Presentació de Jordi Laboria, alcaldable per SI Cambrils. 27 de febrer 2015

Bona tarda,
Primer que tot agrair-vos la vostra assistència.
Arribat el moment de presentar-vos el candidat de Solidaritat Catalana de Cambrils per les pròximes eleccions municipals, Jordi Laboria.
Deixeu-me que us expliqui una mica la història de com he arribat fins aquí.
Vaig conèixer el Jordi el dia que l’ajuntament de Cambrils amb un ple extraordinari va aprovar la moció del 9N.
Un cop vaig acabar de parlar amb ell, se'm va quedar una sensació com us ho diria…. Una sensació de – encara queda gent amb ganes de treballar!-
Fa qüestió d’una setmana, ens vam tornar a reunir, aquesta vegada per parlar de les municipals 2015.
Crec que no havien passat 15 minuts, que ja havia pres la decisió, Sí, SI.
Es veu que enguany també és l’any del SI SI.
No us enganyo quan us dic que aquesta és una de les decisions més ràpides que he pres en aquesta vida.
Aquesta és la millor presentació que té el Jordi. Un home, il.lusionat, noble, treballador, constant i amb conviccions.
El Jordi va arribar a la nostra ciutat per amor. Després de què el seu pare es trasllades a la Canonja per feina, el destí va fer que conegués a la Carolina.
La Carolina de cal Infant. Una família cambrilenca de tota la vida. La seva mare i la seva tieta tenien la botiga de roba infantil a la plaça del pòsit, d’aquí la Carolina de Cal Infant. Els renoms cambrilencs sempre m’han fet molta gràcia. El seu tiet és el Pipes.... o també el Romaní.... curiós.
Bé, com us deia el Jordi, ara fa 20 anys va decidir casar-se amb la Carolina.
Hi ha frases que a mesura que passen els anys agafen sentit. Quan vaig acabar la reunió amb el Jordi, em va venir el cap allò que diuen que darrere d’un gran home hi ha una gran dona, doncs si senyor, així és....
Aquesta frase en política agafa molt de sentit, perquè quan una persona decideix embarcar-se en aquest camí, no s’embarca sòl, s’embarca ell/ella i tots els qui l’envolten... per tant Carolina dèiem que t’agraeixi jo personalment i també en nom del partit, haver donat suport el Jordi en aquest nou camí directe a l’Ajuntament.

El 2013 el Jordi es va posar com a coordinador de SI CAMBRILS, per tal que la feina feta per la Gemma Capella i tot l’equip del partit no anés a parar en una paperera.
Els qui coneixeu el Jordi sabeu que tot el que us he dit és veritat. El Jordi és i serà una persona que ens representarà molt bé en el nostre Ajuntament.
Senyors i senyores ara Sí, ara és l’hora de conèixer en Jordi Laboria.

La primera vegada, sempre és, la primera vegada!

9N una data que no la podré oblidar mai de la vida. Un dia especial ple de sentiments i emocions. 
Després d'estar esperant aquest dia amb moltes ganes,  per descomptat que  va complir totes les expectatives. 
Al llarg de la meva vida he presenciat en primera persona moltes eleccions i mai he vist el que vam viure  el diumenge.
Després d'escoltar diversos testimoniatges de la resta de Catalunya he pogut observar que tots tenien un denominador comú: sentiment i tendresa.
Es van viure moments realment irrepetibles, que em van emocionar durant tot el dia. Tots els nostres avis acompanyats per fills i néts, molts d'ells amb una gran dificultat de mobilitat i van voler desplaçar-se fins al seu col·legi per poder votar.  Crec que haver pogut viure aquests moments no té preu.  A tot i hem de sumar l'emoció dels protagonistes que un cop  havien votat els queien les llàgrimes recordant als seus avantpassats, crec que podeu entendre que una no trobi paraules per poder descriure el que se sent. 
Quedar-me en un moment del dia 9N és molt difícil, em quedo amb molts records, però destacaria una àvia que després de votar el seu nét de més de 20 anys, emocionat i amb llàgrimes en els ulls, l'abraça i li digué - àvia, que orgullós estic de compartir amb tu aquest moment-. 
Hem votat en una consulta que per a la resta d'Espanya és una farsa, per a molts de nosaltres aquesta  "farsa" ha estat un moment irrepetible perquè encara que som conscients que hem de votar de manera definitiva, estareu d'acord amb mi que la primera vegada sempre és la primera vegada, això és com el primer amor... 

Castanyada a la platja, però Castanyada!

M'agradaria saber de qui és la culpa, si de Mcdonald's, Port Aventura o de les pel·lícules comercials Americanes, però que hi ha un culpable segur.
Quan jo era petita quan arribava el dia de Tots els Santos a casa se celebrava la castanyada.
La nit del 31 de novembre era un dia on les famílies es reunien  i en recolliment celebraven una festa més aviat trista on es recordaven les persones que no estaven assegudes al voltant de la taula.
A l'escola els nens no anaven disfressats de monstres assassins, ni bruixotes ni aquestes coses rares que haurem de sofrir en 24 hores, anaven normals com a molt de castanyera.  
És clar que això ja és una guerra perduda. Els més petits ja esperen aquest dia per molestar a tots els veïns, i clar, si no ets amable, sens dubte  passes a la llista negra dels veïns mal educats.
Simplement m'agradaria que expliquéssiu als vostres fills que representa aquest dia. Els que esteu de dol, us diria que poséssiu un cartell en la porta, és l'única manera que us deixin en pau. Per desgràcia jo ho vaig fer un any i em va donar un resultat increïble, gairebé del 100x100.
Aprofito aquest petit article per recordar aquelles persones que m'han anat deixant al llarg de la meva vida.

" A tots vosaltres familiars i amics, no solament us recordo en aquest dia, us recordo molts dies. Heu estat importants a la meva vida, i qualsevol paisatge, qualsevol objecte, qualsevol foto em transporta a recordar els nostres bons moments, tanco els ulls i gaudeixo de poder-vos recordar amb un somriure en la cara.  Us estimo."

Ens ha tocat la GROSSA i aquesta no és la de Cap d'Any.

No faré llenya de l'arbre caigut, però clar no podem tampoc corre una espessa cortina i posar-nos una bena en els ulls per no veure el que està passant. 

Espanya té que treure tots els draps bruts per tapar la seva pròpia merda. Surt una gran merda del PP i del PSC, d'UGT, CCOO o Manos Limpias, per citar-ne alguns,  i ha continuació més merda de CIU. Això és evident. 

Quan ahir vaig llegir la noticia de l'Alcalde Trias em va caure l'ànima els peus. Tot i així, després de l'entrevista en directe de 8TV, li vaig atorgà el dubte de l'innociència.  Pero avui quan he vist el número de compte,   he pensat, - com dius tu Trias, ha pringar-. 

Tristesa, decepció, indignació, impotència,i no unes quantes coses més són les sensacions que tinc quan veig aquestes notícies. 

Si és mentida, que ho dubto, però en el suposat cas que sigues una gran mentida, aquesta pelada de merda ja no li treu ningú, perquè la gent sempre acabem pensant allò que diuen de - "cuando el rio suena, agua lleva"-, per tant li han destrossat la seva carrera, i tot sigui dit de pas, li tenia simpatia per en Trias, crec que com Alcalde no ho ha fet malament.

Ara bé, sí és veritat, demano un mínim de dignitat si és que encara en  queda per algun racó del país.

A hores d'ara, la cúpula de CIU, ja hauria de tenir tota la informació, pèl a pèl, de que hi ha de veritat i de mentida. Cal que el màxim responsable d'aquest partit, que al final semblarà una banda de mafiosos de la Sicília, cal que actuïn ja!

Encara vull pensar que dins d'aquest partit hi ha gent amb dignitat, gent amb vocació , per tant no sé a qui li toca, si el President Mas, si el portaveu o l'última figura de CIU, però per respecte els que no han sucat el xurro, exigeix-ho contundència. 

Aquesta contundència és per tots els partits. Ara, no pot sortir el Sr guapo del PSOE dient que ha fet un decàleg, ara? i els srs del PP dient que faran la llei de Partits, i els de Podemos que em fan pànic amb una vareta màgica tot pensant que són la gran alternativa, ni els d'ICV,que sembla que mai hagin trencat un plat, tot parlant d'ecologia i de polítiques d'esquerres mentres ells viuen en pisos de màxim luxe i uns quants llargs  etcs... contundència per tots, ERC, partits Independents  i tot el que es belluga.

M'encanta quan parlo  amb  polítics sobre la corrupció i tots tenen  la mateixa  gran resposta, suposo que les aprenen amb aquestes Congressos inútils,  i es queden tan amples dient ,  - TOTS ELS PARTITS TENEN COSES-.
Curiosament amb aquesta resposta estan d'acord totes les forces polítques, siguin del color que siguin. 

Sigui com sigui, avui és un dia més per passar a la llista dels  dies plens d'indignació absoluta, us asseguro que la tinc molt llarga aquesta llista. 

Ens ha tocat la GROSSA i aquesta no és la de Cap d'Any. 

En aquest país, el més tonto fa rellotges de fusta!

Conegut com "el pequeño Nicolas" , quan realment li haurem de dir " el grande Nicolas". Poques coses us explicaré d'aquest personatge que passarà a l'historia mundial per fotresen del mort i del qui el vetlla. 

La seva història surt ara a la llum després d'anys de compartir reunions i concessions amb els màxims representants polítics. És una evidència claríssima de que vivim en un  país on les coses van molt malament.  Comença de la seva carrera d'ACTOR, com no podia se d'un altre manera, de la mà de la seva mare en un míting del PP. N

o és ningú PERÒ  té un palau llogat de 5000 euros mensuals, els cotxes que lloga d'alta gamma sóm impressionants, ha parlat en nom de Ministres a partits i polítics, ha anat a defensar l'Infanta, ha negociat en nom del país. En la seva declaració,  és capaç de descriure les dependències del CNI, fins el punt que la policia truca al CNI perquè arriben  a pensar  que és un d'ells ( jijijiji, sí que ho és d'intel.ligent).

La jutjesa encara flipa en colors.

Conclusió:

Quina casualitat que ningú del PP s'hagi preguntat mai que feia aquest jove? d'on i com treia l'informació? Que feia Nicolás en les reunions gairebé d'estat? qui el subvenciona? el CNI és un cos d'intel.ligència? Esperanzas, Botellas, Aznar i un llarg etc... mmmmm, perquè utilitza cotxes oficials? fa molt mala olor!

Sort han tingut  amb Nicolás que només tenia ganes de protagonisme perquè sí se li arriba a  girar el cervell, fa net de papers!

Reflexió:

Digues-me amb qui vas i et diré qui ets. En aquest país aquesta frase agafa dimensions desconegudes. Nicolás es mereix un carrer, una plaça i una autovia  amb el seu nom. Gràcies a ell hem vist que estem molt ben protegits, que el país no té cap mancança i que tot va de primera. La Moncloa, Ajuntaments, Diputacions, la Zarzuela....  són les Rambles de Barcelona. Olé tu, Nicolas!!!! 

En aquest país. el més tonto fa relloges de fusta!

Srs. del PP, en aquesta partida no sí val tot!

Ahir el vespre, després d'un diumenge tranquil i abans d'anar a dormir, vaig decidir com faig molts dies donar una ullada el facebook. Quan vaig llegir les notícies referents els dos regidors del PP a Tarragona em vaig quedar, (ja que estem en època de castanyada), em vaig quedar de "pasta de moniato".

En aquell mateix moment vaig decidir  i anuncia en el Facebook que avui en parlaria, amb la gran sorpresa que el Sr. Alejandro Fernandez portaveu del PP a l'Ajuntament de Tarragona combinat amb uns quants càrrecs més,  em va contestar. 

El Sr. Alejandro Fernández, em diu, ens diu que es va disculapar al poc temps. 

Anem a veure Sr. Alejandro i membres del PP en general,

sí els sóc sincera no se per on començar, ho faré per la seva resposta que em serà més fàcil. Vosté creu que amb demanar disculpes ni ha prou? jo crec sincerament que no.

Molts catalans estem cansats d'escoltar: 

- com  recriminen dia sí i dia  el Sr.Artur Mas,  tot dient  que és President només   d'una part de catalans, i que no els representa.  Clar  jo ara em pregunto, vostès només són regidors d'una part de Tarragonins? aquesta pregunta la traspassa ja directament a la resta d'administracions.   Que passarà el dia, si mai arriba, que tinguin l'alcaldia? , mama por!

- com utilitzen de manera indiscriminada la paraula democràcia. Mirin, Srs del PP, per mi en aquest país la democràcia  és jove, mal criada i capritxosa. Només cal veure els passos que han de donar diàriament per tapar la boca a milers de Catalans perquè democràticament no puguem decidir el nostre futur polític. 

- com fan anar amb un ús i abús la paraula,  Constitució. O sigui segons el seu President el Sr. Rajoy,  en aquest país tot evoluciona fantàsticament molt bé, " viento en popa a toda vela". És més,  jo crec que si arribes d'un altre planeta i escoltes unes declaracions d'aquest Sr. pensaria que Espanya ( el país veí), és la primera potència del món mundial. És a dir, tot  evoluciona  menys la Constitució,  que només la toquen puntualment i en compte gotes. Seria com perdre la  virginitat poc a poc i  amb l'home que a vostès els agradi. Això sí que és evolucionar, digues que sí!

- com expliquen novel.les policíaques amb final nefast del malament que ens portem els catalans  amb tot allò que es belluga i que no utilitza la nostra llengua. Aquesta part no l'entenen? Jo li explico, se'ls omple la boca d'anar escampant  per tot Espanya ( país veí) tot dient que els nens a les escoles estan discriminats, que les families nouvingudes  se les veuen i se les desitgen per viure aquí, i un llarg etc... vostès tenen dues polítiques, la de la por i la d'escampar pelades de merda, que com molt bé sap,  alguna cosa queda. Digues que sí!

Podria fer una llarga llista de totes les coses que molts catalans estem cansats i malgrat això no insultem. Ahir i després de llegir la Sra. Herás i el Sr. Herráiz se'm va caure la cara de vergonya, li puc assegurar. 

Personalment, que vostès  pensin que com a persona que desitjo la independència pel meu país sóc un paràsit, francament,  me la porta al "pairo", però ja que s'utilitzi la paraula "ebola", per aquí ja no hi passo. No entraré  a valorar la nefasta gestió del PP davant d'aquesta malaltia, perquè demà el matí encara estaria escrivint, però crec que si algú ha de tenir cura utilitzant  aquesta paraula ( ebola) són vostès,  que tot sigui dit, han fet riure per tot el món. 

Personalment,  que el Sr. Herráiz hagi demanat perdó, em va fer recordar el ex rei del país veí ( pido perdón a los españoles, jijiji, quin riure) no n'hi ha prou, la dit molt grossa i si jo fos votant del PP de Tarragona, ( clar que m'hauria de fotre una gran òstia contra la tauleta de nit i perdre el coneixement total), exigiria el màxim representant en aquest cas el Sr Alejandro dimissions immediates, heu faltat el respecte no els independentistes, heu faltat el respecte a tots els Tarragonins, els vostres votants, i a la gent com jo, que tot i  no viure a Tarragona tinc molt clar que és la meva Capital. 

Per tant, demanaria els altres representants de l'Ajuntament de Tarragona, CIU, PSC, ICV que feu alguna cosa. Tarragona com a capital no es pot permetre el luxe de sortir per tots els mitjans amb aquests titulars. Tarragona som tots, els que i viuen i els qui no. 

Srs del PP, en aquesta partida no sí val tot.  Hi ha unes regles de joc que cal respectar. Per tant els faig una recomanació,  juguin les seves cartes, que nosaltres jugarem les nostres, facin les seves estratègies que nosaltres farem les nostres, i que guanyi el millor. El sol,  surt per tothom, per uns més que per altres, però per tothom.

El dia que repartien cunyades, jo estava a primera fila i em va tocar la millor!

.

Aquí la teniu, la Montse Pijuan. Sobre aquest pont del Pirineu, pas a pas, amb la calma que li dóna la sabiduria del saber està, va passant per totes les proves de la vida, a poc a poc i bona lletra!

El dia que repartien cunyades, jo estava a la primera fila i em va tocar la millor!

Estimada cunyada,

A la vida hi ha coses que no es trien per exemple, la família, la nacionalitat, la llengua, el color de la pell... d'altres que no es poden comprar com per exemple, la felicitat, l'amor, l'amistat...

Amb tot això et vull dir:

- jo no et vaig triar però si t'hagués pogut comprar ho hagues fet, perquè m'aportes a la vida tot allò que no podem comprar, felicitat, amor, estimació...ets un pilar molt fort a la família, evidentment pel meu germà, que en aquest cas va esta molt encertat alhora d'escollir (jijiji), però per mi ets un gran PILAR amb majúscules. Sense tu molts capítols de la meva vida no s'escriurien igual.

Per tant saps que t'ho dic tantes vegades com em surt del cor, però avui que ens separen els quilometres et dic:

-t'estimo moltíssim ( infinitament) , et desitjo tot el millor pel dia d'avui i per la resta de la teva vida.