dijous, 1 de novembre del 2012

I ells es queden tan amples... ai senyor!


Quan veus aquests cartells, quan doncs un tomb per la xarxa, quan escoltes segons quin comentaris només et queda una solució, treure't les orelles d'escoltar i posar-te les de passejar. 
Si no ho fem d'aquesta manera podrem caure en el parany de la vulgaritat. 
Tot i així, els catalans sempre hem estat una mica passius davant d'atacs tan radicals com els que estem veient, patint i sentint en aquests darrers mesos. 
Durant un temps, un llarg temps  em vaig esforçar en explicar quins són els nostres sentiments, les nostres il.lusions i cap on volem anar. Ja us avanço que no m'ha servit de res, crec que he convençut a molt pocs. Segurament sóc poc explícita.  Avui ja no m'esforço. Una actitud que podeu criticar, però arriba un moment  que et sobren arguments i et quedan molt poques ganes d'invertir temps i energies en tornar explicar el que ja hem repetit milers de vegades. 
Quan veus aquests cartells, ho t'arriben llistats amb productes alternatius que no siguin catalans, una de dues, o bé t'agafa un mal humor d'aqui t'espero o bé t'ho fots a l'esquena.
Avui ja m'ho "fotu" a l'esquena però quedo esgarrifada d'aquestes tècniques de mercat.

I ells es queden tan amples!