Els anys passen i una encara té molt presents els sorolls i les olors d'aquell fatídic 10 d'octubre. Aleshores vivia davant mateix de la riera d'Alforja i compartia pis, de fet era la primera nit que dormíem allí amb una companya de la ràdio, la Sílvia Colet. Era primera hora del matí, el dia s'havia aixecat ennuvolat i plovia molt poquet. Noticia i reportatge fotogràfic de Revista Cambrils.
Tot prenen un cafè, de cop i volta es va començar a sentir de fons un soroll molt fort, un soroll estrany que jo era incapaç d'identificar, semblava aigua però queien quatre gotes. La curiositat em va fer treure el cap per la terrassa, i allí estava ella, just anunciant el que en pocs minuts seria una gran desgràcia, la boca de la rierada.
Jo no donava crèdit del què estava veient, la gent encuriosida s'acostava els ponts per observar la ràbia d'aquells milers de litres d'aigua. La policia local començava encintar zones perquè la gent no passes. Els pares portaven els nens a l'escola, s'anunciava un caus d'aquells que fan historia. Penseu que fa 20 anys l'internet encara era jove i els telèfons móbils pesaven uns 20 kilos.
No m'ho vaig pensar ni un segon, corrents vaig trucar el 977 36 34 05 Ràdio Cambrils, aleshores treballava allí. En Jordi Rom, el director i la meva companya la Sílvia Colet. Els meus companys en aquell moment ja em van dir de la desaparició d'en Pere Torres.
En el primer informatiu de les 9.00 ja donàvem aquesta notícia. Vam fer una connexió en directe, segurament la pitjor que he fet mai a la vida, recordo que era incapaç d'explicar el que estava veient, recordo que de la meva veu només sortia, això és una desgràcia. Des del balcó veia com l'aigua no tenia cap tipus de mirament, arbres, cotxes, contenidors... gent que veia com el seu cotxe marxava direcció a mar, els comerços intentant salvar el que podien una gran llista d'etc...
A partir d'aquell moment Ràdio Cambrils va tenir un paper fonamental per evitar que el caus tingues conseqüències encara més greus. Conjuntament amb la policia local anàvem explicant els Cambrilencs com estava la situació, penseu que els nens estaven a les aules i pràcticament era inaccessible poder arribar a les escoles, per tant mitjançant les ones vam poder tranquil·litzar a les famílies. L'única vegada que Ràdio Cambrils ha treballat les 24 hores va ser aquell dia, amb un equip de 3 persones que es van quedar tota la nit. La bona feina que es va fer no hagués estat possible sense l'incondicional suport de tots els col·laboradors de l'emissora.
De fet aquest humil i petit record, és bàsicament per dues coses.
-Una per tenir un rècord en Pere Torres que va ser la víctima d'aquesta fera, la rierada.
- La segona i molt important per reivindicar que Cambrils ha de tenir la seva emissora municipal, Ràdio Cambrils.
Estimats companys del consistori,
us heu de replantejar obrir la nostra emissora, la que ens ha informat en els darrers 30 anys, la que ens ha fet riure, plorar, cridar... en definitiva sentir i poder escoltar tot el que passa a casa nostra.
Crec que la gran majoria de Cambrilencs, i sobretot després del seu tancament, pensem que és necessari, no tan sols pels malaurats esdeveniments com la rierada, que repeteixo sense aquesta eina la desgracia hagués estat pitjor, sinó perquè la seva funció era molt clara, informar, entretenir i divertir.
No ens parlin de la crisi, no ens parlin de despesa... Rectifiquin i obrin Ràdio Cambrils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada