escoltar, llegir i veure comentaris plens de verí i amb el sol objectiu d'intoxicar.

Aquests mitjans de comunicació ja fa temps que han perdut l'ètica i l'estètica.

Les lectures d'una enquesta sempre són depenent de qui les interpreta. Pel que molts és una enquesta positiva per altres és negativa.

La meva lectura davant d'aquest estudi és positiva sempre i que la valori com a punt de partida.

M'explico. Si la miro com evolució dels últims anys no m'agrada ( em deprimeix), penso que hem caminat malament i lentament. Sincerament penso que un 35 % és molt poc. Amb tot el que ja hem vist hauríem de ser molts més, o sigui que alguna cosa hem fet malament.

Ara bé si la mateixa enquesta la valoro com a punt de partida, penso que estem en una bona línia, i que el moment actual ens és favorable amb molts factors.

Aquest 35% és important. Ara és el moment de treballar fort i valent. Sobretot valent, que amb tant de seny català sempre deixem perdre les millors oportunitats. Aquest treball és de tots. No fa gaire un blocaire ens parlava del moviment civil i de la seva importància. Jo estic totalment d'acord amb ell, les iniciatives dels ciutadans són tant o més importants que els moviments que ens poden venir per part dels partits polítics.

Ara és hora que els partits nacionalistes catalans es posin les piles, les alcalines no pas aquestes comprades en Bazars Orientals més coneguts com a Xinus. Nosaltres els ciutadans de peu som el boca orella. Som nosaltres els que podem convencer aquest 20 % que està indecís. Però és que a més a més no tan sols podem convèncer aquest 20% sinó que podem esgarrapar algun % dels oposats. Us proposo un exercici amb el vostre entorn més immediat. Poseu a prova aquelles persones que sempre us han dit, " jo sóc català però també espanyol", torneu a parlar del tema i veureu que això que tenia tan clar cada vegada o té menys clar...

Els polítics seran els encarregats de defensar els nostres interessos i si ara toca dir No diguem NO. Però els partits nacionalistes s'han de marcar un camí ben traçat i tenir clar cap a quina direcció esmerçar tots els esforços.

El tema del finançament pinta molt malament. El que pot sortir del TC sobre l'Estatut també. En ZP necessita quotes de nacionalisme espanyol i ens cauran els rocs per totes bandes. El germà petit del PSC ens prendrà el pel altre vegada. El pel i els euros. És en aquest moment quan algun partit s'haurà de plantejar en qui dóna suport i cap a quina direcció caminar.

En definitiva, vull ser optimista (el meu optimisme no pas el de la Chacón), davant d'aquest estudi malgrat tal i com us he dit m'hagués agradat molt més, per exemple un número més rodó.

Lectures de l'estudi:

Avui

e-noticies

3cat24.tv3

Público

20 Minutos

Acabaré avui amb una noticia que m'agradat: "L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat aquest dilluns en ple municipal, amb el vot en contra del PP, que el retrat del president Francesc Macià presidexi la sala de plens a partir de l'1 de gener del 2009. " Llegir el post de Guillem Mercader.

Ja podeu votar els Premis blocs Catalunya i els Premis Cats...

2008-09-16T08:42:00.020+02:00

Un total de 556 blocs s'han inscrit als Premis Blocs Catalunya. Ahir a la nit es va donar per finalitzat el període d'inscripcions i avui comencen les votacions populars.

Recordo el dia en que l'Eduard Batlle em comentava il·lusionat aquesta iniciativa. Si tingues que resumir aquella conversa podríem dir que hi havia moltes ganes de fer les coses bé.

El fenomen blocaire continua sorprenent cada jornada i tot indica que cada dia més.

En els premis Blocs Catalunya ara tenim la veu tots nosaltres fins el 30 de setembre amb la votació popular. Quan finalitzin aquestes votacions els blocs més votats seran valorats pel jurat dels premis. Pàgina dels blogs nomenats per categories.

El dia 10 d'octubre a l'auditori de Girona a les 20.00 tindrem els guanyadors. Compte enrere doncs tant pels organitzadors com pels participants

Uns altres premis que també ja es poden votar fins el 30 de setembre són els premis Cats. Podeu votar aquí.

Els blocs Tarragonins també tenen presencia en aquests premis i en les diferents 10 categories: Tot és possible, Té la Mà Maria, Tens un racó dalt del món, Ara Mateix (Zel), Així ho penso, Connexions from Tarragona, Waipueduca, La Garrofa de Mont-roig, Confessionari mental ..

A tots els nomenats moltes felicitats, el sol fet d'estar entre els seleccionats ja és un bon premi.

Ha començat el compte enrere...

La tornada a l'escola des de la finestra!

2008-09-15T08:49:00.004+02:00

Després de vuitanta-set dies de vacances avui les famílies tornen a la normalitat.

Ahir ja es respirava un ambient diferent a la comunitat veïnal.

Curiosament i després de gairebé tres mesos a les 10 de la nit el silenci havia pres protagonisme. Clar com no tinc fills no era conscient fins que una veïna em va posar al dia.

Aquesta conversa poc transcendental em va portar sentiments, angoixes i alegries.

Angoixa perquè estudiar no ha sigut mai el meu deliri. Alegria per retrobar-te amb companys que durant l'estiu no sabies res de res. Clar en aquella època no disposàvem de MSM n'hi de MSN, teníem un telèfon a casa, gros molt gros, i ostres era per les emergencies! Els sentiments em van arribar en forma d'olor. Va ser acabar la conversa amb la Imma, tancar els ulls i poder sentir totes les olors del primer dia de cole, llibres nous, l'aroma de les aules, la frescor del setembre. Francament emocionant, o tenia ben oblidat això.

Aquest matí mentre prenia cafè, es de la finestra de la cuina observava els pares i fills com anaven a l'escola. Avui el col.legi blau de davant de casa era un caos...

Siguem sincers del tot, els que feien millor cara eren els pares!

Avui aquest tema també és motiu de portades i de tertúlies.

La nova llei de l'ensenyament i la possible vaga dels mestres el mes d'octubre guanyen en minuts de ràdio. De la llei d'ensenyament ja hi haurà temps de parlar.

Hi ha coses que realment preocupen i molt una d'elles és aquest 30% de fracàs escolar. Són xifres molt elevades i que en tot cas algú s'ha de plantejar que estem fent malament. (AVUI)

Aquestes dades ens han de preocupar encara que penso que a tots plegats ens han de treure la son altres coses dins del món de l'ensenyament.

Quan parles amb els mestres veus que han passat de ser una institució a ser qüestionats en cada una de les seves accions. Dit d'un altre manera, la manca de temps de molts pares i davant d'una acció del mestre cap a l'alumne, el pare prioritza a donar més crèdit d'entrada al fill que no pas el mestre. Això sí que em preocupa.

Em treu la son perquè sempre he pensat que la docència és una vocació, i una a vegades parlant amb mestres té la sensació que la situació actual ha vençut aquesta vocació.

Tots plegats, sobretot alguns pares, haurien d'exercir la reflexió davant d'això, i entendre que l'educació del nen/a ha de sortir de casa i la formació de l'escola.

P.D L'altre dia vaig visitar un restaurant que a l'entrada al menjador hi havia un cartell que deia: " Se pide a los padres que por favor se hagan responsables de sus hijos". Em vaig quedar gelada!

La música amansa les feres. Voleu dir?

2008-09-14T11:29:00.005+02:00

Diuen que la música amansa les feres. Avui doncs és diumenge i em cal tranquil.litat. Ja sabeu que hi ha personatges que em produeixen estats diversos i aquest matí després de llegir a Alp2500 ja anava com una moto. O sigui que m'he dit, avui fes festa. He anat a llegir el Sóc Alcalde ( un nou descobriment) que sempre em fa riure i m'he proposat dia de pau. Us deixo aquí amb Horowitz plays Chopin Polonaise Op. 53 in A flat major, aquesta ha sigut el meu tranquilitzant d'avui en substitució a la valeriana.

FELIÇ DIUMENGE!

Les Repúbliques "bananeres" de la Generalitat...

2008-09-13T07:58:00.012+02:00

No em queda cap dubte que els catalans vivim amb perplexitat. Aquí i podríem afegir que a banda de sentir-nos perplexes vivim molts dies en un estat de xoc.

De tant en tant faig una visita a la pàgina gent.cat, ho faig poc perquè sempre acabo de mal humor i entro de ple en aquest estat de perplexitat i de xoc.

Avui s'emporta la medalla d'or en Carod. No és el primer dia i tot apunta que no serà l'últim. Cada informatiu que els ciutadans escoltem, cada diari que llegim la paraula més utilitzada és "crisi". El mes de març tot anava bé, el ZP aquesta setmana encara deia que estem en creixement ( com no siguin els nens!), hem arribat el setembre i amb 6 mesos la truita l'hem tombat tantes vegades que s'ha cremat i ara vivim cada hora amb la paraula "crisi".

Us dic això perquè té a veure amb el tema d'avui. Aquí teniu la gran campanya que aquest mes de setembre la Generalitat engegat sota el títol " A l'esport hi faltes tu!".

Anem a pams. Sincerament us ho dic, aquesta campanya a ple segle XXI em sembla fora de context. No sé si algú de vosaltres ja l'ha vist la televisió però no em sorprendria gens ni mica si acabés a un armari tancat amb clau. Jo només em pregunto que hagués passat si aquest espot l'hagués realitzat algun altre partit, que opinaries els del progrés?

A banda de poder opinar si és ètic i estètic hi ha coses que encara em preocupen més i que ens porten a l'encapçalament de l'article.

Aquesta campanya té un mòdic pressupost de 2,5 milions d'euros... que estàs perplexa, tens un estat de xoc, t'agafat una mala llet d'aquelles que fan treure foc? Doncs tot aixó és el que he sentit amb menys de 10 segons.

Clik per llegir la notícia.

Encara em sorprèn més que darrera de tot això hi hagi una dona de secretària general de l'Esport, Anna Pruna. Jo creia que havíem entrat a "l'era de les persones" però veig que des de la Institució més alta del meu país governat per partits d'esquerres això no és així.

Llegir aquest tipus de noticies quan contínuament ens estan condemnant a recordar que vivim en temps difícils, no crec que ajudi massa a il.lusionar els catalans. Això sí, el dia després de les eleccions tots parlen de la baixa participació i es pregunten que han fet malament. Doncs llegir coses així en seria un bon exemple.

Aquest estiu la consellera Mar Serna també va fer una campanya que va molestar molt el sector empresarial. En aquest cas no pas pel missatge sinó per la despesa de com és va enviar. Hores d'ara encara no sabem el cost, però el sabrem.

Sr Carod 2,5 milions d'euros perquè algú creu que les dones hem de fer més esport, em sembla que són molts milions per una campanya que en tot cas tindria que anar dirigida a tota la població.

En el fons a vegades tens la sensació que dins de la casa gran de Catalunya, la Generalitat, els diferents departaments siguin repúbliques "bananeres" on cada conseller agafa camins diferents sense tenir un objectiu en comú.

Després parles en diferents sectors públics i tot són problemes. Si us plau que algú fiqui una mica de seny en aquestes accions.

No podem ni consultar ni decidir. El futur en mans dels altres...

2008-09-12T07:13:00.006+02:00

El Tribunal Constitucional prohibeix la Llei de Consultes aprovada pel Parlament Basc

Aquesta decisió del TC no sorprèn a ningú. Tinc els meus dubtes de que hagin deliberat gaire, més aviat et queda la sensació que abans d'entrar el recurs la sentència ja era clara. El que no acabo d'entendre és que hagin trigat tant , total a l'endemà tots ja sabien que la consulta de "moment" no es faria.

Aquesta és la democràcia que tenim en aquest país per no parlar del tipus de lleis i justícia que tenen uns blancs enormes.

Segurament que el propi PSOE criticaria enormement aquesta mesura si passes en un altre país, fins i tot en temps d'eleccions ho podríem arribar a utilitzar com a bandera de campanya. D'això aquesta formació política en té un màster.

La consulta tenia dues preguntes:

1.-Està vostè d'acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si prèviament ETA manifesta de forma inequívoca la seva voluntat de posar fi a la mateixa d'una vegada i per a sempre?

2.-Està vostè d'acord que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per a arribar a un acord democràtic sobre l'exercici del dret a decidir del poble basc, i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans que finalitzi l'any 2010?

Aquestes preguntes en forma de consulta són competència de l'Estat. La por és un mal símptoma per la democràcia i els partits majoritaris d'españa ( sempre amb ñ) aquest símptoma ho pateixen , un símptoma que acabarà en una patologia.

Declaracions com aquesta: "“digui el que digui el TC, la societat basca sempre tindrà l’última paraula”, fan pensar que el país Vasc no quedarà amb silenci.

Bona diada a tots!!!! Així ha despertat el meu carrer.

2008-09-11T08:27:00.007+02:00

A la xarxa i a casa també... a Cambrils també la tenim des d'ahir a la nit a la Torre del Port. Uns quants regidors vam voler celebrar el centenari de l'estelada!. Demà tindrem les fotos. Aquesta finestra que es veu oberta, és d'on ha sortit tota la campanya.

A la part de darrera també. Aquesta dedicada a uns quants, però sobretot a un veí que durant tot l'any l'hem de patir amb la seva bandera. Precisament la seva no és la meva.

Totes ja onejaven a les set del matí però el tècnic amb descarregar cosetes se li han enganxat els llençols. Gràcies òscar.

Aquest any amb tanta selecció i tanta historia vam quedar tots ben lluits!

Bona diada a totssssssssss!

Gràcies companys!

2008-09-09T21:48:00.003+02:00

Arribem a la recta final d'aquesta petita campanya. Aquests darrers dies han estat farcits d'emocions. Quan vaig començar aquest camí el divendres no m'havia pas imaginat arriba on hem arribat, una molt grata sorpresa sense excepcions.

M'ha agradat veure com alguns lectors de blogs que encara no havien obert el seu espai s'han il·lusionat i han donat aquest pas. M'ha emocionat els correus interns de persones anònimes donant ànims conscients que tot això portava feina.

Em va fer molta gràcia el dibuix del Joan Grau. Com diu aquella nena de l'anunci, TOT, TOT i TOT m'ha agradat.

Ahir que vaig tenir una estoneta lliure vaig preparar un petit muntatge dedicat a tots vosaltres, els catalans d'ahir i evidentment els d'avui però molt especialment a la Comissió de 100 anys de l'estelada.

Pels catalans d'ahir, d'avui i de demà.

1908/2008 100 anys d'estelada

Jo ja he penjat l'estelada al meu blog. I tu?

2008-09-08T07:22:00.008+02:00

Aquest cap de setmana a estat un "finde" ben diferent. Divendres vaig començar aquesta petita campanya que m'ha deixat gratament sorpresa, prop de 800 visites, una trentena de blogs ja lluexen l'Estelada.

Han estat moltes hores que he pogut dedicar a visitar molts blogs dels països Catalans. Una experiència del tot recomanable.

Les mostres de suport han estat moltes. Alguns blocaires ja han penjat la seva Estelada en el seu balcó virtual, els teniu enllaçats a la dreta.

Articles relacionats amb aquesta niciativa:

Alp2500 , el món polític, un món alternatiu.

A la taula i al llit..., posem l'Estelada al blog?

El Blog d'en Joseop Cabana, 72- Sense Por

Elmeu blog, 100 anys d'estelada

La garrofa de Mont-Roig, que diu en Rivera?

Mataró es mou, 100 anys d'estelada.

Me ho dius o me ho contes, dels curs de Blocaires i del Diari de la Mar

Raons que rimen, l'Estelada per a l'Onze de setembre

Indep.Katalà, catalans! l'estelada ben amunt!!!

Saül Gordillo, La Diada Real i la Diada Virtual.

Evidentment tot no són flors ni violes, alguns via mail oposats aquest símbol han aprofitat per treure verí per la seva boca. Era d'esperar!

Bé la feina continua i sense vosaltres aquesta il.lusió no hagués estat una realitat.

Us deixo amb aquest document.

1908-2008: 100 anys de senyera estelada!

P. D: Us deixo el meu correu per aquells que tingueu l'estelada en el blog o web i que no estigueu inclosos a la llista d'enllaços. 100anysdestelada@gmail.com o bé ho podeu deixar a comentaris. Gràcies a tots.

Sr Rivera, vostè podrà canviar les formes però no pas el contingut.

2008-09-05T11:15:00.012+02:00

Sr: Rivera,

Que li agraden les lleis, queda clar.

Que li agrada fer numerets diversos, també.

Que amb l'edat que té encara no ha entès què vol dir la paraula democràcia, dóna crèdit les seves accions.

Si el seu propòsit és cabrejar a una gran majoria de catalans el felicito perquè serà l'únic repte que aconseguirà de ple.

La seva denúncia davant de tots aquests ajuntaments que li recordo que van aprovar en Ple i per majoria penjar l'estelada, és una mostra clara de que no respecta a ningú. Els regidors/es que volen donar suport a aquesta iniciativa són les persones que han estat escollides pels seus ciutadans. Recorda? és aquella coseta que anomenem VOT.

Segurament la Llei li donarà la raó. Però amb tanta defensa dels qui segons vostè se senten ofesos davant l'Estelada, l'única cosa que fa és faltar el respecte a una gran majoria de catalans que, amb el seu VOT (recorda, paraula VOT), van escollir uns representants.

Jo si fos de la familia del Sr Tarradellas també demanaria a l'Ajuntament de Barcelona que no li doni permís per a fer aquest acte alternatiu de l'11 de Setembre que, lluny de tenir bones intencions, vol crispar encara més l'ambient a Catalunya.

Com diria el meu veí, vostè fa servir la teoria del globus. Li adjunto post on li explicaran la teoria. Crec que ningú ha aplicat tant bé la teoria del globus com vostè.

Per la meva banda no sé quina disposició de finestres tindré el dia 11 de Setembre. A casa som democràtics i s'ha de consensuar. De fet amb la seves últimes accions estic més a prop de poder disposar de totes les finestres i balcons que no pas fa unes hores. Encara li hauré de donar les gràcies. Intentaré enviar Estelades per tots els blocaires perquè en la nostra casa virtual també tinguem penjada l'Estelada. Vostè podrà canviar les formes però no pas el contingut. Els catalans en tenim el cul pelat d'haver de lluitar.

Blocaires aquí teniu unes Estelades per al Blog i els banners de la Comisió dels 100 anys d'estelada.

Descarregues banner

Voldria acomiadar aquesta carta com faig sempre, amb alló de "atentament", però ja m'he hagut de contenir amb moltes paraules per explicar-li el que penso o sigui que per dir-li adèu seré el més educada que sé: Sr Rivera bon vent i barca nova, punxador de globus i venedor de cortines de fum.

P.D Per cert li deixo un regalet, una cançó que a mi m'agrada molt i espero que a vostè gens.

Bon dia!!! que posarem? Una Valeriana si us plau...

2008-09-04T08:34:00.011+02:00

Avui tenia un dilema. Hi havia tants temes interessants que tocar que no sabia quin escollir. Això era fins fa una estona perquè un cop llegides les declaracions de Albert Rivera el dubte ha desaparegut. Les declaracions que ha fet són més del mateix. Però com sóc un cul inquiet he volgut anar a veure la seva pàgina i és just en aquest moment quan el meu estat d'humor fa un gir important.

Fins i tot és difícil poder parlar d'ells perquè no saps per quin lloc agafar-ho. Res no té sentit, ni les seves accions ni el seu discurs que és avorrit i fals des del primer dia.

Rivera & Company un any més han escollit fer el seu acte central de 11 de Setembre a banda dels actes oficials. Cosa que molts li agraïm.

Davant de milers de carrers i places que hi ha a Barcelona han escollit l'avinguda Josep Tarradellas. Jo d'aixó en dic "fotetes" i ganes de provocar el personal. L'acte de Ciutadans del 11 de setembre contarà amb la presència de prestigiosos intel·lectuals ( ai senyor!!!) que explicaran “la realitat del 11 de setembre de 1714” i “reivindicarem el 23 d'abril” com la Diada de tots els catalans.

Resulta que el Rivera està mosca per tots aquells Ajuntaments que en el dia de la Diada onejarà l'Estelada en motiu del 100 aniversari i ha condemnat "els alcaldes socialistes que se sumen a aquesta campanya". I?

Sr Rivera li puc assegurar que aquest matí he pogut constatar el que ja sabia. M'he pres la molèstia de passejar no tan sols per la seva pàgina, nooooooooo, també he anat al seu blog, i de passada a mirar un quants vidios que tenen en el seu canal. Aixó li explico perquè la "cosa m'ha portat prop de dues hores llargues.

Tot plegat és vergonyós....per molts intel.lectuals que li donin suport. Caldria que algú amb competències suficients perdes una mica el temps i escoltes les grans xerrades que fa. Per exemple la de Santander.

Abans de veure aquest arxiu, aquells que teniu sentiments nacionalistes i patiu del cor us recomano que no el visualitzeu.

Miri el que fa vostè amb les seves xerrades és fomentar l'odi entra les autonomies. Dir el que li sembla, on li sembla i quan li sembla. Però li diré més el que fa és alló que diuen de "tira fems ( la paraula idònia és merda) que alguna cosa queda", espero que algun dia però els fems l'esquitxin. Qualsevol persona que l'escolti i que no conegui el nostre PAÍS ( li poso en majúscules perquè parlo de Catalunya) després d'escoltar-lo no crec n'hi tan sols que vingui per vacances.

La unitat i la llengua. Aborrit, francament aborrit escoltar-lo. "Cansino" i sense contingut. I per acabar de fer-ho encara més llastimós va i convoca una manifestació pel dia 28 de setembre. Descripció integre del motiu segons l'agenda de la seva web....
C's convoca una gran manifestación el 28 de septiembre en Barcelona contra la imposición lingüística
Fechadom 28 de sep, 11:00 – 13:30
LugarBarcelona, Plaza Urquinaona, plaza Sant Jaume

Descripción:

El 28 de septiembre, bajo el lema "No a la imposición lingüística en nuestras escuelas", Ciudadanos convoca a la sociedad civil y a las instituciones de Cataluña y de otras comunidades a una gran manifestación en Barcelona para defender el bilingüismo en la enseñanza en Cataluña. Esta manifestación forma parte de una serie de acciones reivindicativas que el partido llevará a cabo a partir de septiembre para condenar la actuación del Gobierno de Montilla en materia de educación y el silencio cómplice del Ministerio de Educación español.

No li faré cap comentari perquè els lectors ja són prou intel.ligents com per fer la seva pròpia lectura.

Diu que un dels seus hobys és dormir, doncs dormi una mica més senyor Rivera a veure si amb un bon descans veu les coses més clares.

No volem ni pagar més ni que ens facin bonificacions. A Catalunya volem estar lliure de peatges.

2008-09-03T09:22:00.005+02:00

Lluny d'eliminar els peatges avui un altre notícia ens agita els nervis.

Les lectures realitzades pels periodistes que van assistir a la roda de premsa del Conseller Nadal són diferents:

La Vanguardia: "El Govern prevé subir los peajes a los coches donde sólo viaje el conductor"

L'Avui: Els vehicles amb un sol ocupant pagaran peatges més cars a l'àrea metropolitana

El Periódico: Els cotxes amb més d'un viatger tindran peatges més barats a BCN

El Periódico de Catalunya, Rac 1 coincideixen amb el titular.

El tema és que els peatges no seran més cars per aquells que l'utilitzin sols. El tema és que els que l'utilitzin en més d'una persona tindran una sèrie de bonificacions. Tot això serà possible gràcies a un tipus de peatges intel.ligents que segons han informat no serà fàcil enganyar-los.

Dic això perquè molts ja deien aquest matí en alguna tertúlia radiofònica i en un to distés que invertirien amb un "maniqui" o altres utensilis que tinguin forma de cos humà. Tot i així el Conseller Nadal aquest matí en declaracions a TV3 no ha deixat gens clar quina tecnologia serà aquesta tot i que confirma que existeix.

Tot plegat perquè la gent tinguem més consciencia i utilitzem el transport públic. Aquesta mesura que efecte directament a la zona metropolitana de Barcelona portarà cua. Els ciutadans d'aquella zona es queixen tot sovint de la saturació del transport públic, dels preus i de la poca confiança que els genera segons quina empresa, a destacar en aquest darrer apartat RENFE.

Com diu el Periódico cada país, cada ciutat utilitza les campanyes que vol i pot per tal de que el transport públic tingui cada vegada més usuaris. Personalment la mesura de la Generalitat no m'agrada. No m'agrada senzillament perquè quan surto del meu país tinc que fer molts quilometres per trobar un peatge. És cert que les mesures que ens toquen la butxaca són les que donen un resultat més ràpid. Ara bé no crec que la inversió que s'ha de fer amb els peatges intel.ligents donin cap tipus de resultat. Possiblement sumarem algun català emprenyat més a la llista.

La realitat del transport públic a les comarques Tarragonines és un altre, però bé avui no toca parlar d'aquest tema.

Analitzant aquesta mesura estem anys llum de deixar de pagar peatges.

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Aires de festa (4)!!!

2008-09-01T01:04:00.004+02:00

Han estat tres dies intensos. Després de la "Tronada" del dia 29 si realment vols viure la Festa poc temps et queda per a res.

El meu poc temps lliure que he tingut l'he dedicat a la família , als amics i a poder fer un petit vídeo del cant dels Goigs de Sant Fèlix que vaig enregistrar el dia 27 d'agost tot portant a la meva avia a la novena.

Quan una viu fora Vila i s'acosta la Festa Major li comença a venir una cosa per dintre que és realment dificil d'explicar. Resulta que us dies abans volia escoltar aquest cant "el goig de Sant Fèlix" per a començar estar en sintonia, i després de buscar-lo molt per el youtube vaig veure que encara no i era.

El més fàcil era carregar en aquesta pàgina una versió oficial però jo vaig preferir una gravació feta en el lloc dels fets, o sigui que tal i com diu el vídeo aquest no és un bon so però si que és realment el que s'escolta a la Basílica. La devoció que tenim els Vilafranquins i Comarca per aquest Sant supera totes les expectatives religioses.

Un altre any us parlaré de coses tan interessants com el ball dels Malcasats o bé els Versots dels Diables de Vilafranca, el ball de les Gitanes i tantes coses.........

Hi ha un moment de la Festa Major pendent per l'any vinent. No és altre que el toc de Castells del dia 30 a les 8 del matí. Aquest serà el fil conductor de l'any vinent.

Pel que fa a la Diada de Sant Fèlix vull felicitar a totes les colles que una vegada més van venir a donar el millor a la Plaça, la Plaça més Castellera.

Aquest és un petit reportatge ple de bones intencions per encara fer més gran una festa plena de tradicions, per alguna cosa és la més típica!!!.

A la vegada m'agradaria que tots aquells que encara no ens heu visitat aquests dies ho marqueu bé a la vostre agenda per al pròxim any. Nosaltres ja hem començat el compte enrere fins el 29 d'agost del 2009, jo mentre m'aniré alimentant dels records i d'aquestes imatges i so....

Festa Major de Vilafranca del Penedès. Aires de festa (3)!!!

2008-08-29T08:45:00.006+02:00

Tres-cents seixanta-cinc dies esperant les dotze del migdia del dia 29 d'agost.

Pels Vilafranquins i Penedesencs aquesta és tota una realitat.

Ahir amb el tret de sortida del Pregó, la Vila ja era un clam de festa, però tots sabem que l'esclat d'alegria serà d'aquí a unes hores.

Quan arriba el 29 d'agost tinc la sensació que el temps passa més lent que mai abans no és migdia.

Avui és dia de vigília, comerços i oficines estan oberts, però quan arribin les 12 tothom s'aturarà per escoltar la tronada.

Els que són de Vilafranca i estan fora Vila ho escoltaran per la ràdio, o bé tindran aquell amic a peu de Rambla que li portarà el so via telèfon. ( recordes Carles?)

A les 12 en punt del migdia tot estarà preparat per començar. Enguany i per primera vegada a la història canvi d'ubicació (obres parquing), anirem a la Rambla Nostra Senyora.

Uns minuts abans veurem arribar tots els elements, balls, falcons, castellers, autoritats, administradors .... els vilafranquins al carrer, els balcons vestits amb els domassos de la festa, això ja està a punt de començar!!!!!!!

Escoltem com repiquen les campanes , i pum!!! tercer i últim avís.

Els cinc administradors donen el tret de sortida a la TRACA. Com més forta sigui, com més mal et facin les orelles, molt millor!!! ´

És en aquest moment quan l'olor de la pólvora t'arriba quan el cos pateix una transformació. M' imagino que el que sento jo és el que senten la majoria, és dificil d'explicar, però us diria que el temps que dura la "TRACA" és suficient com per passar un petit film de les teves vivències, sembla com si cada "pum" et portes un record, una imatge passada. És en aquest moment quan recordem també els que en el pas dels anys ens han deixat, familiars, amics... És una barreja explosiva de sentiments, d'alegria, d'enyorança, emoció, tot junt... quan arriba l'últim "pum" és aleshores quan aquesta emoció continguda surt cap fora i tot són aplaudiments, abraçades i crits de, BONA FESTA MAJORRRR!!!

Aquí el teniu, el "Drac". Ell sempre té l'honor d'encetar el seguici que ens portarà fins l'Ajuntament. Jo sempre dic que poder veure el primer ball de tots els grups és fascinant, nets i polits com cap altre dia canalitzaran tota la seva alegria amb " tres passos endarrere tres pasos endavant".

Agenda d'actes previstos per avui.

Festa Major Vilafranca del Penedès. Aires de festa (2)!!!

2008-08-27T09:56:00.012+02:00

Tres quarts de dotze de la nit.
Els carrers del centre regne la tranquil.litat. Ningú no diria que hi ha un acte previst.
Enfilo el petit carrer del Campanar i just dona la volta davant mateix del Restaurant el Purgatori, ja començo a sentir el xiuxiueg de la gent.
Arribo a la Plaça de Santa Maria, em situo just a la façana del Museu del Vi. En poc menys de cinc minuts la plaça ja està plena de gent, molts d'ells amb signes evidents del seu sentiment català. Samarretes amb lemes de "Catalunya Independent". " Països catalans", " Ballar sardanes en excés provoca dependència i desperta el catalanisme"....
S'acosten dos joves oferint coca a tota la plaça. Curiós, la gent diu que no vol degustar aquest dolç de "La granja", fan cara de sorpresa perquè l'oferiment és gratuït. Els dos joves expliquen que han fet llarg en una celebració.... Estava boníssim!!!

Són les dotze en punt. S'escolten les campanes i les llums que tenien els dos campanars il.luminats interiorment s'apaguen.

A la plaça es comença a demanar silenci. El silenci és solemne, només s'escolta algun petit que al marge del que està passant continua jugant i esperant el foc dels diables.

Totes les mirades en una mateixa direcció.

Els dos campanars esvelts d'aquesta basílica resten protagonistes. Les cordes ja estan tirades. Uns cossos atlètics surten de dintre, un cop penjats, es col.loquen l'estelada a l'esquena. Un dels joves espera l'altre. Un cop situats a l'altura desitjada i donada la senyal, es despleguen les dues estelades. Quin moment!!! La plaça trenca el silenci per forts aplaudiments i crits de Visca Catalunya. Els campanars s'encenen amb torxes i aquesta imatge ens posa a tots els assistents els pels de punta. Les cares són d'emoció continguda. Tinc un nus al coll i començo a veure les imatges borroses, massa aigua salada als ulls. L'emoció es canalitza amb aplaudiments i crits.

Us deixo amb les imatges de la penjada del 2007.

Els segadors van omplir de sentit tots els sentiments. Les "carretilles" dels diables i l'olor de pólvora li va donar la nota festiva a l'acte.

La imatge per als pròxims dies de la Basíca serà aquesta.

Aquí teniu unes fotos fantàstiques d'ahir a la nit, són del Jordi Salvia.

Avui m'espera busca la camisa dels Xicots, anar a "Cal Galí" encarregar els dolços de la festa, passejar a les 8 de la tarda pel centre per poder respirar els aires de festa, anar a dos quarts de nou a la novena i a les 10 a treure el nas a l'assaig dels verds. Tota una agenda!!!!
Ostres haig de canviar l'agenda, tinc assaig amb els xicots, ooooooooo!

Festa Major Vilafranca del Penedès . Aires de festa (1)!

2008-08-26T14:04:00.008+02:00

Sant Fèlix '08

A Vilafranca ja es respiren aires de Festa Major.

Donar un tomb per la Vila els dies previs a la festa és tot un plaer. Els matins a primera hora davant mateix de l'Ajuntament ens trobem la CAPTA. Administradors, amics i familiars aniran passant per tots els carrers oferint el programa, l'estampa de Sant Fèlix i un present a canvi d'una col.laboració. La Capta anirà acompanyada de gralles i d'un carro que portarà la petita imatge de Sant Fèlix.

La ciutat viu els minuts d'una manera accelerada. Els aparadors tots tenen un fil conductor, mostrar elements de la Festa. Les mestresses van i venen amb els cabassos plens de menjar. De dins les cases ja sents la flaire dels ànecs rostits. Sembla com si el món s'acabes.

A la tarda, si doneu un tomb pels carrers del centre anireu escoltant com dels diferents patis s'escolten les gralles. Són els balls que acaben de fer els últims retocs.

Al vespre tots a l'església. Sant Fèlix només estarà a Santa Maria per la novena i cal aprofitar la seva presencia. La devoció dels Vilafranquins i la Comarca cap el seu patró és difícil d'explicar sobretot si destaquem la quantitat de joves que segueixen aquest acte purament religiós.

La festa està administrada per 5 Vilafranqins. Aquests són els encarregats d'administrar la festa. La recompensa d'aquesta feinada és veu reflectida després de la festa, per una banda per la cara de satisfacció que fan el dia 31 d'agost ( també de tristesa) i per l'altre perquè en els propers mesos podran gaudir de la presencia de Sant Fèlix en el menjador de casa seva. Per això us deia que Sant Fèlix només està a l'església 9 dies, la resta de l'any conviu amb les famílies Penedesenques.

La Festa comença el 29 d'agost, puntual com un clau a les 12 del migdia. És un dels moments més intensos, però això ja ho anireu llegint.

Avui tinc el meu primer acte, serà les 12 de la nit a Santa Maria per donar suport un any més a la penjada de l'Estelada. Demà us en faig cinc cèntims.

Aquí teniu una mostra per començar a fer boca.

A Catalunya mengem fideus rossos no pas "fideuà". Perquè demanem el que no mengem?

2008-08-23T07:15:00.009+02:00

Tots tenim una lluita personal. En els darrers 15 anys una de les meves lluites personals ha estat explicar tantes vegades com he escoltat la paraula "fideuà" que a Catalunya no mengem "fideuà" que mengem "fideus rossos", " fideus arossejats", "fideus a banda" ....

Durant una dècada les meves hores laborals van anar compartides entre micròfons i olles, d'aquí aquestes ganes de voler escoltar bé el nom d'aquest plat. Jo us parlaré semre dels fideus rossos però a d'alt teniu altres variants que són correctes.

No és un problema de parlar bé el català, ni molt menys, el problema radica que els dos plats són d'elaboració diferent. Si quan demanem un llenguado volem veure un llenguado al plat no un rap, quan volem menjar "fideos rossos" hem de demanar-los pel seu nom en comptes de "fideuà". La recepta d'aquests dos plats és clarament diferent.

Jo no sóc cap cuinera professional però els que es dediquen a la gastronomia a Cambrils m'ho van explicar d'una manera fàcil només arribar a la ciutat: "la fideuà té el mateix procés que una paella, a l'hora de tirar l'arròs i tires els fideus. La mida utilitzada per la fideuà també és un altre número, és un fideu més gros. En canvi els fideus rossos que es fan a la costa catalana primer el que fem és rossejar els fideus amb oli d'oliva amb uns grans d'all, la segona base d'aquest plat és el fumet (caldo) que s'elabora amb peix mecànic".

Es podría donar el cas que en algun restaurant català realment facin fideuà però la majoria són "fideus rossos".

Ara bé el problema no ve dels consumidors, el problema arriba molts cops de les mateixes cartes dels restaurants, que malgrat cuinar el plat català prefereixen més mostrar el nom valencià. Per sort són molts els restaurants que ho tenen bé però encara en queden molts que fan abús del nom valencià.

Repetides vegades quan em trobo davant d'una carta i veig fideuà li pregunto en el cambrer, em pots explicar aquesy plat? , ell m'acaba explicant el 99% de les vegades que el plat són fideus rossos. Davant la meva pregunta del perquè no posen bé el nom, la resposta és sempre la mateixa: " la gent coneix fideuà i d'aquesta manera anem més ràpids". Aquesta resposta sempre va seguida de culpar el llenguatge alterat d'una zona determinada de Catalunya.

Feu un dia la prova i si teniu la oportunitat de parlar amb un pescador li parleu de la fideuà.

Els que em coneixeu ja sabeu que em fa molta ràbia... no us ho podeu imaginar. Motiu suficient com per marxar cap un altre banda.

Si els que es dediquen aquest ofici són els primers de no fer ús i abús de la nostra cuina catalana, anem molt malament. Aquí i podem sumar Ajuntaments, entitats i tots aquells actes populars, he fet una simple prova cliqueu aquí. Aquests actes la majoria passen en les nostres poblacions.

Dit d'un altre manera a casa i en el restaurant "fideus rossos"" fideus arossejats", "fideus a banda" .... si us plau.

RECEPTA FIDEUS ROSSOS PAS A PAS:

1.- Preparem un sofregit que serà la base del fumet. I afegim l'aigua i el peix mecànic.

2.- Posem un bon raig d'oli d'oliva (generosos) un gra d'all per cada persona i rossegem els fideus (num.2). Aquí es important que no els deixeu sols sempre aneu remenant fins que agafin el color. Retirem del foc i retirem aquell oli sobrant.

3.- Arribats aquest punt ja depen una mica de vosaltres, si voleu afegir sèpia, gambes li feu la marca. Personalment els fideus m'agraden amb un bon fumet. Quan és el temps de la galera (febrer) aquesta és un ingredient perfecte.

4.- Ja tenim els fideus a punt és hora d'afegir el fumet i esperar 15 minuts aproximadament.

5.- "Fideus rossos" a taula amb un bon morter d'all i oli.

Foto: Revista Cambrils. Fideus rossos amb galera. Jornades de la galera Cambrils.

Enllaços: fideuà para el verano , FIDEUA VALENCIANA (PAELLA CON FIDEOS),

Hi ha coses verdes que mai maduren....

2008-08-22T09:18:00.011+02:00

El Periodico de Catalunya
Edició: diumenge 17 d'agost del 2008
Entrevista: Joan Saura (llegir +)

A la pregunta:

¿Vostè veu el PSC votant en contra dels presssupostos de Zapatero?

Saura respon:

Espero que no sigui necessari i que quan es votin tinguem un bon acord de finançament. Ara per ara al Govern no hi veig esquerdes. Veig a tothom amb una posició molt contundent i unitària, amb CiU i fins i tot el PP. Per tant, espero que no es produeixi aquesta situació, però, si es produís, el PSC hauria de mantenir la coherència de les seves paraules.

Hem d'arribar a la conclusió que a Vilanova i la Geltrú hi ha fenòmens paranormals. Podria ser perfectament que la brisa mediterrànea del Garraf alterés les seves neurones cerebrals fent un canvi de 360 graus en la seva forma de pensar. Ja ho diuen que els canvis d'aires i també de les aigues porten alteracions al cos humà. Ho podem detectar facilment perquè un dels primers simptomes és la descomposició coneguda com a "cagarrines".

Hi ha una segona possibilitat, la qual no descarto sota cap concepte. Intoxicació per un menjar en mal estat. En aquest cas podria venir provocat pel mal estat de les olives perquè, per a fer-li els honors corresponents a la Sra. de la Vega, van optar per les olives da la marca "La Española". Hi cap la possibilitat que amb tanta autoritat junta algú deixes de mirar la data de caducitat. Els simptomes també són evidents, erupcions per tot el cos, vòmits seguits i continuats i una sensació d'angoixa constant.

Finalment i després de la decisió del SR. Saura diagnostico que va patir les dues patologies. Va quedat afectat pel canvi d'aires/aigues i li van fer mal les olives.

En aquesta vida els que volen i poden sempre troben explicacions a tot.

Després del coitus interruptus del "ecosocialista" també conegut per bona part de la societat com a "ecopijo", he quedat altament alterada dels nervis, procedint a comsumir bona part de les tiles que tenia al rebost.

Un cop tranquilitzada he trobat l'explicació a aquests canvis de pensament d'ICV que no són altres que les dues alteracions patologiques abans explicades.

Ara bé, seria del tot interessant que aquests militants i polítics d'ICV que ja heu fet les vostres queixes sobre la darrera decisió unilateral del vostre partit us organitzesiu per:

1.- Acompanyar al Sr Saura a aquelles visites fora vila perquè faci la bona climatització i evitar prendre decisions en un periode curt de viatge.

2.- Vigilar de prop tots aquells productes, incloses les olives "la Española" per evitar que és repeteixi l'intoxicació.

3.- Aprofitar la seva militancia al partit dels verds per a fer uns quants vapors amb menta abans de marxar de casa i afrontar els desgavells de la seva conselleria. Sempre és millor sortir de casa amb el cap ben clar malgrat en alguns casos no acabi servint per a prendre bones decisions.

4.- Veure de nou els capitols del famós capità enciam qui tants bons migdies ens va regalar amb els seus consells ecològics. Cal la revisió de la séria justament per la part de lògica que ara falta al partit.

Quan no queden paraules el millor és no escriure.

2008-08-21T07:00:00.005+02:00

Quan no hi ha paraules el millor no escriure. Avui no tinc ni paraules ni ganes d'escriure. La impotència davant d'un accident com el d'ahir ens fa sentir encara més vulnerables del que ja som. El meu condol a totes les famílies que estan patint lo que una és incapaç d'imaginar. Com sempre en moments així la música és la meva companya. Avui Cohen especialista a l'hora de transmetre pau amb les seves notes musicals

ICV es baixa els pantalons. Gràcies Sr Saura ens ha fet molta gràcia.

2008-08-19T14:42:00.012+02:00

Normalment m'agrada escriure a primera hora. Avui com un dia més a les 6.30 he mirat els diaris i un cop llegit el que buscava el meu pensament ha sigut d'esperar. He anat a donar una volta per diferents blogs del món polític català i tot i que aquest agost supera l'estiu "terres cavades" els blogs estan abandonats. Començant per CIU i acabant pel PSC. Hi havia alguna cosa, com un pressentiment que em deia que avui algú baixaria del vaixell. No m'equivocava.

Noticia de les 12.30 "De la Vega aconsegueix que ICV retiri la petició de compareixença de Zapatero per parlar de finançament."

Mira que m'agrada poc parlar d'aquesta formació política (ICV), per una vegada que havien decidit fer una cosa amb cara i ulls...Sr Saura no els entendré mai, de fet tampoc i esmerçaré cap esforç. Un altre dia en comptes d'estar tants dies marejant la perdiu i anar tocant les portes dels altres faci una mica de ioga al matí que és molt recomanable per la meditació.

Quan vostés van començar a parlar, li recordo que ho van fer per lliure sense pensar ni parlar amb el famós front comú, i en directe per RAC 1 sol.licitant la compareixença de Zapatero ja sabien molt bé el que es jugaven.

Pocs interessos poden defensar vostès dels catalans i catalanes, molt pocs. La por fa miracles ja ho deien els nostres avis.

La pregunta que em faig és que i qui li ha causat més por, Puigcercós a la Sra de la Vega?

Jo, que després de llegir la noticia sí que he fet doble sessió de ioga li donaré una petita orientació. La Sra de la Vega no la fet tremolar ni la parpella de l'ull esquerra malgrat s'emporti el titular.

Qui la fet tremolar ha sigut Puigcercós i la famosa entrevista a RAC 1. Es diu acció/reacció. Solament li ha fet falta llegir el que avui redactaven alguns periodistes de les paraules del President d'ERC. Quan els seus ulls han vist que les paraules d'aquest lider s'havien escoltat i parlaven de replantejar-se coses entre elles continuar amb el tripartitt, mama por!!!!.

Tots sabem que vostès que van de mal a pitjor en cadascuna de les eleccions passades necessiten temps per a veure com arreglen la seva formació i les seves linias de treball. Una eleccions anticipades ara mateix seria una mort anunciada. És tan trist que els mitjans no parlen d'aquest problema, però que no ho parlin no vol dir que no ho sàpiguen. Algun dia saltarà la caixa dels trons.

En aquest titular "De la Vega aconsegueix que ICV retiri la petició de compareixença de Zapatero per parlar de finançament" han de treude De la Vega per Puigcercós.

P.D aixó del front comú era una broma que ens van fer a tots els catalans. És el tipus d'humor Montilla and Company.

Noticies relacionades:

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, titlla el conseller d'Interior d'"escalfabraguetes" i demana que expliqui "en qualitat de què" ha pactat la retirada de la petició perquè Zapatero comparegui al Congrés. CiU es queixa que el govern català mostra la seva "debilitat"

CiU no votarà favorablement la petició del PP
Finalment, el portaveu adjunt de CiU també ha explicat que “CiU no votarà favorablement a la petició de compareixença del PP” perquè “entenem que persegueixen uns objectius diferents i van en l’adreça de desgastar el govern i d’anar contra el sistema de finançament establert a l’Estatut de Catalunya, contra el qual tenen presentat una recurs d’inconstitucionalitat”.

“Si no hi ha nous pressupostos, no hi ha nou finançament”

2008-08-17T08:22:00.005+02:00

Petit souvenir per en ZP, li farà falta, el vaixell fa aigües!!!!

A Catalunya li venen temps de molt de mal d'estómac. (llegir noticia)

Haurem d'empassar-nos rodes de molí i carretes a partir d'ara i no sé pas fins quan per culpa d'uns senyors ( senyors perquè un altre cosa quedaria molt lleig) que van trepitjar la nostra terra i ens van enganyar.

Atenció a l'abastiment de medicaments a les farmàcies, perquè mancaran moltes caixes d'Almax ( medicament per la úlcera d'estómac) per aguantar el que les nostres orelles escoltaran.

Fins ara ha sigut gros i fastigós tot plegat, doncs si pensàveu que això a partir del mes d'agost agafaria un altre tarannà, malament.

El "manden firmes" de la Chacón no anava només pels militars. No, no. Era com les assegurances tenia lletra petita. La lletra petita anava per tots els seus afiliats i companys de viatge de PSC.

"Corren malos tiempos" que diria el Serrat, i " a la llotja i a veure'ls passar" com diria la meva amiga Carme. S.

"Corren malos tiempos" pel PSC català que dins encara hi ha gent que es pensaven que ells eren una república bananera. Doncs no. En tot cas i estirant molt i agafat amb pinces sou una república integrada. Sota l'amenaça de que altres comunitats patiran per culpa vostre, vosaltres els del PSC us tirareu endarrera, per allò del que diran?. Maco, maco perquè sí!!! A mi la moto de que Montilla/Zapatero tenen una relació tibant, sicerament m'importa molt poc, és més gens. El que m'importi, malgrat no em representi absolutament amb res, és que el Sr Montilla tregui allò que ell ja sap. I si el seu amic i company de viatge amenaça doncs viurem sota l'amenaça, però senyor ZP ho farem amb el cap aixecat. Si hi ha altres Comunitats perjudicades per culpa de no votar els pressupostos a favor , nosaltres els catalans ja fa anys que n'estem de perjudicats. O sigui que millor quedar groc un cop a la vida i no vermell per sempre. Traduït, si realment són el que es pensen que votin NO als pressupostos.

"A la llotja i a veure'ls passa". Aquests son varis. Per una banda CIU que ara la única cosa

que ha de fer bé és defensar els interessos dels Catalans i amb la cara ben alta, en el fons ells son qui Catalunya els va donar confiança.

Els dels ICV, faran com la majoria de les vegades arrancada de cavall parada de burro, dit d'un altre manera quan algú amb visió de futur els expliqui que pot passar faran marxa enrrera com els crancs ( aquesta formació sense el PSC desapareix). Els del PP també han de fer un estudi a fons del que estan dient a tots els catalans.... no es pot menjar mai a la vida una poma nascuda en un cirerer, dit d'un altre manera o treuen el recurs que tenen en els tribunals o que callin. I arribem ERC. Punt i a part.

ERC i ara que farem. SR. Puigcercós que farem, com ho farem i quan ho farem? aquí està la clau del futur de Catalunya. Vostès i millor dit vostè te la solució a tots els problemes. No seré pas jo qui expliqui el que van parlar en el congrés, però com a President del seu partit sap millor que ningú que no han calgut gaires mesos precisament per saltar-se o passar-se pel folre del pantaló cosetes prou importants que algú ja no ha complert i que per lo vist vostè com a President del partit no ha frenat. Bé com deia tenen la solució, ara a més tenen una oportunitat d'or per demostrar al poble català que sou un partit seriós. Al 9 de març molts votants del seu partit es van quedar a casa, (conclusió que van fer pública vostès), per aconseguir que tornin a votar deixin de donar la mà al PSC que la única cosa que fa a la perfecció es debilitar el seu grup cada minut que passa. Ara és el moment de que el poble català parli i vostès que tindran un altre cop la fòrmula exacte aplicar-la a la voluntat catalana, que fins ara no és altre que CIU.

Demà dilluns RAC 1 entrevista a Puigcercós a veure que en podem treure sobretot d'alló que no diu i pensa.

P.D Sr Bono deixi ja de marejar la perdiu perquè imagino que no cal que li recordi el perquè és President en ZP a la terra de felip V? Com diria algú, "menos lobos caperucita"!!!

Sr Puigcercós fagi una ullada a la pàgina. Gràcies.

El Cant dels Ocells desperta la màgia del Parc Samà de Cambrils

2008-08-14T03:33:00.012+02:00

El Parc Samà de Cambrils és un racó d'aquells que no podeu deixar de visitar amb una de les vostres estades a la Costa Daurada. Aquest jardí botànic conserva el seu aire romàntic dels últims anys de l'època colonial. Salvador Samà Torrens, marqués de Marianau successor d'una família que vivia a Cuba, l'any 1881 va voler traslladar aquell ambient al Baix Camp de la mà de Josep Fontseré Mestres. Aquí teniu el parc.

Cuba a Catalunya. El llegat dels Indians.

Des de fa 34 anys, Cambrils cada estiu viu el seu Festival Internacional de Música, impulsat pel ja desaparegut mestre cambrilenc Angel Recasens.

Bona part d'aquestes actuacions es fan sota la llum de la lluna i envoltats d'aquest racó tan meravellós del Parc Samà.
Ahir va ser el dia de la Symphony Orchestra of the Hungarian Radio, una orquestra amb 50 components que van interpretar les Dances de Galanta, de Zoltán Kodaly, i el concert en Do menor per a violí i violoncel op. 102 de Johannes Brahms, amb la col.laboració dels Andorrans Lluís Claret al violoncel i Gerard Claret al violí. A la segona part l'orquestra va interpretar la Simfonia en Do major n.7 op.92 de Beethoven.

Foto Revista Cambrils (+informació)

Una actuació brillant. Una barreja de sentits que només es pot aconseguir en un espai on es barregen els aromes i els sons naturals ( granotes), amb les notes musicals en aquest cas de l'orquestra Hungarian.

La cirereta de la nit la van posar en els últims minuts del concert amb l'excel.lent interpretació del Cant dels Ocells. Un moment en que tots els que ens trobàvem en aquest espai natural vam sentir una forta emoció. En el fons tots esperàvem una sorpresa d'identitat però escoltar les primeres notes del Cant dels Ocells van fer que un grapat de sentiments i sensacions em comencessin a recórrer per tot el cos. És en aquest moment quan les persones deixem de ser terrenals per a passar a ser tot sentiments. Feia molt de temps que no escoltava aquesta peça de Pau Casals i us puc assegurar que la interpretació d'ahir quedarà a la meva memòria per molt de temps.

Cant dels Ocells. Girona. 10 setembre 2007.

Cheng Qigang, la seva decisió és vomitiva, esperpèntica, poc ètica i condemnable.

2008-08-13T10:11:00.009+02:00

Aquí les teniu. La imatge i la veu. La Lin Miaoke, la imatge dels jocs i la Yang Peiyi la veu.
He preferit posar les dues protagonistes no pas per opinar quina és més bonica que l'altre. Tots els nens tenen encant propi encara que en el món hi hagin porcs de dues potes que no ho saben.
Les dues nenes són victimes d'un tal Chen Chen Qigang, director musical. Sempre havia pensat que els directors musicals i les persones que tenen aquestes qualitats eren sensibles, peró com tot, l'accepció confirma la regla. Aquest tal Chen és un desaprensiu, mal tractador de ments, impresentable, .... i tot alló que vosaltres i vulgueu afegir.

Segons va dir el director musical de la cerimònia, Cheng Qigang, en la pàgina web Sina.com, Lin Miaoke va ser triada per ser molt "mona" en funció del "interès nacional". Interès nacional? Ja li explicaria jo aquest que vol dir per a mi interès nacional. El seu interès nacional a la resta del món mundial se'l pot ficar just on acaba l'esquena. La seva decisió és vomitiva, esperpèntica, poc ètica i condemnable.

Malgrat els organitzadors pensaven que tot estava controlat les coses surten a la llum pública i d'aquesta manera només ens sentim enganyats a mitges.

Srs. del Comité Olímpic Internacional (COI), vostès vagin callant i de passada amaguin el cap sota l'ala, això ho saben fer molt bé. Ho veiem cada dia que passa. Vagin fent les seves pregaries diàries perquè encara queden molts dies de jocs i la caixa dels trons encara té que petar.

L'han cagat i ben cagada amb aquests jocs. Però Srs del COI encara som pocs els que us fem boicot. Vull pensar que a mida que la gent vagi coneixent més les asqueroses formes i continguts vagin apagant els seus televisors. Si això són els jocs olímpics de l'era moderna? anem apanyats on prima el físic sobre totes les coses. M'havien explicat que en termes esportius aixó no existia, veig que el control sobre els jocs olímpics el tenen molt descontrolat. Vostès els controls els deuen fer des d'una excel.lent taula d'un restaurant.

P.D avui estic indignada, ningú ho diria!!!

A l'avi Geppeto amb un president com aquest hagués acabat amb tota la fusta.

2008-08-11T08:15:00.005+02:00

Hem esperat el 9-A amb candeletes. Ho hem esperat fins i tot aquells com jo que mai vam creure ni una sola paraula de Zapatero.

Ara ja som al cap del carrer. Un cop vistes les balances fiscals, un cop arribada la data limit....el més calent està a l'aigüera.

Els polítics catalans parlant d'un front comú. Ves com son les coses que fins i tot si sumen els del PP.

Montilla li cauen les critiques per tot arreu, fins i tot l'han cridat a l'ordre. I si érem molts i mal avinguts ara som uns quants més.

Amb el tema d'actualitat del dia si sumem Cantàbria, Andalusia i Galícia. Tots amb el mateix discurs avorrit i patètic. Ens parlen contínuament de la "España" plural.

De quina "España" plural m'estan parlant aquesta gent? De quina igualtat per tots els "españols" parlen? De fet jo mai he estat bona amb idiomes però ara a sobre l'únic que em pensava que minimament entenia ni això. Per a mi la pluralitat i la igualtat té altres sentits que encara mai s'han aplicat cap a Catalunya. Jo de les seves dues paraules en dic "cornut i pagar el beure".

I els dies, i mesos i anys van passant, i qui dies passa anys empeny. Aquesta és la màxima del PSOE. Ara entre negociacions i negociacions tornarem a viure nous aplaçaments. Utilitzaran la paraula solidaritat a tor i a dret. I nosaltres ens ho empassarem una vegada més. I quan arribarà l'hora ens quedarem a casa. Cal que algun dia els catalans ens mirem el mèlic i comencem a pensar amb canviar aquestes actituds passives a actituds actives.

En definitiva que estem gairebé igual o pitjor que el 2003. Només hi ha una variant, que ara hi ha uns milers més de catalans que es senten enganyats.

Algú li podria regalar al Sr Zapatero un aparell Master Plus que és la solució a tots els problemes. Ho diuen a la ràdio!!!!

Reflexions d'avui per un demà...

2008-08-10T02:49:00.002+02:00

Mirar-te els ulls cada moment que estem juntes s’hem fa molt difícil.
Em toques, em retoques, em mires a la cara i em dius coses tan boniques.... i fiques tan d'amor... i em dones gràcies.
I a mi em venen gotes i gotes i més gotes d’aigua salada. No puc mirar-te. Mirar-te és dir-te adéu. No vull.
Em dius gràcies? d’estimar-te? … si us plau això ha estat el més fàcil que he fet en aquesta vida.
En el fons se que cada carícia, cada paraula, cada silenci és un adéu. Tu estàs convençuda que allà trobaràs els que abans estaven aquí.... si marxes amb aquesta il·lusió i això et fa sentir feliç, a mi ja em sembla bé.
Dir-te adéu (quan toqui) serà un dels esforços més grans que hauré d’acceptar en aquesta vida, però ho faré .... em costarà , però ho faré. És un compromís més que vaig assumir amb tu.
Ho faré, no se pas com. Tindré al meu costat aquells que es mereixen ser-hi, els de sempre i els que han arribat últims.
Malgrat ho tenia clar, malgrat jo era qui advertia a tots els altres ara sóc jo la sorpresa. Després d'escoltar la paraula encara em sentia forta. En el fons em deia a mi mateixa t'has preparat per escoltar aixó. Doncs no, de preparada gens ni mica. Tot el contrari. No se per on agafar-ho. Tenia tantes coses projectades. Ja ho saps sóc una dona de projectes i d'agenda.
Curioses són les nostres reaccions. Quan més tinc que estar el teu costat, tocar-te, mirar-te... més em costa. I no pas perquè no t'estimi, t'estimo com mai he estimat a ningú, tu aj ho saps. Són aquelles coses que diuen els psicòlegs de les defenses naturals. No és un problema de ganes, no pas. Més aviat és un problema de pànic. Difícil d’explicar, fàcil de sentir.
Avui és una nit més de les últimes. No puc dormir, de fet no se si vull.
La tendresa dels teus ulls no em deixen tancar els meus.

Olímpics de Tarragona

2008-08-09T12:09:00.004+02:00

Sortdia de la Clausura jocs Barcelona 92'
Sempre he dit que l'espectacle més bonic que he viscut mai va ser la Clausura dels jocs olímpics de Barcelona. Ahir mirant la inauguració dels jocs a la China, ( ja sabeu que amb aquests jocs no i estic gens d'acord) em va venir al cap totes les sensacions que vaig sentir aquell dia. Díficil de superar. Quan em pregunten el perquè sempre dic que només ho puc descriure amb una paraula, l'ambient. Tot era màgic. Fantàstic.
Aquí teniu els esportistes olímpics de l'història de la demarcació de Tarragona.

Cartes catalanes. Ja les tinc... quin regal!!!!!

2008-08-07T14:38:00.007+02:00

Web de les Cartes Catalanes

És un luxe haver rebut aquest regal. M'ha arribat d'Alp i m'ha fet molta il.lusió. Són aquelles coses que t'agafen per sorpresa i que t'omplen molt.

Les cartes són fantàstiques i s'ha de felicitar el seu autor Jou Ramírez i Burgada. L'haig de felicitar per dues coses, una per la idea ( que és única) i la segona per les il.lustracions també d'ell.

Vilaweb: " El joc serveix per jugar-hi exactament igual que amb qualsevol altra baralla de les anomenades cartes catalanes i que sovint s'associen als Naipes Españoles. El joc vol omplir el buit que hi ha als Països Catalans, ja que no existeix cap joc de cartes que es pugui considerar com a propi".

Els quatre pals són, focs, falç, bloets i porrons. Les figures tenen diferents protagonistes.

Reis: Otger Cataló, Guifré I el Pilós, Jaume I i Martí l'Humà.

Cavalls: Roger de Flor, Berenguer de Montpeller d'Entença, Ra´mon Muntaner i Bernat de Rocafort.

Sota: Els almogàvers

El regal m'ha arribat amb aquesta carta que veureu tot seguit i que certifica que sóc propietària d'una de les primeres 1000 baralles existents de Cartes Catalanes. Quin luxe!!!!
Avui he vist que Correus funciona de meravella amb 24 hores, Alp-Cambrils.

L'autor de la sorpresa és el Marc (amb l'ajuda del tiet). El Marc el vaig conèixer fa dues setmanes en un dinar d'amics, és un jove de 10 anys que ja apunta maneres. Em va cridar molt l'atenció els raonaments que fa sobre temes d'actualitat i la llestesa que té per jugar a la Botifarra. Ja voldria molta gent de més edat tocar les cartes com ell i posar l'estratègia de joc que hi fica. Això si és un home de poques paraules, poques però bones és la seva teoria (marca de la casa).

Molt aviat en el blog de la Penyabutinaire li faré una entrevista i d'aquesta manera podreu constatar el que us dic.

Ara a les diferents aficions que té li hem de sumar el tema blocaire. Resulta que a l'escola van fer un bloc ( bona idea aquesta) i aquest estiu està fent treballs en el seu espai a Internet. Aquí el teniu el blog del MARC.

Gràcies company!!!!

Lluís Llach tornarà a pujar a un escenari!!!!!!!!

2008-08-05T19:42:00.005+02:00

Aquesta és la noticia que més esperava ( dins del mon musical) des dels últims 16 mesos.
Ahir sense anar més lluny em vaig passar una bona estona mirant els diferents vídeos de Verges 2007.
Pujarà a l'escenari per a fer un homenatge al seu amic de l'ànima Miquel Martí i Pol. No cantarà, tots sabem que és un personatge de idees fixes. Així ho explica l'Avui:
"A l'espectacle, dirigit per Jordi Dauder, Llach només tocarà el piano i no cantarà. Segons els seu mànager la participació de Llach no suposarà en cap cas una tornada als escenaris" llegir +.
M'hagués agradat més que cantes, però com que l'amor que tinc cap al Llach és incondicional no cal que us digui que em sento realment feliç. Aquesta serà una nota important invariable a la meva agenda.
Us deixo amb una part del concert que més em va agradar. Tenint en compte que és un home de poques paraules, en aquesta part del concert va parlar molt sobretot per a aquelles persones basicament polítics que realment van voler escoltar

Faltar a la veritat no és informar és desimformar. TV5 especialista en aquesta matèria.

2008-08-05T12:51:00.008+02:00

Aquesta cadena últimament ha passat d'explicar noticies ha ser la protagonista de molts articles.
Ja diuen en el món periodistic que quan arriba l'agost fer una "peça" (noticia) costa molt... aleshores entra en acció Alló de: "si no hi ha noticia la provoques".
Els de TV5 aixó ho fan molt bé i si a més a més i sumem que pot anar en contra de Catalunya la cosa passa a ser insuperable.Ara en Joan Puig es el punt de mira, continuïtat al tema Lluís Suñe. Manipulant, alterant i encenen les pròpies paraules de l'autor. Aquí teniu l'article del dia 1 d'agost.

Titular de TV5:

"Las llamadas al odio no cesan en nuestro país. La polémica que iniciara Lluís Suñé, concejal de ICV de un pueblo de Tarragona, y su respuesta correspondiente por parte de algunas autoridades extremeñas, han encontrado continuidad en el ex diputado de ERC en el Congreso, Joan Puig, quien ha tildado de "mal nacidos" a los naturales de Extremadura por no agradecer la "solidaridad catalana".

La Junta d'Extramadura portarà a Joan Puig als Tribunals.

Puig aquest mati els hi ha explicat, però no hi ha més sord que el que no vol escoltar.Les traduccions són dolentes i més dolentes són quan e1s volen utilitzar.

Això és increïble. A TV5 han perdut el nord, no... han perdut el nord el sud i fins i tot el món de vista. Han faran avorrir fins i tot el número 5 que m'agradava molt. Felicitar a tots els altres diaris que han aprofitat la noticia de TV5 per omplir les seves pàgines.

Il.lustríssim Sr Angel Calle

2008-08-03T19:45:00.007+02:00

e-noticies
"L'alcalde de Mérida, Ángel Calle, del PSOE, ha tractat de "fill de puta" el regidor de Torredembarra d'ICV, Lluís Suñé, després de la polèmica sobre la adopció de nens extremenys, com recorda l'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Puig en el seu bloc i han recollit també altres mitjans de comunicació com ABC o 20 minutos. Puig intervé ara en la polèmica i li demana a l'alcalde "a que esperes a disculpar-te per haver insultat a la mare de Lluís Suñé i amb ella a totes a les mares de Catalunya". Bloc Joan Puig

Conclusió:
Per començar i abans de res he de dir que em sembla del tot desafortunat el fotomuntatge del Sr. Lluís Suñé. El contingut i les formes no són gens agradables per a ningú. Malgrat les disculpes demanades pel regidor de la Torre la cosa està més encesa que mai i tot acabarà als jutjats.
Ara bé, dit aixó:

Il.lustríssim Sr Angel Calle
Possats a estar ofesos, hi ha uns quants catalans que també estem ofesos amb vostè. Ja diuen que la millor defensa és un atac, i vist i rellegida la seva carta ja veig que aixó ho fa al peu de la lletra.
Hi havia moltes maneres de sortir a la llum i defensar Extramadura. Personalment penso que ha escollit la més bruta i barruera, fent ús i abús de l'insult no tant sols a qui l'ha ofés sinó a un conjunt de catalans.
No crec que les seves paraules, malgrat les vulgui disfressar, portin calma i serenitat a aquest afer. Tot el contrari, desvetllen altres intencions que vostè solet podrà endevinar navegant una estona per la xarxa.
Em quedo amb aquestes paraules:
El alcalde ha ido más allá y ha argumentado que si Suñé visitara Extremadura, podría ver que “en nuestros institutos de secundaria hay unos gabinetes de orientación psicopedagógica que ya los quisieran los institutos de Cataluña”. Además, calle ha añadido que en la región tampoco existen “institutos ni escuelas con barracones”, algo que no sucede, según ha declarado el alcalde, en el caso de su ciudad, Tarragona.
Sr Calle, a la provincia de Tarragona ... li confirmo, sí tenim barracons. No em doni idees per explicar-li el perquè, també penso que vostè sol pot arribar a la conclusió. Però de la mateixa manera que convida el Sr Suñé a visitar aquests gabinets psicopedagògics que a Catalunya no tenim, jo el convido a que l'acompanyi en la seva visita i possi alguna cosa a la pràctica.
M'agradaria tenir una xerrada amb vostè per què m'expliques exactament què vol dir aixó:
"En esta línea, el primer edil del consistorio emeritense, ha precisado que cree “en un estado cohesionador, en el que el papel del estado sea fundamental para corregir desequilibrios” a la vez que también cree en “una España plural”. Ho sento però no ho acabo d'entendre. De quins desequilibris parla? i de quina España plural?... aquí se'n poden fer moltes lectures i estic convencuda que la seva i la meva serien totalment contraries.
"DURO CORRECTIVO A SUÑÉ Calle, en base a lo publicado en la web de este político, ha lamentado que para “sacar a dos niños sucios”, con poca ropa y “malpeinados” y diciendo en catalán que apadrinen un niño extremeño, “hace falta ser un auténtico hijo de puta”. Lleig molt lleig.
Atentament,
Mar Roca i Sol

A la feina... cap risc.

2008-08-02T11:39:00.005+02:00

Campanya TV "a la feina... cap risc"

OFF Falca de Ràdio

Cada hora de feina es produeixen més de 90 accidents laborals.
- Hauríem d'haver posat totes les proteccions a la màquina.- És culpa... (plora).- Ningú pensava que això pogués passar (plora).- I ara és massa tard, és massa tard. - S'hauria pogut evitar.
Els accidents laborals es prevenen o es lamenten.A la feina, cap risc.
Generalitat de CatalunyaSom-hi

El 14 de juny el departament de treball de la Generalitat de Catalunya va engegar la campanya "a la feina cap risc". Hem pogut veure l'spot per la televisió i l'hem escoltat per la ràdio. No entraré a valorar si m'agrada o no la campanya. Personalment només aportaré que no és per tirar coets. El lema de la campanya ""els accidents es preveuen o es lamenten" es bo, però la música em sembla poc encertada. Per donar tristesa i sofriment no cal donar por, i aquesta música en fa una mica.
A la pàgina Gencat.com en el departament de TREBALL i trobem un resum extens de la campanya, intencions i propòsits de la mateixa.
Us haig d'explicar que a banda de la campanya explicada anteriorment n'hi ha un altre de paral.lela que va dirigida als emprersaris.
Ho vaig decobrir al blog de "cap i collons" i amb el permís del seu autor li he robat les fotos i la definició que fa ell d'aquest regalet que li arribat de la Generalitat.

REGALET

DEFINICIÓ DE KARBEIS: "Es tracta d’una caixa d’aquelles ben maques de regal, on s’hi llegeix:” Davant d’un accident de treball, el més fàcil és donar-ne la culpa als altres”. Obres la caixa i què et trobes dins? Tatxán! Una tovallola ben plegadeta i mona, una pastilla de sabó, i la següent frase “i vostè, se’n rentarà les mans?”. I tot acompanyat d’una carteta on se m’informa que l’any passat vam tenir a l’empresa “7 accidents lleus”.

Explicat tot això arribem on volia arribar. Curiós que la Consellera Mar Serna amb tants detalls que va explicar de la campanya la seva web no fa referència aquesta acció.

Acció que per altre banda em sembla extremadament descabellada. Si per dir-li a un empresari els accidents laborals lleus, grau mig, o greus, s'han de gastar una pasta així anem arreglats. Continuament ens recorden que estem vivim uns moments difícils, apunten totes les fletxes aquells que tenen petites i mitjanes empreses, i t'arriba aquest paquet i no m'estranya que t'agafi una indignació de grau 100 sobre 10. No crec que sigui la millor imatge pel departament de treball i menys per Catalunya. El cost d'aquesta campanya malgrat intentar saber-lo de moment no tinc els números, però els tindré i us faré arribar la informació. Em sembla que ja tenen prous problemes aquetes empreses com per rebre aquests souvenirs que vista la foto i el contingut ja podem avançar que són de cost elevat.

Acabaré avui amb una nova recomenació pel món Blocaire. A partir d'ahir tenim un nou blog interessant per a visitar ALP2500. Aquest blog del Pere, un bon amic, serà interessant sobretot per la manera que té de veure les coses. És un observador nat de tot alló que l'envolta, si aquí li afegim que el que l'envolta tingui a veure amb la política o amb el seu país "Catalunya", millor que millor. És aleshores quan es posa en marxa el mecanisme de debat que a partir d'avui podrem seguir i gaudir. El tindreu a la llista dels blogs.

PENYABUTINAIRE!!!!

2008-08-01T06:04:00.003+02:00

Avui estic d'estreno. Després de les diferents trobades i campionats que he participat organitzades per gent del Butinet he creat un blog que es diu PENYABUTINAIRE i com ja explico en el post, pretén ser un punt de trobada per aquests que tenim aquesta afició tan nostre com és jugar a la botifarra.

El nou blog inclourà entrevistes amb gent que sota un nick té coses molt interessants que explicar.

En definitiva sobre un nou punt de trobada pels butinaires.

El mes de juny una bona colla vam anar a Castellar del Vallès al segon campionat organitzat per la Conchi. Aquí i per últim dia en aquest blog teniu el resum del que va se un dia excel.lent.

CLICK per entrar al nou blog PENYABUTINAIRE

Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos.

2008-07-31T06:24:00.005+02:00

Títol dedicat a dues persones del PSC/PSOE. Dit amb noms dedicat a la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el ministre de treball Celestino Corbacho.

Anem per parts. A principis del mes de juny el ministre de treball sortia a la llum pública amb la brillant idea de donar la opció de cobrar tot l'atur aquelles persones nouvingudes per tal de que tornessin al seu país d'origen amb la idea de establir-se amb el seu propi negoci. El pagament està fet en dues parts, 40% i 60% i a canvi han de donar el seu permís de treball i de residencia de l'estat espanyol i no podran tornar fins d'aquí a tres anys. Aquí teniu més informació.

En el seu dia ja vaig trobar blancs enormes amb aquesta decisió del govern de Zapatero. Tants com... quin seguiment tindria aquesta mesura? quins plans de viabilitat podien presentar a llarga distància? enviem la gent que té permisos de treball i ens quedem amb els carrers plens de gent sense cap paper? etc etc....

Per exemple si una persona nacional vol accedir alguna ajuda de l'estat, entre elles la de cobrar l'atur per poder obrir el seu propi negoci, l'estudi de viabilitat no té desaprofitament. La majoria de la gent no l'acaba mai per una senzilla raó, demanen tants papers i tantes tonteries que t'acaben consumint. La meva pregunta és, com pots saber els folis que gastaràs en un any, i en el cas de dir gastaré 3000 folis, quina importància té? Aquesta criba que molts han hagut de passar els nouvinguts de ben segur que no.

Doncs bé, explicada la super idea amb blancs inclosos de Celestino Corbacho ara arriba la noticia i el super conveni de la concellera Tura.

TitularJustícia del Periódico de Catalunya:

"Justícia incentiva el retorn dels reclusos estrangers als seus països". Llegir noticia.

CONCLUSIONS:

La concellera Tura té un problema. Bé en té molts però avui parlarem de les 10.000 persones que té dins de les presons catalanes i de la manca de places.

Aleshores una pot pensar que va anar a prendre un cafè amb el Celestino Corbacho, més que res per la proximitat i tot parlant entre glop i glop de cafeïna s'encén la llumeta. La cafeïna té aquestes coses.... normalment et treu la son de les orelles.

Aleshores és quan veuen la llum i la solució a la super població que tenen a les presons. I com "Manolo i Benito" "manons a la obra". I mira hi ha una cosa que no falla mai, qui busca sempre troba. I la concellera va buscar i va trobar. Va descobrir que Caixa Catalunya estava disposada a fer crèdits per uns imports d'uns 10.000 € per aquells reclusos sense papers i sense cap nord a seguir vulguin tornar al seu país i ser empresaris.

Aquesta és la prova pilot que des de justícia de Catalunya portarem a terme.

REFLEXIONS:

Costa molt fer una reflexió sobre aquest conveni. Perquè una no sap per on començar.

No saps si agafar-ho per la banda de la Concellera o per l'Entitat Bancaria.

Si començo per la concellera només puc o vull dir que aquesta no és cap solució al seu problema. Que els invents es fan a casa i amb gasosa. Que estem en un país que cada dia fem riure més i que els possa amb safata aquells que estan al carrer, sense papers i que després de delinqui i d'un comportament excel.lent a la presó, tindrà com a premi un crèdit ( ja m'explicarà algú amb quines garanties) per tornar al seu país com a victoriós d'una gran batalla, la batalla de sobreviure. No anem de cap manera.

Per part de l'Entitat Bancaria simplement dues coses:

Una i per aquells que vulguin fer la prova avui que s'acostin a una oficina de Caixa Catalunya i un cop al despatx del director que li posin damunt de la taula la petició de 10.000 € per crear la seva empresa. La resposta és clara i contundent i més si no ets client. Excuses com... la cosa està difícil, ara no és un bon moment, faci un estudi, ho mirarem etc etc.... però després ni cinc de calaix.

Dir.li a Caixa Catalunya que aquest conveni fa mala olor. Si realment vol ajudar aquests països hi ha fórmules molt més lògiques i que els ciutadans de peu entendrem molt millor.

P.D

El passat mes de maig Sra Tura sortia al carrer, malgrat els informes en contra del violador D.P. de 22 anys. En el post del 20 de maig parlava d'aquest tema. Estem a 31 de juliol i el tal D.P ja la feta. Noticia.

Menys convenis i més canviar les lleis per poder viure amb llibertat i seguretat.

Desperta Ferro!!!!!!!!!!! la beguda energètica per despertar els catalans adormits....

2008-07-30T07:32:00.009+02:00

Aquesta és la imatge corporativa més coneguda dels productes XECNA (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional ).
Els productes XECNA ens arriben d'una empresa familiar situada a la Catalunya Nord, Perpinyà. La seva distribució tal i com expliquen està bassada en el boca-orella i els establiments tenen que tenir una sèrie de requisits, el més important és que siguin comerços compromesos amb l'orgull català.
Poc a poc i bona lletra seria la filosofia principal d'aquesta marca que a hores d'ara ens ofereix un total de 14 productes.
Podem realitzar tot un àpat amb els productes d'aquesta marca, començant per vermuth, cervesa, cava, cola-catalana,wisky, refrescos .....

L'enèrgètic "Desperta Ferro" és va presentar el mes de maig del 2007. Aquest és un dels productes líders de la marca.
Xecna defineix el "Desperta ferro" com : es el crit almogàver que referma el compromís dels catalans , amb la nostra pàtria . Però la definició que més m'agrada és: desperta ferro per despertar als catalans adormits.
A més d'un li tindrien que donar via intravenosa. Un d'ells que l'empresa XECNA li podría fer un regal d'un parell de tones, és el flamant Puigcercós que amb noticies com les d'avui no és veu cap tipus de renovació dins d'ERC. M'agrada observar com els que durant anys i panys han criticat a CIU ara els falten places per col.locar a tot María Cristina.

A Cambrils l'energètic el podeu trobar al QUASI TOT a la Plaça Aragó. A mida que vagi trobant nous productes os aniré donant les adreces.

Més que impactes!!!!!!!!

2008-07-28T05:45:00.005+02:00

Leo Burnett Comapany és una de les millors agències de publicitat que hi ha al món. A la última edició del Festival de Cannes va guanyar el premi a la millor publicitat. L'anunci és realment sorprenent. En tan sols 48 segons compleixen tots els requisits per un spot. Increíble, fascinant amb una sensibilitat fins el darrer segon. Només cal entrar a la seva web, teniu que agafar el llapiç.

Aqui teniu un video que també m'agrada molt.

Avui el post va de cosetes que ultimament m'han sorprés us convido a que feu un tomb per el Blog de Josep Maria Alegre dedicat a l'obra de gaudí.

Reflexions...

2008-07-27T09:49:00.003+02:00

Darrera de cada somriure s’amaguen silencis. Darrera de cada llàgrima i viu refugiat un sentiment. Llencem paraules a l’aire, uns les entenen, altres les deixen passar ( no volen pensar) ni ha que ni tan sols les escolten.
Tot sovint projectem pensaments que la majoria de les vegades només queden amb això, en projectes. Hem estat i som víctimes d’una dinàmica que les hores i els dies passen com a segons. Mentre uns pensem en que aquest món encara tot pot canviar d’altres es passen les hores maquinant quina és la manera més ruïn, fastigosa i poc valenta de demanar la llibertat pel seu país.
Acabaré donant la raó amb un il·luminat que em va dir que les persones no deixem de ser un experiment d’algú que es diverteix veient les bajanades que som capaços de fer.
Un tros dels maquinadors estaran a la garjola fent això maquinant.... els altres restaran fora fent una bona tria d’aquells regidors que un dia van ser escollits pels seus ciutadans, i que em dècimes de segon poden ser l’objectiu d’aquests anormals. Escoltar les paraules de Benjamín Atutxa amb una serenitat espectacular ens hauria de fer reflexionar molt a tots plegats. Viure sota l’amenaça, acompanyat to el dia per un vigilant és per a molts el seu dia a dia.
I avui comença un nou dia, i amb el pas dels segons tot passarà ràpid i volant .... I seguirem indignats, fent tertúlia i parlant d’aquests fills de puta... poca cosa més podrem dir i fer.
Lluitar amb silenci per les llibertats, utilitzar les paraules per convencer del nostre projecte.... plorar de ràbia i impotència i llençar sense esgotar-nos paraules al vent tot desitjan que algú les escolti i les entengui.
Projectar les nostres il.lusions pel nostre país i trobar la millor fòmula perquè ens deixin de pendra el pèl.

No vull acabar de mal humor, us deixo amb aquell que sempre m'acompanya...... que m'ajuda a pensar, sentir i escoltar.

Els Xicots de Vilafranca al Marroc

2008-07-23T17:38:00.005+02:00

"La Llum del Nord – Associació per la Ciutadania i la Cooperació entre Pobles i Xicots de Vilafranca han unit esforços per fer possible una experiència inoblidable: portar una de les manifestacions culturals catalanes més insòlites al Nord del Marroc"... llegir més.

Quina alegria tant gran que he tingut avui quan he llegit aquest mail que fa 10 dies que m'esperava a la bústia. Els Xicots cap al Marroc, si senyor!!!! aquestes sortides multiculturals aporten molt més del que ens pensem a tots els membres de la colla.

Com a Xicotera em sento orgullosa, com a catalana encara més. Cada vegada que llegeixo que en algun lloc del món s'han aixecat castells, siguin de la camisa que siguin ( malgrat alguns no són de la meva devoció) em fan sentir feliç i orgullosa de ser Catalana.

Catalunya es diferencia d'altres països per moltes coses ( ni millor ni pitjor, simplement diferents), una d'elles és pel fet casteller. M'he expressat en aquest sentit les vegades que he pogut i així ho aniré fent.

Avui els Xicots estan al Marroc, tenen tres dies per escampar el nostre sentiment, la nostra cultura. Tinc tota la certesa que ho faran d'una manera impecable, posan a la pràctica la disciplina castellera que alguns han deixat pel camí. Per cert diumenge en el programa "Quarts de nou" tindrem unes imatges d'aquesta nova experiència. Abans però podeu anar seguint les cròniques en la seva web.

Aquest any és un any important pel món casteller. Tornem a tenir concurs a Tarragona i espero que aquesta vegada la Vella doni alguna sorpresa. Dic la Vella perquè els Minyons no venen ni vindran mai de moment al concurs. Abans però tenim actuacions tan interesants com l'Arboç o Sant Fèlix.

Per Sant Fèlix els Minyons prometen com a totes les seves actuacions. Amb una mica de sort i sense oblidar el seny encara tindrem sorpreses. Aquí teniu una foto d'en Jordi Burés, la sang que li corre per les venes és de color malva i encomanar a tothom qui l'envolta. Aquesta foto pels que ens agraden els castells parla per si sola.

Per cert des d'aquest mes Catalunya té una nova colla, és diuen Colla Castellera Salats de Súria i van de la mà de Minyons i Vella, o sigui que si paren orella poden fer moltes coses perquè de ganes en tenen moltes. Felicitats Josep i companys.

" Cornut i pagar el beure!!!!"

2008-07-18T08:04:00.005+02:00

Les últimes paraules del President Macià foren, "Pobre Catalunya", l'any 1933. Quina raó que tenia l'Avi.

L'anunci de les balances fiscals no han sorprès ha ningú. Era una reivindicació cansina que la única cosa de la qual ens servirà no serà altre que la de constatar una evidencia. Durant molts anys els catalans ens hem hagut de sentir tantes coses com la de ser poc solidaris. Dubto que aquests números facin canviar la opinió dels il.luminats d'aquest país. Jo diria que en el fons solament ens serveixen de consol.

Escolta el President Montilla o el Conseller Castells em fa pensar més amb una estratègia de partit que no pas en una acció profunda , contundent i clara cap al President Zapatero i el Minestre Solbes.

De fet i després del darrer sondeig el PSC no té un altre sortida que fer aquestes declaracions. L'altre cosa serà si aquesta disconformitat arriba a bon port. Les sensacions, són això sensacions, i la meva és que tot quedarà amb una acció de bons propòsits sense anar més lluny.

El President Montilla dimecres li deia a Convergència ( curiosament sense llegir la resposta, segurament perquè el President i el seu consell assessor sabien que seria la única part del debat que sortiria per TV3, la vostra) que li havia provocat molts problemes en el President Zapatero.
Resumint, les hemeroteques existeixen malgrat alguns polítics oblidin la seva funció. Haurem d'esperar per veure si les bones intencions de Montilla i Castells són efectives o simplement és una cortina de fum.

Catalunya és per a molts la gallina dels ous d'or malgrat molts els agradaria que deixéssim de tocar .... doncs això, els ous.

Cambrils i la seva processó... 16 de juliol Mare de Déu del Carme

2008-07-16T07:01:00.018+02:00

Avui dia de la Mare de Déu del Carme, Cambrils viu una jornada que malgrat no sigui festa pels carrers es respira un ambient realment festiu.
L'acte principal el tindrem aquesta tarde a les 6 h. en l'inici de la processó. Us deixo amb les imatges del periodista i director Lluís Rovira de la Revista Cambrils.
Sortida de la processó a les 18-h. Esglèsia Sant Pere

A les 19.00 h aproximadament comença la processó de mar.

Aquesta tarda us espero a Cambrils!!!!!!!!!

P.D. Com us he dit aquestes fotos dón de la Revista Cambrils ( per cert excel.lents). Resulta que un cop visitada la pàgina de Turisme de Cambrils, la diada d'avui només té una petita entrada en l'apartat gastronomia per ressaltar la sardinada que és farà a les 10 h. del matí. Millor dit, per no explicar no explica ni el dia ni l'hora ni el lloc.

Una llàstima que una web dedicada a la nostra població s'oblidi d'aquesta festa que anat agafant volada en els darrers anys gràcies a l'esforç de moltes persones anònimes i evidentment amb el suport de l'Ajuntament.

Lamentable del tot que ni tan sols sortir en l'apartat d'actualitat en l'agenda que sols i podem trobar una activitat de cinema de Harry Potter. Llavors sota d'aquesta increïble recomanació d'avui trobem un apartat que és diu AGENDA 2008 AFTERSUN et descarregues el PDF i en una agenda de Reus Salou etc etc... a la pàgina 28 veiem que miraculosament està anunciada la processó. Aquesta agenda d'activitats dels municipis de la Costa Daurada no porta horaris, o sigui que qui es connecti a la web per rebre més informació tampoc ho trobarà. Fantàstic.

A la galeria de fotos que està en un apartat que és diu EXTRES ( no faré cap comentari, és massa fàcil) tampoc hi trobem cap foto relacionada amb aquesta festa.

Bé la pàgina en si té blancs, llacunes i moltes coses més.... però avui no TOCA.

Per cert demà parlarem de les balances fiscals. Nom del post " Cornut i pagar el beure!!!!"

L'hora de la veritat encara ha d'arribar !!!!

2008-07-15T13:37:00.005+02:00

Hi havia una possibilitat entre 1000, doncs sí!!!! Dissabte els carrers i places de la Costa Daurada van tenir que canviar les trobades festes i balls per bombes d'aigua, serveis d'urgència i voluntariat vari per tornar a la normalitat.

Els veïns del barri dels Ametllers es van quedar sense la seva primera trobada. Però la junta d'aquesta entitat i després de l'esforç de moltes persones i administracions públiques no vol tirar la tovallola.

Després d'una reunió intensa i de trucades diverses amb l'ajuda de tots sembla possible tornar-ho intentar.

Només vull aprofitar per agrair a totes les persones que sota una intensa pluja ens van ajudar a recollir i el més important a donar-nos ànims per no deixar corre aquesta oportunitat.

Així us diré que molt aviat us tornaré a fer arribar la invitació perquè vingueu de revetlla.

Arribat l'hora de la veritat....

2008-07-11T08:01:00.007+02:00

Tots els actes

En menys de 24 hores els veïns del Barri del Ametllers podran gaudir de la seva primera trobada. Un dia dedicat a conèixer i conviure amb tots aquells que formem un barri i que el dia a dia no ens permet moltes vegades saber qui tenim al costat. Aquesta Associació que és extremadament jove s'ha posat les piles perquè demà tot sortir bordat.

Quan em vaig engrescar amb aquesta associació tenia molt clar que per la meva condició política la meva petita aportació passava per la vocalia de festes. D'aquesta manera tots els temes del barri a negociar amb l'Ajuntament jo volia quedar al marge i així estat.

La feina d'aquestes darreres setmanes ha sigut dura per poder arribar demà amb els deures ben fets. Ja ho diuen l'experiència és un grau i nosaltres anàvem una mica coixos però quan hi ha il.lusió qualsevol entrebanc és superable.

Vull aprofitar aquest espai per donar gràcies a tots els que ens han ajudat, que per cert no són pocs:

- Diputació de Tarragona per donar-nos suport.

-L'Ajuntament de Cambrils especialment a la regidoria de festes i el seu equip que ens han ajudat de manera fantàstica. A la brigada de muntatge i la d'electricitat. Regidoria d'Ensenyament i Col.legi Guillem Fortuny.

- L'Òscar, el meu marit, pel disseny i per la paciència que hagut de tenir, us puc assegurar que estat molta.

- Caixa Penedès en especial a la Marta, Signo, Forn Sant Salvador i Viña Sílvia.

- A tots els mitjans de comunicació que d'una manera desinteressada Han donat difusió aquesta trobada: Revista Cambrils, Radio i Televisió de Cambrils, Diari de Tarragona, Aquí, El Punt, Més Tarragona, La Vila, Tot de Tot, Reus Digital.

- Jordi Gavaldà, Xiringuito Marino, sense ell demà no haguessim tingut bar.

- L'Impremta Gabriel Gibert per portar les coses a l'últim moment i fer mans i mànigues per servir-les amb 24 hores.

- Organitzacions artístiques Barceló per l'implicació de la Laura. Al jordi Bové cantant de Rovell d'Ou ( bon cantant i actor, millor amic).

- A les empreses que ens han donat suport:

Plus Fresc - Mcdonald's Costa Daurada- Master Electònica Sergi - Tresor Park - Quirat - Casalot Park - Marta Serrano Joieria Trinitat- Crit Publicitat- Taller de Flors Pilar Abellà- Rest. Casavella . Yesos Villanueva- Seima - Drogueria Recasens - Merkamueble - Perfect Garden - Llobet Assessors - Tallers Germans Cabré - Fincas Fortuna - Adolfo Dominguez - Pitzeria Duomo - Marcs Lumarc - Xiringuito Blau Marí - Hotel Port Eugeni - Ramon Assessors - Basf - Hipermercat Esclat - Artesania Xenxo - Centre Hipic Castells - Savall i Matas - Ferreteria Cambrils - Rest. Acuamar - Xarcuteria Amador - Fincas Miramar - Rest. La Cua Curta - Vedireco - L'hotelet Rest El Retiro.

Ja per acabar només en queden les amigues que demà invertirant el dissabte per venir a fer de monitores i com no felicitar a tota la junta per l'esforç.

Demà el barri Els Ametllers estem de Festa, esteu tots convidats.

1 + 1= 2 Els números són números.

2008-07-10T08:34:00.004+02:00

Veure l'enquesta

"El tripartit, a un pas de perdre la majoria mentre CiU es consolida"

Aquest és un dels titulars que trobem avui a El Periódico. Uns números i un gràfic que surt d'una enquesta realitzada pel mateix rotatiu. Segons aquest sondeig si aquest diumenge hi haguessin eleccions el tripartit no sumaria. Curiós. Val molt la pena que feu una ullada a la noticia.

Davant d'una enquesta com aquesta hi ha diferents lectures. Les visions son lliures i les conviccions també.

Si alguna cosa queda clara és precisament que el tripartit només beneficia al PSC.

Els dos partits que fan de comparsa amb aquest govern (ERC I ICV) tenen que començar agafar consciència d'aquesta realitat que acabarà sent un problema per les seves formacions.

Jo diria que tenen dues opcions. Una tancar els ulls i fer veure que aquí no passa res i l'altre començar a trobar el fil conductor per tornar a liderar els seus propis partits polítics.

Iniciativa Catalunya Verds, ho té difícil per fer aquest exercici. Estic convençuda que sense els socialistes ho tenen molt difícil per fer coalició amb altres formacions, a més en Saura l'única cosa que fa és donar joc al President.

Aquesta realitat canvia molt quan parlem d'ERC.

Les matemàtiques i l'aritmètica són clares davant d'aquests resultats. CIU podria governar amb PSC o amb ERC. Dit d'un altre manera el panorama polític català patiria un gir important.

No cal que us digui que davant de tenir que escollir entre una cosa o un altre em quedaria sempre amb CIU+ERC.

Davant d'aquesta hipòtesis d'eleccions anticipades un efecte domino arribaria de manera subtada a moltes poblacions catalanes que avui estan gestionades pel tripartit.

Dit d'un altre manera, Ajuntaments de Catalunya on avui el tripartit s'entén a estones si viuria moments de crisi arribant segurament a una separació inesperada i amb aquest trancament més conseqüències.

Ho vaig escriure fa temps i continuo pensant el mateix. ERC s'ha de desmarcar del PSC per tornar a un projecte que ara ha perdut força i entusiasme. Desconec si el Sr Puigcercós té la solució per tornar a il.lusionar els seus votants. Acaben de tancar un congrés i a banda de les lectures que s'han fet públiques ni han d'altres que s'han de fer dins de casa i amb la porta tancada. No em serveix que el nou dirigent d'ERC faci declaracions d'apropament amb l'altre força nacionalista. Menys apropaments i més accions. Només amb els fets podran convencer a miles de persones que en el seu dia els van fer confiança.

M'agrada pensar que molt aviat aquesta hipòtesis serà tota una realitat.

G-8. Ètica i l'estètica senyors.

2008-07-09T07:47:00.004+02:00

Podríem aplicar moltes refranys per definir el G-8... Molt de renou i poca llana. Molta llet i poc formatge.Que digui la gent i jo que estigui calent.... així podríem seguir fins arribar a una bona llista simplement per dir-los que tenen molta cara i poc seny.

Aquesta colla que es fan dir G-8 i que els defineixen com:

- Es denomina G8 a un grup de països industrialitzats del món el pes polític del qual, econòmic i militar és molt rellevant a escala global.

Neix al 1973 amb una finalitat:

- La finalitat d'aquestes reunions és analitzar l'estat de la política i les economies internacionals i intentar conjuminar posicions respecte a les decisions que es prenen entorn del sistema econòmic i polític mundial.

Aquest any la cimera del G-8 se celebra a Japó, entre altres temes a l'ordre del dia portaven aquest punt:

- L'efecte de la inflació mundial, impulsada per l'increment dels preus dels aliments i els combustibles, i la pobresa a l'Àfrica.

Aquests senyors ( per no posar un altre cosa), ahir van tenir els sants nassos de discutir la manca d'aliments al món assentats al voltant d'una taula amb un menú dissenyat exclusivament per ells i amb la esperpèntica xifra de 19 plats. Si voleu fer una ullada aquí teniu tots els plats. Si heu entrat imagino que heu pensat el mateix que jo. Aquesta és la pitjor imatge que pot projectar aquesta cimera. Sincerament la trobo escandalosa i vergonyosa.

Aquests montres que ens han de dirigir cap a un món on hi hagi més justicia i que van acompanyats d'assessors per cada pas que fan, haurien d'aplicar allò de ... l'ètica i l'estètica.

Avui, com demà i passat demà ...els països que pateixen fam s'aixecaran amb un únic i complicat problema. S'aixecaran mirant a dreta, esquerra, d'alt i baix per poder trobar alguna cosa per posar-se a la boca.

El nas de la foto és curt.... molt curt.

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena...

2008-07-08T11:08:00.003+02:00

Així és com m'arribava fa uns dies la carta que dona tombs per internet i que sens dubte té molts valors afegits:

"La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la llengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga.
Junts podrem! Telecinco mai més! "

Roda de premsa del manifest

Reflexió

Amb tots aquests moviments i manifestos la única cosa que aconsegueixen és que cada dia ens tornem més extremistes. Ara surten una colla d'il.luminats volen fer creure a la resta de mortals que Catalunya té un problema de convivència amb la llengua castellana. Ara bé, si ens diuen tantes vegades que tenim un problema que no tinguin cap dubte que al final i serà.

Catalunya per sort que és molt europea i internacional no té cap problema amb cap llengua. Ha conviscut amb el castellà dècades i els catalans hem hagut d'escoltar frases tan monumentals com " hablame en cristiano" entre d'altres.

Demanaria en aquests arquitectes del manifest que no s'aguanta per enlloc, que ja que van d'intel.lectuals apliquessin aquesta paraula amb algunes de les seves actituds i aptituds. Segurament el país i sortiria guanyant i deixarien de confondre la llum pública i el ciutadà.

Només faltava Tele 5. No se si el mail que m'han fet arribar tindrà causa/efecte, ho sabrem en el pròxim estudi d'audiències. De moment aquí queda dit i que cadascú faci el que li sembli, jo ho tinc clar. Diríem que a mi m'ha causat acció/reacció.

Ja ho diuen: de porc i de senyor se n'ha de venir de mena ! i en aquest manifest ni ha que tenen un master.

Opinió sobre una opinió

2008-07-07T13:09:00.003+02:00

Com molts ja sabeu m’agrada escoltar RAC 1. Sorprenent com Jordi Basté amb menys d’una temporada ha sabut fer-nos canviar a molts oients el registre que li havíem col·locat. Érem molta gent els que pensàvem que era una veu d’esports, un periodista ja etiquetat i molts som els que a hores d’ara ja ens hem tret el barret. M’agradava abans i m’agrada més ara. Entrevistes clares i curtes. Davant d’una resposta per fugir d’estudi, un altre cop la mateixa pregunta perquè l’entrevista’t tingui clar que el periodista que té davant NO és tonto. El darrer estudi de mitjans (E.G.M) ha deixat més que clar que el directiu de RAC 1 que va apostar pel Jordi tenia les idees clares.
La ràdio té aquesta màgia que no tenen els altres mitjans. La immediatesa davant de qualsevol noticia la fa insubstituïble. La ràdio et té que sorprendre cada dia, i aquella veu que entre dins de casa teva, el cotxe o l’oficina... passa a ser una veu amiga que omple de sentit el silenci. Et fa pensar i reflexionar.
La setmana passada, Jordi Basté en el seu petit però intens article d’opinió em va sorprendre un altre vegada. Amb la seva veu ens volia fer reflexionar a tots, i penso que més d’un o varem fer. Ens volia transmetre la seva preocupació sobre les aturades que pateix el país davant dels períodes electorals i sumava però un nou fenomen. Aquest no és altre que els períodes dels congressos dels diferents partits. Vaig pensar que tenia tota la raó del món. Els que per naps o per cols em de negociar amb institucions sabem perfectament que en període d’eleccions ningú pren decisions. Ara a Catalunya fins i tot els congressos fan aturar més d’un departament. En definitiva segons els Basté i en aquest cas estic d’acord amb la seva conclusió, no cal ser matemàtic per saber quants mesos funciona a ple rendiment la maquina de les administracions.

P.D. En l’article anterior on parlava de les seleccions, via interna em va arribar un comentari que si m’ho permeteu vull compartir amb vosaltres. Un bon amic del poble d’Alp, pròxim a ERC em comentava : Mar dóna gràcies a la selecció. Gràcies a ella, molts catalans que s’omplien la boca parlant de nació, ara s'han tret la pell d’ovella i els ha quedat la del llop. Vaig pensar, renoi quina raó que té.

Santa raó, gràcies selecció.

Desaccelaració, interconexió....?

2008-07-03T07:14:00.006+02:00

Després de dies d'absència no podia començar amb una noticia millor que la alliberació d'Ingrid Betancourt. Ahir una vegada més vaig poder comprovar que la televisió té moltes avantatges encara que a vegades les oblidem. Poder seguir en directe les primeres paraules d'Ingrid va ser del tot emocionant.

La veritat és que durant tots aquest dies he tingut temes i més temes per reflexionar. Destacaré un parell, per una banda "tema selecció", per un altre "tema crisi".

"Tema selecció": Un dia ja vaig escriure un post que és deia "no entenc el meu país", després de veure el fenomen selecció encara l'entenc menys. Quedi dit per endavant que envejo aquest que en tenen, així és com em sento. No vaig ni a favor ni en contra, simplement jo no tinc selecció. Ho defineixo com a fenomen perquè vaig veure coses realment impensables. Una s'emporta la medalla d'or, és tracte d'un ex-militant d'esquerra que només li va faltar cantar l'himne, però no ens enganyem amb ell uns quants més. Medalla de plata per l'escrit del nostre President a la Vanguardia. Llegir-lo és perdre qualsevol il.lusió cap el teu país. Bronze per tots aquells que se'ls omple la boca parlant de Catalunya i que no perdent ni un segon en pujar al carro dels vencedors. Tenen premi extra l'informatiu dAntena 3 de diumenge el migdia amb la seva presentadora acomiadant l'informatiu amb la bandereta. No recordo amb els meus 40 anys haver escoltat tantes vegades l'himne i haver vist tanta bandera españñola ( sempre amb dos ññ). Llàstima que aquest fenomen no hagi durat uns quants mesos més. D'aquesta manera en Zapatero hagués tingut la gent entretinguda a banda de poder donar algunes xifres bones en algun sector. En aquest cas hagués estat el tèxtil que s'han vist superat per la demanda de samarretes i banderes.

"Tema crisi": No tinc paraules per definir el desgovern i el seu cinisme davant de situacions com les que estem visquen. Tindre temps i temps per parlar-ne perquè la cosa promet. Si alguna cosa saben fer els del PSOE/PSC a part d'enganyar, és posar el mecanisme de l'estratègia en marxa i inventar paraules per no dir: transvasament o crisi, entre d'altres. . En són especialistes. Ho van fer abans del 9 de març i els va sortir de primera categoria. Ara ens caldrà veure quins són els mecanismes per poder solucionar el problema. El que van fer per tancar tantes boques el mes de març no m'ho puc ni imaginar, o si. Al final tant de dir-nos "Ellos volveran", a veure si ara més d'un ja els comença a trobar-los en falta. Aquells petits (CIU i ERC) que esteu al parlament ara és l'hora de fer la feina i de portar sobre la taula totes aquelles idees que teniu en cartera. Fer llenya de l'arbre caigut no ens portarà en lloc. Ensenyeu al vostre país aquelles solucions que vau proclamar als quatre vents. Pel que fa en Zapatero, té una mort anunciada.

Un país, una flama. La flama del Canigó.....

2008-06-21T09:27:00.006+02:00

M'agrada veure que algunes tradicions continuen encara vives.

Avui toca parlar de la Flama del Canigó. L'encarregada d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, la nit més màgica del món mundial.

Des de l'any passat Vilaweb ja va fer la flama virtual. Sigui com sigui, el que no pot passar mai es que aquesta tradició es perdi. La unitat dels països Catalans i la força d'aquesta nit és un símbol per molts catalans. Jo us envio la flama a tots els que de tant en tant llegiu aquest blog per si la voleu posar en el vostre espai virtual ( és la més bonica que he trobat). Per enviar-la algun amic amb un desig entreu aquí.

Aquí teniu tota la historia de quan, com i perquè va néixer la Flama del Canigó.

PD: Tot i així, com amb molts altres articles derivats de les nostres costums acabaré dient que els nens i nenes del nostre país no tenen temps per aprendre les nostres coses. Li podríem proposar a l'Ernest Maragall que la quarta hora la dediquéssim ha parlar de totes les costums de Catalunya, que per cert no són poques.

Pere Navarro, director de la DGT. Un il.luminat més.

2008-06-19T08:27:00.004+02:00

Estic pensant en fer una llista del il.luminats d'aquest país. Avui sens dubte el premi se l'emporta Pere Navarro, director general de DGT. Algun dia algú tindrà que fer un estudi sobre quins criteris es segueixen a l'hora de donar segons quins càrrecs, entre ells aquest. No fa massa, segurament també hi havia lluna plena, aquest senyor va tenir la brillant idea d'anunciar a tots els reprimits fumadors que possiblement fins i tot dins del cotxe se'ns prohibiria fumar.

A dia d'avui, també amb lluna plena, ha tingut un altre brillant idea.

"El director general de Tràfic, Pere Navarro, ha anunciat que es permetran, encara que sense especificar terminis, els permisos de conducció per a menors de 18 anys, sempre que viatgin acompanyats". Llegir noticia.

Imagino la cara que avui se'ls i deu haver quedat a milers de pares després d'escoltar aquesta noticia. Tot i així, us haig de dir que encara tinc esperances de que algú amb tres dits més de seny recondueixi aquesta propera decisió i quedi simplement amb una ximpleria més d'aquest director.

Segurament i haurà diferents opinions sobre el tema. Personalment penso que les estadístiques de mort a la carretera donen xifres que parlen per si soles.

Només cal veure aquesta noticia que sortia el mes d'abril del 2007 i que segurament enguany no ha canviat .

"Els accidents vials són la principal causa de mort entre els joves de 10 a 24 anys, segons revela un informe de l'Organització Mundial de la Salut. Els experts reclamen urgentment l'aplicació de polítiques orientades a la prevenció d'accidents de trànsit, que ocasionen la mort a 400 mil joves a l'any en tot el món." Llegir la noticia.

El que ha de fer aquest senyor és aplicar-se una miqueta el seu propi xarop. Us deixo amb els accesos de Pere Navarro.

Catalunya. Una pedania de Polònia?

2008-06-17T20:51:00.011+02:00

Després d'un mes ja tinc resposta del Gabinet de Gestió del President de la Generalitat.

Pels que no sabeu de que va el tema, us deixo aquí l'enllaç a l'article del dia 12 de maig titulat, "COLLINS= quins collons?". En els comentaris del blog, ja va quedar clar que a molts catalans ens agrada més que ens diguin "polacos" que no pas un altre cosa. Però tots o gairebé tots estàvem d'acord en que no era correcte.

Quan em vaig posar en contacte amb RAC1, una productora del programa em va explicar que aprofitant que una de les oficines de Collins estava a Barcelona, i després de les reiterades queixes, havíen contactat amb ells l'any 2007. Aleshores, aquests els van contestar que en la propera edició ja no sortiria. Evidentment es referien a l'edició escrita. En aquell moment ningú va mirar la digital. De bones intencions poques. "Me parto y me mondo" com diria aquell.

En aquella petita opinió ja vaig dir que faria arribar una carta al President de la Generalitat. El petit mail que vaig enviar a la bústia del President, en definitiva venia a dir el que explicava al post. Feia més incidència amb la versió digital perquè realment era fàcil de canviar.

Bé després d'un mes ja tenim aquí la resposta. Feu clic a sobre per ampliar la carta.

Primer que tot he d'agrair la resposta malgrat m'hagués agradat llegir altres coses. Després de llegir-la el primer que he fet ha estat anar a mirar si realment a la versió digital hi havia algun canvi. Res de res, tot segueix igual.

M'agrada molt ( com diu la carta) que respectin la meva indignació però no m'agrada gens que ni el President ni la Generalitat no hi puguin pas fer res perquè es tracti d'una empresa privada.

Viure per a veure. Estic pensant.... i si li envio una carta a l'Alcalde de Barcelona? "era broma".

Per acabar la jornada us deixo amb un document que té tela marinera. No faré cap comentari però també algú hauria de fer alguna cosa amb tota aquesta tribu.

Qui dies passa anys empeny....

2008-06-16T08:43:00.004+02:00

Des del passat 9-M son moltes les pàgines que han protagonitzat els dirigents d'Esquerra Republicana. Ara i després de l'esperat congrés tot pinta que les continuaran omplin. Només queda clar que aquesta formació té problemes. De fet totes les formacions tenen problemes. Això no és cap noticia. En canvi venint d'esquerra i sota el meu punt de vista el problema agafa unes dimensions més grans. Pels que no ens agrada els que actualment ens governen, havíem posat en aquest congrés una mica d'esperança. Per un moment en Puigcercós va donar entendre que les diferents diferències amb CIU s'havien d'oblidar i començar una nova etapa. Ara això ha quedat amb segon terme per no dir en tercer. Caldrà veure com van agafant formes tots els fets, entre ells, com s'ho manegarà el Montilla.

Segurament el President utilitzarà totes les eines amb "guante blanco" per buscar l'estabilitat. Sincerament no ho té gens fàcil. Farà una remodelació de govern? donarà en els consellers d'esquerra unes altres tasques?, doncs podria ser. Esquerra que ha treballat tant per donar una imatge d'unió durant molts anys, ha quedat del tot ofegada després dels resultats d'aquest congrés que bé se li podria anomenar trobada.

Escoltar aquest matí en Benach per TV3 o en Puigcercós per RAC 1 no tranquil·litza ni els seus propis militants.

El 14- J passarà a la història pel desequilibri i per la poca entesa entre ells mateixos. Amb un Puigcercós que canvia d'opinió tot sovint, amb un sector el del Carod que cada vegada està més envalentint i amb un Carretero que encara té que dir la seva. El silenci d'aquest darrer és el que més posa nerviós els altres dos.

Ara Puigcercós i Carod estan condemnats a busca l'entesa. Difícil, francament difícil. Dos galls al mateix galliner poca entesa trobaran.

I ara que fem?

2008-06-11T10:02:00.003+02:00

Llegir el diari, mirar la televisió o escoltar la ràdio. Cada dia és un esforç més monumental intentar no caure en una depressió crònica.

Aquest matí i després d'escoltar en Zapatero, només un tranquil.lizant m'ha permès tornar a tenir normal el ritme cardíac.

Aquest senyor que amb el seu eslogan " ellos volveran" està "como Pedro por su casa", té els sants webs de dir que tot polític que no porti les seves sigles fa demagògia.

Demagògia, cinisme i cara dura és, Sr Zapatero, el que està fent vostè davant de tot el que està passant en el seu país. Sense acceptar d'una manera oberta que l'economia del país està paralitzada. Sense parlar als seus ciutadans amb la veritat per davant.

La situació és crítica. Ja no ho diuen els seus rivals, ho diuen els economistes entesos arreu del món. Però vosté continua amb el que tan bon resultat li ha donat, vendre fum. Aquesta és la seva especialitat i marca de la casa.

L'any passat es va gastar 269 milions d'euros en publicitat. Clar "todos somos gobierno", "todos NO", vostè i els seus.

La situació és la que és i sense cap dubte sortiríem tots guanyant si fes el santíssim favor d'explicar ja no el que estem passant si no el que vindrà. Busqui solucions a tots els fronts que té oberts, que per cert no són pocs, i comenci a possar " 3 en 1" per tirar endavant el que encara no ha tocat fons.

Campionat de Botifarra Sant Carles de la Ràpita, un 10!

2008-06-08T10:07:00.019+02:00

Aquesta meravella que veieu, està situada davant mateix del port de Sant Carles de la Ràpita. és diu el Xiringuito de la Costa i només hi podeu arribar en barca. Teniu diferents opcions, una, la més fàcil és embarcar-vos a les golondrines i l'altre és llogar unes petites embarcacions.

Una plataforma al mig del mar per passar un dia de pel.lícula, envoltats per un entorn incomparable com és el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Ahir és va cel.lebrar el primer torneig de botifarra, organitzat pel Toni més conegut en el Butinet per IMUR123. Només tinc paraules de felicitació per aquest jove que ens va fer gaudir d'una jornada inoblidable.

Una cinquantena de persones de tot Catalunya ( butinaires) amb participació també de gent de Osca i Castelló, ens vam trobar en aquest primer torneig. El campionat va quedar en segon terme per la bona entesa que hi va haver entre tots els assistents. Això cal destacar-ho perquè normalment quan parlem de campionat qui més qui menys el que vol és guanyar. Doncs ahir semblava més una trobada que no pas un campionat

Aquí teniu unes foto del que va ser la jornada d'ahir.
Tota la colla

La Familia de Santa Eulàlia de Ronçana ( Dolça)
El Toni núm. 1 organitzant ( Imur123) i la Conchi la meva parella de joc.

El Xiringuito de la Costa ( paisatge fantàstic i una gastronomia excel.lent)

I per últim resultat del campionat:
1 er Goofy- Litri ( que bons eren aquests dos Rapitencs)
2 on Plana (plana) - Rosa (uosa)
3 er Conchi ( conchi)- Mar ( miratge 2005)

La tornada cap a casa

Aquestes fotos les tenim gràcies a la paciència del Jaume. Per fer l'àlbum i el reportatge podeu fer arribar les fotos a miratge2005@gmail.com

Il·lusió òptica...

2008-06-05T07:46:00.002+02:00

Realment és curiós. Solament teniu que invertir trenta segons de la vostra vida per a tenir a canvi una il·lusió òptica. Mireu fixament els tres punts de la imatge que hi ha en el nas. Després tanqueu i obriu els ulls mirant a un altre lloc.

No és un miracle, és simplement una visió.

Pinilla, T'ESTIMO!

2008-06-01T11:10:00.008+02:00

Ahir va ser un gran dia per la gent del Nàstic però hi havia un jugador en concret que va saltar al camp al darrer quart d'hora que celebrava el seu 200 partit. Aquest no era altre que Pinilla. Devoció és el que tinc per aquest jugador.
El vaig veure per primer cop en acció en el partit de Copa del Rei davant del Zaragossa. Teníem d'entrenador el Luís Cesar ( el calvo, que wuapo que és!), que no contava amb ell per res. Aquell dia tot va ser sortir ell en el camp i començar a posar ordre. Va ser moltes setmanes que el Mister només el treia a la segona part. Al final, totes aquelles veus que vam escoltar dient que Pinilla no aguantava els 90 minuts van tenir que callar.
En aquella época jo feia una tertúlia del Nàstic a Onda Rambla i eren molts els col.laboradors que no creien amb ells. D'altres veiem amb al seu joc i el seu ordre un altre Nàstic.
Els minuts de joc que li va confiar Luís Cesar els va aprofitar de primera i sens dubte si i va haver algun protagonista l'any de l'ascens aquest no va ser altre que Pinilla.
El Puyal va dir Urruti t'estimo. Jo dic Pinilla T'ESTIMOOOOO! Felicitats pels teus 200 partits i pels bons moments que ens has fet passar.

Si senyor!!! Ahir vam patir fins l'últim moment. Qui ho tenia que dir fa unes setmanes!!!! Llàstima que aquest final no hagués sigut una actitud del principi de la lliga. Clar que hem de ser optimistes i el Nàtic està allà on ha d'estar. Ho dic per aquells que durant algunes setmanes us heu fregat les mans esperant que el Nàstic no es salves. Doncs mira, quan si posen fan un "tiqui/taca" i posa a cadascun en el seu lloc.

En aquestes darreres setmanes els homes del Nàstic han demostrat tenir una mica més de dignitat que alguns equips de primera que ens han fet sentir avergonyits de tot plegat. Clar que tot ha quedat en un segon terme perquè només parlen de les firmes i de la moció.

El Nàstic i la seva directiva té una sort i un jugador més que els altres equips de futbol. Aquest 12é jugador és l'afició. Felicitats per tots els Nastiqueros!!!! vosaltres si sou bons, sou els millors....

Nastiqueros esperem que aviat poguem tornar a omplir la pláça de la Font de color grana.