dijous, 30 d’octubre de 2014

Castanyada a la platja, però Castanyada!


M'agradaria saber de qui és la culpa, si de Mcdonald's, Port Aventura o de les pel·lícules comercials Americanes, però que hi ha un culpable segur.
Quan jo era petita quan arribava el dia de Tots els Santos a casa se celebrava la castanyada.
La nit del 31 de novembre era un dia on les famílies es reunien  i en recolliment celebraven una festa més aviat trista on es recordaven les persones que no estaven assegudes al voltant de la taula.
A l'escola els nens no anaven disfressats de monstres assassins, ni bruixotes ni aquestes coses rares que haurem de sofrir en 24 hores, anaven normals com a molt de castanyera.  
És clar que això ja és una guerra perduda. Els més petits ja esperen aquest dia per molestar a tots els veïns, i clar, si no ets amable, sens dubte  passes a la llista negra dels veïns mal educats.
Simplement m'agradaria que expliquéssiu als vostres fills que representa aquest dia. Els que esteu de dol, us diria que poséssiu un cartell en la porta, és l'única manera que us deixin en pau. Per desgràcia jo ho vaig fer un any i em va donar un resultat increïble, gairebé del 100x100.
Aprofito aquest petit article per recordar aquelles persones que m'han anat deixant al llarg de la meva vida.
A tots vosaltres familiars i amics, no solament us recordo en aquest dia, us recordo molts dies. Heu estat importants a la meva vida, i qualsevol paisatge, qualsevol objecte, qualsevol foto em transporta a recordar els nostres bons moments, tanco els ulls i gaudeixo de poder-vos recordar amb un somriure en la cara.  Us estimo."