Desaccelaració, interconexió....?

Després de dies d'absència no podia començar amb una noticia millor que la alliberació d'Ingrid Betancourt. Ahir una vegada més vaig poder comprovar que la televisió té moltes avantatges encara que a vegades les oblidem. Poder seguir en directe les primeres paraules d'Ingrid va ser del tot emocionant.

La veritat és que durant tots aquest dies he tingut temes i més temes per reflexionar. Destacaré un parell, per una banda "tema selecció", per un altre "tema crisi".

"Tema selecció": Un dia ja vaig escriure un post que és deia "no entenc el meu país", després de veure el fenomen selecció encara l'entenc menys. Quedi dit per endavant que envejo aquest que en tenen, així és com em sento. No vaig ni a favor ni en contra, simplement jo no tinc selecció. Ho defineixo com a fenomen perquè vaig veure coses realment impensables. Una s'emporta la medalla d'or, és tracte d'un ex-militant d'esquerra que només li va faltar cantar l'himne, però no ens enganyem amb ell uns quants més. Medalla de plata per l'escrit del nostre President a la Vanguardia. Llegir-lo és perdre qualsevol il.lusió cap el teu país. Bronze per tots aquells que se'ls omple la boca parlant de Catalunya i que no perdent ni un segon en pujar al carro dels vencedors. Tenen premi extra l'informatiu dAntena 3 de diumenge el migdia amb la seva presentadora acomiadant l'informatiu amb la bandereta. No recordo amb els meus 40 anys haver escoltat tantes vegades l'himne i haver vist tanta bandera españñola ( sempre amb dos ññ). Llàstima que aquest fenomen no hagi durat uns quants mesos més. D'aquesta manera en Zapatero hagués tingut la gent entretinguda a banda de poder donar algunes xifres bones en algun sector. En aquest cas hagués estat el tèxtil que s'han vist superat per la demanda de samarretes i banderes.

"Tema crisi": No tinc paraules per definir el desgovern i el seu cinisme davant de situacions com les que estem visquen. Tindre temps i temps per parlar-ne perquè la cosa promet. Si alguna cosa saben fer els del PSOE/PSC a part d'enganyar, és posar el mecanisme de l'estratègia en marxa i inventar paraules per no dir: transvasament o crisi, entre d'altres. . En són especialistes. Ho van fer abans del 9 de març i els va sortir de primera categoria. Ara ens caldrà veure quins són els mecanismes per poder solucionar el problema. El que van fer per tancar tantes boques el mes de març no m'ho puc ni imaginar, o si. Al final tant de dir-nos "Ellos volveran", a veure si ara més d'un ja els comença a trobar-los en falta. Aquells petits (CIU i ERC) que esteu al parlament ara és l'hora de fer la feina i de portar sobre la taula totes aquelles idees que teniu en cartera. Fer llenya de l'arbre caigut no ens portarà en lloc. Ensenyeu al vostre país aquelles solucions que vau proclamar als quatre vents. Pel que fa en Zapatero, té una mort anunciada.

Un país, una flama. La flama del Canigó.....

M'agrada veure que algunes tradicions continuen encara vives.

Avui toca parlar de la Flama del Canigó. L'encarregada d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, la nit més màgica del món mundial.

Des de l'any passat Vilaweb ja va fer la flama virtual. Sigui com sigui, el que no pot passar mai es que aquesta tradició es perdi. La unitat dels països Catalans i la força d'aquesta nit és un símbol per molts catalans. Jo us envio la flama a tots els que de tant en tant llegiu aquest blog per si la voleu posar en el vostre espai virtual ( és la més bonica que he trobat). Per enviar-la algun amic amb un desig entreu aquí.

Aquí teniu tota la historia de quan, com i perquè va néixer la Flama del Canigó.

PD: Tot i així, com amb molts altres articles derivats de les nostres costums acabaré dient que els nens i nenes del nostre país no tenen temps per aprendre les nostres coses. Li podríem proposar a l'Ernest Maragall que la quarta hora la dediquéssim ha parlar de totes les costums de Catalunya, que per cert no són poques.

Pere Navarro, director de la DGT. Un il.luminat més.

Estic pensant en fer una llista del il.luminats d'aquest país. Avui sens dubte el premi se l'emporta Pere Navarro, director general de DGT. Algun dia algú tindrà que fer un estudi sobre quins criteris es segueixen a l'hora de donar segons quins càrrecs, entre ells aquest. No fa massa, segurament també hi havia lluna plena, aquest senyor va tenir la brillant idea d'anunciar a tots els reprimits fumadors que possiblement fins i tot dins del cotxe se'ns prohibiria fumar.

A dia d'avui, també amb lluna plena, ha tingut un altre brillant idea.

"El director general de Tràfic, Pere Navarro, ha anunciat que es permetran, encara que sense especificar terminis, els permisos de conducció per a menors de 18 anys, sempre que viatgin acompanyats". Llegir noticia.

Imagino la cara que avui se'ls i deu haver quedat a milers de pares després d'escoltar aquesta noticia. Tot i així, us haig de dir que encara tinc esperances de que algú amb tres dits més de seny recondueixi aquesta propera decisió i quedi simplement amb una ximpleria més d'aquest director.

Segurament i haurà diferents opinions sobre el tema. Personalment penso que les estadístiques de mort a la carretera donen xifres que parlen per si soles.

Només cal veure aquesta noticia que sortia el mes d'abril del 2007 i que segurament enguany no ha canviat .

"Els accidents vials són la principal causa de mort entre els joves de 10 a 24 anys, segons revela un informe de l'Organització Mundial de la Salut. Els experts reclamen urgentment l'aplicació de polítiques orientades a la prevenció d'accidents de trànsit, que ocasionen la mort a 400 mil joves a l'any en tot el món." Llegir la noticia.

El que ha de fer aquest senyor és aplicar-se una miqueta el seu propi xarop. Us deixo amb els accesos de Pere Navarro.

Catalunya. Una pedania de Polònia?

Després d'un mes ja tinc resposta del Gabinet de Gestió del President de la Generalitat.

Pels que no sabeu de que va el tema, us deixo aquí l'enllaç a l'article del dia 12 de maig titulat, "COLLINS= quins collons?". En els comentaris del blog, ja va quedar clar que a molts catalans ens agrada més que ens diguin "polacos" que no pas un altre cosa. Però tots o gairebé tots estàvem d'acord en que no era correcte.

Quan em vaig posar en contacte amb RAC1, una productora del programa em va explicar que aprofitant que una de les oficines de Collins estava a Barcelona, i després de les reiterades queixes, havíen contactat amb ells l'any 2007. Aleshores, aquests els van contestar que en la propera edició ja no sortiria. Evidentment es referien a l'edició escrita. En aquell moment ningú va mirar la digital. De bones intencions poques. "Me parto y me mondo" com diria aquell.

En aquella petita opinió ja vaig dir que faria arribar una carta al President de la Generalitat. El petit mail que vaig enviar a la bústia del President, en definitiva venia a dir el que explicava al post. Feia més incidència amb la versió digital perquè realment era fàcil de canviar.

Bé després d'un mes ja tenim aquí la resposta. Feu clic a sobre per ampliar la carta.

Primer que tot he d'agrair la resposta malgrat m'hagués agradat llegir altres coses. Després de llegir-la el primer que he fet ha estat anar a mirar si realment a la versió digital hi havia algun canvi. Res de res, tot segueix igual.

M'agrada molt ( com diu la carta) que respectin la meva indignació però no m'agrada gens que ni el President ni la Generalitat no hi puguin pas fer res perquè es tracti d'una empresa privada.

Viure per a veure. Estic pensant.... i si li envio una carta a l'Alcalde de Barcelona? "era broma".

Per acabar la jornada us deixo amb un document que té tela marinera. No faré cap comentari però també algú hauria de fer alguna cosa amb tota aquesta tribu.

Qui dies passa anys empeny....

Des del passat 9-M son moltes les pàgines que han protagonitzat els dirigents d'Esquerra Republicana. Ara i després de l'esperat congrés tot pinta que les continuaran omplin. Només queda clar que aquesta formació té problemes. De fet totes les formacions tenen problemes. Això no és cap noticia. En canvi venint d'esquerra i sota el meu punt de vista el problema agafa unes dimensions més grans. Pels que no ens agrada els que actualment ens governen, havíem posat en aquest congrés una mica d'esperança. Per un moment en Puigcercós va donar entendre que les diferents diferències amb CIU s'havien d'oblidar i començar una nova etapa. Ara això ha quedat amb segon terme per no dir en tercer. Caldrà veure com van agafant formes tots els fets, entre ells, com s'ho manegarà el Montilla.

Segurament el President utilitzarà totes les eines amb "guante blanco" per buscar l'estabilitat. Sincerament no ho té gens fàcil. Farà una remodelació de govern? donarà en els consellers d'esquerra unes altres tasques?, doncs podria ser. Esquerra que ha treballat tant per donar una imatge d'unió durant molts anys, ha quedat del tot ofegada després dels resultats d'aquest congrés que bé se li podria anomenar trobada.

Escoltar aquest matí en Benach per TV3 o en Puigcercós per RAC 1 no tranquil·litza ni els seus propis militants.

El 14- J passarà a la història pel desequilibri i per la poca entesa entre ells mateixos. Amb un Puigcercós que canvia d'opinió tot sovint, amb un sector el del Carod que cada vegada està més envalentint i amb un Carretero que encara té que dir la seva. El silenci d'aquest darrer és el que més posa nerviós els altres dos.

Ara Puigcercós i Carod estan condemnats a busca l'entesa. Difícil, francament difícil. Dos galls al mateix galliner poca entesa trobaran.

I ara que fem?

Llegir el diari, mirar la televisió o escoltar la ràdio. Cada dia és un esforç més monumental intentar no caure en una depressió crònica.

Aquest matí i després d'escoltar en Zapatero, només un tranquil.lizant m'ha permès tornar a tenir normal el ritme cardíac.

Aquest senyor que amb el seu eslogan " ellos volveran" està "como Pedro por su casa", té els sants webs de dir que tot polític que no porti les seves sigles fa demagògia.

Demagògia, cinisme i cara dura és, Sr Zapatero, el que està fent vostè davant de tot el que està passant en el seu país. Sense acceptar d'una manera oberta que l'economia del país està paralitzada. Sense parlar als seus ciutadans amb la veritat per davant.

La situació és crítica. Ja no ho diuen els seus rivals, ho diuen els economistes entesos arreu del món. Però vosté continua amb el que tan bon resultat li ha donat, vendre fum. Aquesta és la seva especialitat i marca de la casa.

L'any passat es va gastar 269 milions d'euros en publicitat. Clar "todos somos gobierno", "todos NO", vostè i els seus.

La situació és la que és i sense cap dubte sortiríem tots guanyant si fes el santíssim favor d'explicar ja no el que estem passant si no el que vindrà. Busqui solucions a tots els fronts que té oberts, que per cert no són pocs, i comenci a possar " 3 en 1" per tirar endavant el que encara no ha tocat fons.

Campionat de Botifarra Sant Carles de la Ràpita, un 10!

Aquesta meravella que veieu, està situada davant mateix del port de Sant Carles de la Ràpita. és diu el Xiringuito de la Costa i només hi podeu arribar en barca. Teniu diferents opcions, una, la més fàcil és embarcar-vos a les golondrines i l'altre és llogar unes petites embarcacions.

Una plataforma al mig del mar per passar un dia de pel.lícula, envoltats per un entorn incomparable com és el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

Ahir és va cel.lebrar el primer torneig de botifarra, organitzat pel Toni més conegut en el Butinet per IMUR123. Només tinc paraules de felicitació per aquest jove que ens va fer gaudir d'una jornada inoblidable.

Una cinquantena de persones de tot Catalunya ( butinaires) amb participació també de gent de Osca i Castelló, ens vam trobar en aquest primer torneig. El campionat va quedar en segon terme per la bona entesa que hi va haver entre tots els assistents. Això cal destacar-ho perquè normalment quan parlem de campionat qui més qui menys el que vol és guanyar. Doncs ahir semblava més una trobada que no pas un campionat

Aquí teniu unes foto del que va ser la jornada d'ahir.
Tota la colla

La Familia de Santa Eulàlia de Ronçana ( Dolça)
El Toni núm. 1 organitzant ( Imur123) i la Conchi la meva parella de joc.

El Xiringuito de la Costa ( paisatge fantàstic i una gastronomia excel.lent)



I per últim resultat del campionat:
1 er Goofy- Litri ( que bons eren aquests dos Rapitencs)
2 on Plana (plana) - Rosa (uosa)
3 er Conchi ( conchi)- Mar ( miratge 2005)


La tornada cap a casa

Aquestes fotos les tenim gràcies a la paciència del Jaume. Per fer l'àlbum i el reportatge podeu fer arribar les fotos a miratge2005@gmail.com