Castanyada a la platja, però Castanyada!

M'agradaria saber de qui és la culpa, si de Mcdonald's, Port Aventura o de les pel·lícules comercials Americanes, però que hi ha un culpable segur.
Quan jo era petita quan arribava el dia de Tots els Santos a casa se celebrava la castanyada.
La nit del 31 de novembre era un dia on les famílies es reunien  i en recolliment celebraven una festa més aviat trista on es recordaven les persones que no estaven assegudes al voltant de la taula.
A l'escola els nens no anaven disfressats de monstres assassins, ni bruixotes ni aquestes coses rares que haurem de sofrir en 24 hores, anaven normals com a molt de castanyera.  
És clar que això ja és una guerra perduda. Els més petits ja esperen aquest dia per molestar a tots els veïns, i clar, si no ets amable, sens dubte  passes a la llista negra dels veïns mal educats.
Simplement m'agradaria que expliquéssiu als vostres fills que representa aquest dia. Els que esteu de dol, us diria que poséssiu un cartell en la porta, és l'única manera que us deixin en pau. Per desgràcia jo ho vaig fer un any i em va donar un resultat increïble, gairebé del 100x100.
Aprofito aquest petit article per recordar aquelles persones que m'han anat deixant al llarg de la meva vida.

" A tots vosaltres familiars i amics, no solament us recordo en aquest dia, us recordo molts dies. Heu estat importants a la meva vida, i qualsevol paisatge, qualsevol objecte, qualsevol foto em transporta a recordar els nostres bons moments, tanco els ulls i gaudeixo de poder-vos recordar amb un somriure en la cara.  Us estimo."

Ens ha tocat la GROSSA i aquesta no és la de Cap d'Any.

No faré llenya de l'arbre caigut, però clar no podem tampoc corre una espessa cortina i posar-nos una bena en els ulls per no veure el que està passant. 

Espanya té que treure tots els draps bruts per tapar la seva pròpia merda. Surt una gran merda del PP i del PSC, d'UGT, CCOO o Manos Limpias, per citar-ne alguns,  i ha continuació més merda de CIU. Això és evident. 

Quan ahir vaig llegir la noticia de l'Alcalde Trias em va caure l'ànima els peus. Tot i així, després de l'entrevista en directe de 8TV, li vaig atorgà el dubte de l'innociència.  Pero avui quan he vist el número de compte,   he pensat, - com dius tu Trias, ha pringar-. 

Tristesa, decepció, indignació, impotència,i no unes quantes coses més són les sensacions que tinc quan veig aquestes notícies. 

Si és mentida, que ho dubto, però en el suposat cas que sigues una gran mentida, aquesta pelada de merda ja no li treu ningú, perquè la gent sempre acabem pensant allò que diuen de - "cuando el rio suena, agua lleva"-, per tant li han destrossat la seva carrera, i tot sigui dit de pas, li tenia simpatia per en Trias, crec que com Alcalde no ho ha fet malament.

Ara bé, sí és veritat, demano un mínim de dignitat si és que encara en  queda per algun racó del país.

A hores d'ara, la cúpula de CIU, ja hauria de tenir tota la informació, pèl a pèl, de que hi ha de veritat i de mentida. Cal que el màxim responsable d'aquest partit, que al final semblarà una banda de mafiosos de la Sicília, cal que actuïn ja!

Encara vull pensar que dins d'aquest partit hi ha gent amb dignitat, gent amb vocació , per tant no sé a qui li toca, si el President Mas, si el portaveu o l'última figura de CIU, però per respecte els que no han sucat el xurro, exigeix-ho contundència. 

Aquesta contundència és per tots els partits. Ara, no pot sortir el Sr guapo del PSOE dient que ha fet un decàleg, ara? i els srs del PP dient que faran la llei de Partits, i els de Podemos que em fan pànic amb una vareta màgica tot pensant que són la gran alternativa, ni els d'ICV,que sembla que mai hagin trencat un plat, tot parlant d'ecologia i de polítiques d'esquerres mentres ells viuen en pisos de màxim luxe i uns quants llargs  etcs... contundència per tots, ERC, partits Independents  i tot el que es belluga.

M'encanta quan parlo  amb  polítics sobre la corrupció i tots tenen  la mateixa  gran resposta, suposo que les aprenen amb aquestes Congressos inútils,  i es queden tan amples dient ,  - TOTS ELS PARTITS TENEN COSES-.
Curiosament amb aquesta resposta estan d'acord totes les forces polítques, siguin del color que siguin. 

Sigui com sigui, avui és un dia més per passar a la llista dels  dies plens d'indignació absoluta, us asseguro que la tinc molt llarga aquesta llista. 

Ens ha tocat la GROSSA i aquesta no és la de Cap d'Any. 

En aquest país, el més tonto fa rellotges de fusta!

Conegut com "el pequeño Nicolas" , quan realment li haurem de dir " el grande Nicolas". Poques coses us explicaré d'aquest personatge que passarà a l'historia mundial per fotresen del mort i del qui el vetlla. 

La seva història surt ara a la llum després d'anys de compartir reunions i concessions amb els màxims representants polítics. És una evidència claríssima de que vivim en un  país on les coses van molt malament.  Comença de la seva carrera d'ACTOR, com no podia se d'un altre manera, de la mà de la seva mare en un míting del PP. N

o és ningú PERÒ  té un palau llogat de 5000 euros mensuals, els cotxes que lloga d'alta gamma sóm impressionants, ha parlat en nom de Ministres a partits i polítics, ha anat a defensar l'Infanta, ha negociat en nom del país. En la seva declaració,  és capaç de descriure les dependències del CNI, fins el punt que la policia truca al CNI perquè arriben  a pensar  que és un d'ells ( jijijiji, sí que ho és d'intel.ligent).

La jutjesa encara flipa en colors.

Conclusió:

Quina casualitat que ningú del PP s'hagi preguntat mai que feia aquest jove? d'on i com treia l'informació? Que feia Nicolás en les reunions gairebé d'estat? qui el subvenciona? el CNI és un cos d'intel.ligència? Esperanzas, Botellas, Aznar i un llarg etc... mmmmm, perquè utilitza cotxes oficials? fa molt mala olor!

Sort han tingut  amb Nicolás que només tenia ganes de protagonisme perquè sí se li arriba a  girar el cervell, fa net de papers!

Reflexió:

Digues-me amb qui vas i et diré qui ets. En aquest país aquesta frase agafa dimensions desconegudes. Nicolás es mereix un carrer, una plaça i una autovia  amb el seu nom. Gràcies a ell hem vist que estem molt ben protegits, que el país no té cap mancança i que tot va de primera. La Moncloa, Ajuntaments, Diputacions, la Zarzuela....  són les Rambles de Barcelona. Olé tu, Nicolas!!!! 

En aquest país. el més tonto fa relloges de fusta!

Srs. del PP, en aquesta partida no sí val tot!

Ahir el vespre, després d'un diumenge tranquil i abans d'anar a dormir, vaig decidir com faig molts dies donar una ullada el facebook. Quan vaig llegir les notícies referents els dos regidors del PP a Tarragona em vaig quedar, (ja que estem en època de castanyada), em vaig quedar de "pasta de moniato".

En aquell mateix moment vaig decidir  i anuncia en el Facebook que avui en parlaria, amb la gran sorpresa que el Sr. Alejandro Fernandez portaveu del PP a l'Ajuntament de Tarragona combinat amb uns quants càrrecs més,  em va contestar. 

El Sr. Alejandro Fernández, em diu, ens diu que es va disculapar al poc temps. 

Anem a veure Sr. Alejandro i membres del PP en general,

sí els sóc sincera no se per on començar, ho faré per la seva resposta que em serà més fàcil. Vosté creu que amb demanar disculpes ni ha prou? jo crec sincerament que no.

Molts catalans estem cansats d'escoltar: 

- com  recriminen dia sí i dia  el Sr.Artur Mas,  tot dient  que és President només   d'una part de catalans, i que no els representa.  Clar  jo ara em pregunto, vostès només són regidors d'una part de Tarragonins? aquesta pregunta la traspassa ja directament a la resta d'administracions.   Que passarà el dia, si mai arriba, que tinguin l'alcaldia? , mama por!

- com utilitzen de manera indiscriminada la paraula democràcia. Mirin, Srs del PP, per mi en aquest país la democràcia  és jove, mal criada i capritxosa. Només cal veure els passos que han de donar diàriament per tapar la boca a milers de Catalans perquè democràticament no puguem decidir el nostre futur polític. 

- com fan anar amb un ús i abús la paraula,  Constitució. O sigui segons el seu President el Sr. Rajoy,  en aquest país tot evoluciona fantàsticament molt bé, " viento en popa a toda vela". És més,  jo crec que si arribes d'un altre planeta i escoltes unes declaracions d'aquest Sr. pensaria que Espanya ( el país veí), és la primera potència del món mundial. És a dir, tot  evoluciona  menys la Constitució,  que només la toquen puntualment i en compte gotes. Seria com perdre la  virginitat poc a poc i  amb l'home que a vostès els agradi. Això sí que és evolucionar, digues que sí!

- com expliquen novel.les policíaques amb final nefast del malament que ens portem els catalans  amb tot allò que es belluga i que no utilitza la nostra llengua. Aquesta part no l'entenen? Jo li explico, se'ls omple la boca d'anar escampant  per tot Espanya ( país veí) tot dient que els nens a les escoles estan discriminats, que les families nouvingudes  se les veuen i se les desitgen per viure aquí, i un llarg etc... vostès tenen dues polítiques, la de la por i la d'escampar pelades de merda, que com molt bé sap,  alguna cosa queda. Digues que sí!

Podria fer una llarga llista de totes les coses que molts catalans estem cansats i malgrat això no insultem. Ahir i després de llegir la Sra. Herás i el Sr. Herráiz se'm va caure la cara de vergonya, li puc assegurar. 

Personalment, que vostès  pensin que com a persona que desitjo la independència pel meu país sóc un paràsit, francament,  me la porta al "pairo", però ja que s'utilitzi la paraula "ebola", per aquí ja no hi passo. No entraré  a valorar la nefasta gestió del PP davant d'aquesta malaltia, perquè demà el matí encara estaria escrivint, però crec que si algú ha de tenir cura utilitzant  aquesta paraula ( ebola) són vostès,  que tot sigui dit, han fet riure per tot el món. 

Personalment,  que el Sr. Herráiz hagi demanat perdó, em va fer recordar el ex rei del país veí ( pido perdón a los españoles, jijiji, quin riure) no n'hi ha prou, la dit molt grossa i si jo fos votant del PP de Tarragona, ( clar que m'hauria de fotre una gran òstia contra la tauleta de nit i perdre el coneixement total), exigiria el màxim representant en aquest cas el Sr Alejandro dimissions immediates, heu faltat el respecte no els independentistes, heu faltat el respecte a tots els Tarragonins, els vostres votants, i a la gent com jo, que tot i  no viure a Tarragona tinc molt clar que és la meva Capital. 

Per tant, demanaria els altres representants de l'Ajuntament de Tarragona, CIU, PSC, ICV que feu alguna cosa. Tarragona com a capital no es pot permetre el luxe de sortir per tots els mitjans amb aquests titulars. Tarragona som tots, els que i viuen i els qui no. 

Srs del PP, en aquesta partida no sí val tot.  Hi ha unes regles de joc que cal respectar. Per tant els faig una recomanació,  juguin les seves cartes, que nosaltres jugarem les nostres, facin les seves estratègies que nosaltres farem les nostres, i que guanyi el millor. El sol,  surt per tothom, per uns més que per altres, però per tothom.

El dia que repartien cunyades, jo estava a primera fila i em va tocar la millor!

.

Aquí la teniu, la Montse Pijuan. Sobre aquest pont del Pirineu, pas a pas, amb la calma que li dóna la sabiduria del saber està, va passant per totes les proves de la vida, a poc a poc i bona lletra!

El dia que repartien cunyades, jo estava a la primera fila i em va tocar la millor!

Estimada cunyada,

A la vida hi ha coses que no es trien per exemple, la família, la nacionalitat, la llengua, el color de la pell... d'altres que no es poden comprar com per exemple, la felicitat, l'amor, l'amistat...

Amb tot això et vull dir:

- jo no et vaig triar però si t'hagués pogut comprar ho hagues fet, perquè m'aportes a la vida tot allò que no podem comprar, felicitat, amor, estimació...ets un pilar molt fort a la família, evidentment pel meu germà, que en aquest cas va esta molt encertat alhora d'escollir (jijiji), però per mi ets un gran PILAR amb majúscules. Sense tu molts capítols de la meva vida no s'escriurien igual.

Per tant saps que t'ho dic tantes vegades com em surt del cor, però avui que ens separen els quilometres et dic:

-t'estimo moltíssim ( infinitament) , et desitjo tot el millor pel dia d'avui i per la resta de la teva vida.

Per Catalunya! Lluís Companys 15 d'Octubre 1940

"Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!"                                                                                          — Lluís Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934 Per Catalunya! aquesta va ser l'última paraula del President Lluís Companys. Poca cosa puc afegir jo que no s'hagi dit ja de Companys, només un humil homenatge. Moltes vegades ens diuen que no podem viure del passat, és evident i una retòrica. És  clar que  no podem viure del passat però si que ens cal no oblidar. En aquest cas, tenim el deure de recordar aquells que com Companys van lluitar i deixar la vida per un país.  Reflexió: està comprovat que llegir avui Companys et fa pensar que hem avançat a pas de tortuga. Una de dues, o la societat  d'abans era més valenta, intel.ligent i amb les idees més clares...o  nosaltres hem tardat molt en trobar la fórmula.  Una fórmula que queda prostituïda per aquesta democràcia jove i mal criada, en tot cas no podem perdre de vista l'objectiu, aquesta fórmula és el primer pas per anar cap on volem anar. ´ Ara és l'hora de donar suport i empenya aquells que ens gestionen. Ara és l'hora que els partits que en el seu dia es van unificar segueixin junts, després ja votarem, però ara res d'esquerdes, com va dir Companys, ara és l'hora: PER CATALUNYA.

20 anys de la rierada de Cambrils

                                         

Els anys passen i una encara té molt presents els sorolls i les olors d'aquell fatídic 10 d'octubre. Aleshores vivia davant mateix de la riera d'Alforja i compartia pis, de fet era la primera nit que dormíem allí amb una companya de la ràdio, la Sílvia Colet. Era primera hora del matí, el dia s'havia aixecat ennuvolat i plovia molt poquet.  Noticia i reportatge fotogràfic de Revista Cambrils. 

Tot prenen un cafè, de cop i volta es va començar a sentir de fons un soroll molt fort, un soroll estrany que jo era incapaç d'identificar, semblava aigua però queien quatre gotes. La curiositat em va fer treure el cap per la terrassa, i allí estava ella, just anunciant el que en pocs minuts seria una gran desgràcia, la boca de la rierada.

Jo no donava crèdit del què estava veient, la gent encuriosida s'acostava els ponts per observar la ràbia d'aquells milers de litres d'aigua. La policia local començava encintar zones perquè la gent no passes. Els pares portaven els nens a l'escola, s'anunciava un caus d'aquells que fan historia.  Penseu que fa 20 anys l'internet encara era jove i els telèfons móbils pesaven uns 20 kilos. 

No m'ho vaig pensar ni un segon, corrents vaig trucar el 977 36 34 05 Ràdio Cambrils, aleshores treballava allí. En Jordi Rom, el director i la meva companya la Sílvia Colet. Els meus companys en aquell moment ja em van dir de la desaparició d'en Pere Torres. 

En el primer informatiu de les 9.00 ja donàvem aquesta notícia. Vam fer una connexió en directe, segurament la pitjor que he fet mai a la vida, recordo que era incapaç d'explicar el que estava veient, recordo que de la meva veu només sortia, això és una desgràcia. Des del balcó veia com l'aigua no tenia cap tipus de mirament, arbres, cotxes, contenidors... gent que veia com el seu cotxe marxava direcció a mar, els comerços intentant salvar el que podien una gran llista d'etc... 

A partir d'aquell moment Ràdio Cambrils va tenir un paper fonamental per evitar que el caus tingues conseqüències encara més greus. Conjuntament amb la policia local anàvem explicant els Cambrilencs com estava la situació, penseu que els nens estaven a les aules i pràcticament era inaccessible poder arribar a les escoles, per tant mitjançant les ones vam poder tranquil·litzar a les famílies. L'única vegada que Ràdio Cambrils ha treballat les 24 hores va ser aquell dia, amb un equip de 3 persones que es van quedar tota la nit. La bona feina que es va fer no hagués estat possible sense l'incondicional suport de tots els col·laboradors de l'emissora. 

De fet aquest humil i petit record, és bàsicament per dues coses. 

-Una per tenir un rècord en Pere Torres que va ser la víctima d'aquesta fera, la rierada. 

- La segona i molt important per reivindicar que Cambrils ha de tenir la seva emissora municipal, Ràdio Cambrils. 

Estimats companys del consistori, 

us heu de replantejar obrir la nostra emissora, la que ens ha informat en els darrers 30 anys, la que ens ha fet riure, plorar, cridar... en definitiva sentir i poder escoltar tot el que passa a casa nostra. 

Crec que la gran majoria de Cambrilencs, i sobretot després del seu tancament, pensem que és necessari, no tan sols pels malaurats esdeveniments  com la rierada, que repeteixo sense aquesta eina la desgracia hagués estat pitjor, sinó perquè la seva funció era molt clara, informar, entretenir i divertir. 

No ens parlin de la crisi, no ens parlin de despesa... Rectifiquin i obrin Ràdio Cambrils.

Enciams, cogombres, tomàquets i carxofes!

He dedicat dos minuts ha llegir aquest article.

Sincerament m'ha causat una sensació bona, una sensació de què cada vegada estem fent millor les coses. M'ha causat un riure d'aquells que surten de dins cap fora. A partir d'aquí Sr. Monago el vull felicitar per se ingeniòs i no repetir-se com el cogombre i utilitzar frases com "plantar enciams al mar". Ja que parlem de verdures, també li diré Sr. Monago, que li cal una mica de continència verbal davant de les carxofes dels mitjans, no sigui cas que algun dia li caigui algun tomàquet. 

Sens dubte amb vostè el seu partit té un Nobel de les lletres i un Nobel de la ciència infusa.

Sr. Monago en aquest procés no se si plantarem enciams al mar, el que si se, és que el 9N votarem, i sí, serem protagonistes d'un capítol trist per Espanya, perquè vostès hauran d'escriure, perdó espero que vostè no, vull dir els vostres historiadors que un dia els ciutadans catalans vam començar ha marxar del vostre país, només per això escriurem un capítol trist. Per tot això li donaré el Nobel a la ciència infusa. 

A partir d'aquest moment Sr. Monago plantarem enciams com hem fet sempre, els nostres horts, a la nostra terra i seguirem treballant per se un país decent, amb les idees clares, no marxarem ni per la porta falsa, ni de nit, ni en globus, marxarem amb el cap ben alt, les espatlles ben rectes i amb un somriure.

De mentre vostès vagin pensant com i on plantaran els enciams.

Avui és, Sant tornem-hi!

Arribat el moment de tornar escriure, sense cap objectiu, sense cap destí, simplement escriure per mi i per tots aquells que vulguin dedicar un temps de la seva vida a llegir paraules que a banda d'estar  més ben escrites o menys ben escrites, tindran un contingut ple de sentiment, de transparència i sinceritat. 

Han passat mesos, han passat fins i tot anys des que vaig decidir no escriure més. Senzillament no m'ho demanava el cos ni el cervell.

Amb tot aquest temps han passat moltes coses, gent estimada que ha marxat d'aquest món terrenal, d'altres que n'han vingut... amistats que s'han fos com un petit gelat davant els ratjos calents del sol, i d'altres que  han entrat per la porta gran... he recuperat vells amors amb bona sintonia, sense rancúnies ni males paraules, en definitiva,  aquesta és una practica molt saludable que més d'un s'hauria de plantejar... 

Fent una reflexió interior he acabat deduint que els darrers esdeveniments tant personals com polítics fan que tingui aquesta necessitat d'escriure i expressar tot allò que em corre per la sang, perquè us puc assegurar que em vull i molt... Tot això i molt més és el que em ve molt de gust compartir amb vosaltres.

Avui és Sant Tornem-hi, per tant, ens anem llegint!