9N una data que no la podré oblidar mai de la vida. Un dia especial ple de sentiments i emocions.
Després d'estar esperant aquest dia amb moltes ganes, per descomptat que va complir totes les expectatives.
Al llarg de la meva vida he presenciat en primera persona moltes eleccions i mai he vist el que vam viure el diumenge.
Després d'escoltar diversos testimoniatges de la resta de Catalunya he pogut observar que tots tenien un denominador comú: sentiment i tendresa.
Es van viure moments realment irrepetibles, que em van emocionar durant tot el dia. Tots els nostres avis acompanyats per fills i néts, molts d'ells amb una gran dificultat de mobilitat i van voler desplaçar-se fins al seu col·legi per poder votar. Crec que haver pogut viure aquests moments no té preu. A tot i hem de sumar l'emoció dels protagonistes que un cop havien votat els queien les llàgrimes recordant als seus avantpassats, crec que podeu entendre que una no trobi paraules per poder descriure el que se sent.
Quedar-me en un moment del dia 9N és molt difícil, em quedo amb molts records, però destacaria una àvia que després de votar el seu nét de més de 20 anys, emocionat i amb llàgrimes en els ulls, l'abraça i li digué - àvia, que orgullós estic de compartir amb tu aquest moment-.
Hem votat en una consulta que per a la resta d'Espanya és una farsa, per a molts de nosaltres aquesta "farsa" ha estat un moment irrepetible perquè encara que som conscients que hem de votar de manera definitiva, estareu d'acord amb mi que la primera vegada sempre és la primera vegada, això és com el primer amor...
